La Puglia és una regió del sud d’Itàlia 🇮🇹 coneguda popularment com «el taló de la bota» italiana. Als @quatrequevolten ens ha enamorat 😍 per les seves platges d’aigües cristal·lines, pels seus pobles emblanquinats amb encant, pels seus camps infinits d’oliveres centenàries, pel seu art que vessa per tots els costats i per una gastronomia d’escàndol!

És una molt bona destinació per fer amb autocaravana ; La Puglia ofereix una fantàstica varietat d’agricampeggios, ideals per si busqueu unes vacances tranquil.les en contacte amb la natura, entre oliveres i a poca distància del mar. Aquesta fórmula uneix la llibertat del càmping 🏕️ amb l’autenticitat de la vida en una masia (masseria) o empresa agrícola i a més estareu molt més relaxats ja que aquests agricampeggios solen tenir poques parcel·les per allotjar-se. Alguns ofereixen transport per apropar-vos a poblets propers on seria molt dificíl accedir amb l’autocaravana.

Nosaltres vam repetir la fórmula del nostre viatge de l’any passat a Sicília i vam agafar el ferry 🛳️ Grimaldi Lines des de Barcelona fins a Civitavecchia, ja que pel mateix preu us estalviareu una ruta de 1285km i a més arribareu més descansats.

Dia 1: Ferry Barcelona-Civitavecchia

Vam agafar el ferry 🛳️ a Barcelona dissabte a la nit i vam arribar a Civitavecchia diumenge al voltant de les 23:00h. Tot i que era tard, com que estàvem descansats vam fer una tirada de quasi 200km i vam parar a dormir  😴 a una àrea d’autocaravanes molt tranquil.la a la població de Ceprano i molt a prop de l’autopista A1.

Dia 2 i 3: Arribem a Matera i gaudim dels sassis

Després de descansar i de comprar-nos esmorzar al bar de la mateixa àrea d’autocaravanes ens vam dirigir cap a la nostra primera destinació: Matera, que tot i que no pertany a la Puglia, és parada obligada 🔝 si vistes aquesta regió.

Ens vam allotjar durant 2 nits a la Camper Area Matera, una àmplia àrea amb serveis (dutxa i lavabo) molt convenient per visitar Matera gràcies al transport gratuït a la ciutat (horari ampli, fins i tot per tornar a la nit) per només 35€ per nit amb electricitat 4 persones. A més molt amablement ens van regalar un pa 🥖 típic de Matera només arribar. La única pega seria que no disposen d’ombres i durant el dia a l’estiu pot fer molta calor 🥵

Matera és una de les destinacions turístiques més interessants, inusuals i memorables d’Itàlia i és una de les ciutats habitades més antigues del món. A la remota regió meridional de Basilicata (també anomenada Lucània), trobem una ciutat famosa pels seus extensos barris de coves, els sassi, recordant un autèntic pessebre excavat a la roca. És molt recomanable passejar pels carrerons al llarg dels pintorescos penya-segats plens de coves i aprendre la història d’aquest lloc fascinant.

Les coves de Matera havien estat habitades durant segles; algunes residències humils i altres més elegants, però a principis del segle XX la zona era sinònim de pobresa. Fins a la dècada del 1950, centenars de famílies encara vivien amuntegades en cases-cova. La misèria i les condicions plagades de malària es van convertir en un escàndol nacional i finalment els residents de la cova van ser traslladats –per llei– a edificis moderns a l’altiplà superior. A la dècada del 1980 uns quants residents més benestants van tornar i van renovar antigues cases-cova. El 1993, la ciutat va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, per ser “l’exemple més destacat i intacte d’un assentament troglodita a la regió mediterrània, perfectament adaptat al seu terreny i ecosistema”. I des de llavors, Matera s’ha tornat cada cop més popular com a destinació turística fora dels circuits habituals. Cada cop més antigues cases-cova es converteixen en habitatges moderns i confortables, en hotels, B&B i restaurants.

Per totes aquestes raons al llarg de la seva història Matera ha estat lloc de rodatge de grans superproduccions 🎥 com ara “Ben Hur” o “La Passió de Crist” de Mel Gibson. Però ha estat l’última pel·lícula de la saga 007 (Sense temps per morir) la que l’ha llançat encara més a la fama internacional.

El centre històric està dividida en diverses parts:

• Sasso Caveoso : l’àrea més antiga de la ciutat, on es troben nombroses coves i esglésies rupestres.
• Sasso Barisano: a l’altra banda de la ciutat, compost també d’aquestes construccions tan peculiars, tot i que no és tan medieval com l’anterior. Concentra la major part de restaurants, hotels i botigues.
• Civita: és la part més antiga de Matera , construïda al segle VI i situada al punt més elevat de la ciutat, amb la Catedral com a edifici més destacat.
• Piano : desenvolupada durant els segles XVII i XVIII al voltant de la Piazza Vittorio Veneto i amb força palaus i esglésies d’estil barroc.

Imperdibles de Matera

• Esglésies Rupestres: Com Santa Lucia alle Malve. Són esglésies excavades a la roca amb frescos bizantins que han sobreviscut segles. Hi ha moltíssimes esglésies rupestres que  trobarem tant a la ciutat com al Parc de la Múrgia, en total n’hi ha unes 150.
• Santa Maria d’Idris i Sant Giovanni in Monterrone, totes dues són un dels majors atractius per veure a Matera.
• L’església de Sant Pietro Barisano és la més gran a veure a Matera i data d’entre el segle XII i XIII. 
• Casa Grotta: Una recreació de com vivia una família en una cova abans del desallotjament.
• Palombaro Lungo: Una cisterna d’aigua gegant sota la plaça principal. És una catedral sota terra. 🕑 10:00h-13:00h i 15:00h-18:00h 3€. Durada 15’. No cal reserva

• Creuar el pont tibetà: hi ha un corriol que travessa el barranc fins arribar al Parc de la Múrgia, des d’on tens les millors vistes de la ciutat 🤩.

• La Piazza Vittorio Veneto al Piano –la part alta de Matera– és la plaça principal de la ciutat. Aquí és on se celebren les festes.

• La Piazza Duomo i la catedral de Matera

• La Via Fiorentini , Via Madonna delle Virtù i la Piazza San Pietro Caveoso

La manera de començar la nostra visita a Matera és passejant pels barris dels sassi , contemplant la ciutat atapeïda sobre el seu barranc i les façanes de pedra grisa que es desplomen, que semblen cases però que resulten ser coves.

Miradors de Matera

• El Belvedere Luigi Guerricchio : el més famós de Matera

El Belvedere Luigi Guerricchio , també conegut com dels Tre Archi –tres arcs–, és el mirador de Matera amb majúscules 🔝.

• La vista des de la barana de Via Duomo

• El Belvedere Murgia Timone

Per arribar-hi cal creuar el congost de Gravina a peu per un pont penjant tibetà, pujar pel Parc de la Murgia Materana passant per coves neolítiques i petites esglésies rupestres, i ascendir fins al mirador panoràmic del cim. El sender 406 comença a Porta Pistola, al nucli antic, i dura aproximadament 90 minuts a un ritme moderat. La ruta està ben senyalitzada amb marques pintades de blanc i vermell. A partir del 2026, l’entrada al parc costa 15 euros per persona i els guies a l’inici del sender revisen el calçat abans de permetre l’entrada, una política introduïda després que 42 persones haguessin requerit evacuació o rescat aeri el 2025 a causa d’un calçat inadequat. Així que caldrà que porteu bambes de muntanya. Si hi aneu a l’estiu val la pena estalviar-se les hores de més sol i a més podreu gaudir d’un capvespre espectacular, tal i com vam fer nosaltres.

Durant la ruta abans d’arribar al mirador anireu trobant diferents coves des d’on tindreu boniques panoràmiques. Escolliu la vostra!

Nosaltres vam dividir la visista a Matera en dues tardes ja que als matins feia molta calor. La primera tarda vam fer una primera incursió pels seus carrerons, per la piazza del Duomo i vam fer la ruta fins al Belvedere de Murgia Timone i la segona vam continuar passejant pels sinuosos carrerons, vam visitar la cisterna i una casa grotta.

Per cert, no podeu marxar de Matera sense comprar el Pane di Matera IGP, un pa 🥖protegit fet amb sèmola de blat dur de cultiu local amb una forma corba distintiva. Té una crosta gruixuda i amb butllofes i una molla densa de color groc, es conserva durant diversos dies sense tornar-se ranci. Val la pena que trobeu la fleca Perrone a la Via delle Beccherie, compreu una barra i us la mengeu amb oli d’oliva local o amb una llesca d’embotit curat de qualsevol xarcuteria de la ciutat.

Dia 4: Polignano a Mare: entrem a la Puglia

Ara la nostra ruta continuava cap a Polignano a Mare, on ens vam allotjar 3 nits en una tranquil·la finca agrícola rodejats d’oliveres, amb una petita piscina que vam aprofitar moltíssim. Per arribar a Polignano a Mare el millor és anar amb bicicleta 🚴🏼‍♀️, primer per un camí rural durant 1.5km enllaçant després amb el carril bici durant 2km.

Polignano a Mare, és considerat  un dels pobles costers més espectaculars i fotogènics d’Itàlia. Destaca pels seus penya-segats de pedra calcària, la famosa platja de Lama Monachile i el seu nucli històric blanc que penja sobre el mar Adriàtic.

Un dels motius fotogràfics 📸 més famosos de Polignano a Mare és la llegendària platja de la ciutat , Lama Monachile (o Cala Porto), que es troba just al final del nucli antic. La petita i pintoresca badia situada entre dues altes parets rocoses, coformen un veritable amfiteatre natural.

Si voleu gaudir de les millors vistes 🤩 de Lama Monachile us deixem alguns dels miradors més coneguts:

• Des del pont anomenat Ponte Borbonico , que es troba de camí cap al nucli antic. Aquest pont de 15m d’alçada va ser aixecat per la dinastia dels Borbons. Per aquí passava la coneguda via Trajana, que unia Brindisi amb Roma durant l’Imperi Romà.

• Des de la plataforma d’observació anomenada “Belvedere su Lama Monachile” (o també anomenat balcó de Sant Stefano)

• Pietra Piatta, un penya-segat de pedra calcària accessible per la Scalinata Volare que us permetrà tenir una panoràmica perfecte. Al costat trobareu l’estàtua de Domenico Modugno el creador de la famosa cançó 🎶: “Volare, oh oh, Cantar, oh oh oh, Nel blu dipinto di blu felice di stare lassu i fill il.lustre de Polignano a Mare.

La platja de Lama Monachile és de còdols, així que si us voleu banyar com nosaltres, tot i la gran munió de gent que sempre hi ha, caldrà fer-ho amb escarpins. Nosaltres vam matinar un dia per gaudir de la platja abans que arribés la gentada i va ser una bonica experiència.

El nucli antic de Polignano a Mare

El millor és perde’s passejant pel laberint de carrerons peatonals plens de poesia. Primer vam travessar la porta medieval de la ciutat, l’ Arco Machesale del 1530 i antic pont llevadís. El nucli antic no és gaire gran, destaca la plaça principal de Polignano, la Piazza Vittorio Emanuele II, on hi trobareu la Chiesa Matrice di Santa Maria Assunta in Cielo (amb un pessebre de pedra en el seu interior) i el Palazzo dell’Orologio  amb la seva bonica torre del rellotge.  

Però Polignano a Mare amaga també un altre atractiu: està ple de versos i poemes escrits per l’artista Guido il Flâneur a parets, escales i portes de tot el nucli antic.

Visitar l’Abbazia di San Vito

A només 3 km del centre de Polignano a Mare s’alça una espectacular abadia amb vistes al mar, amb un petit port de postal amb petits vaixells de pesca de colors. L’ arquitectura de l’abadia combina elements romànics i barrocs.

A pocs passos de l’abadia s’alça una torre de guaita del segle XVII, construïda per defensar la costa de les incursions pirates.

Nosaltres ens hi vam apropar per la tarda però al matí tindreu una millor panoràmica i si voleu podeu aprofitar per banyar-vos a la petita platja de còdols adjacent, just al peu de l’abadia.

Dia 5: Visitem la capital de la Puglia: Bari

Des de Polignano a Mare es pot anar tranquil·lament amb tren 🚉 fins a Bari en uns 40 minuts (preu bitllet 3,10€).

La capital de la Puglia, amb una mica més de 300.000 habitants respira autenticitat sobretot al seu nucli antic,  Bari Vecchia, reconeixible per la roba penjada als balcons, els florits altars dedicats a sants locals i per les cases que s’apinyen al seu acolorit nucli.

Nosaltres vam començar la nostra descoberta al carrer Arco Basso.  En aquesta via, a la porta de les cases, les mares i àvies del barri es reuneixen per elaborar les  orecchiette  i  cavalleti , dos tipus de pasta fresca típiques de la Puglia. Va ser curiós veure com treballen la massa i quina traça tenen fer les diferents formes de la pasta. Nosaltres vam comprar una bossa d’orecchiette a una nonna que molt amablement ens va explicar una recepta per fer la pasta amb burrata i tomàquets secs. L’endemà vam poder probar els orecchiette i estaven boníssims 😋.

Abans d’arribar al  lungomare  o passeig marítim de Bari, vam visitar l’imponent  castell Normanno svevo (segle XII i ampliat fins al XVI), amb la seva majestuosa muralla.

A l’Avinguda Corso Vittorio Emanuele al límit entre el centre històric i el barri de Murat, vam fer una parada per dinar a un imperdible de Bari: Mastro Ciccio. Segurament hauràs de fer cua però valdrà la pena. Aquí podràs degustar uns paninis en clau fast food , farcits d’opcions tan peculiars com delicioses. El seu panini estrella és el de pop 🐙, presentat a baixa temperatura seguint la recepta tradicional típica de Bari i acompanyat d’aroma de llorer, tomàquet, all, burrata, escalunya, ruca i pebre.

Amb la panxa plena vam continuar la nostra descoberta de Bari visitant la Catedral de Sant Sabí, que és l’església més antiga de Bari, on podreu admirar la seva impressionant façana blanca, tot i que per dintre ens va decebre força.

A poques passes ens vam trobar La Basílica de Sant Nicolau,  la més important de les esglésies de Bari i que és un exemple extraordinari d’estil romànic. Va ser construïda pels volts de l’any 1000 per acollir les relíquies de sant Nicolau, personatge que va inspirar l’origen de Santa Claus 🎅 i actual patró de la ciutat. Avui en dia, la basílica és un lloc de culte pels pelegrins que al mes de maig veneren animadament aquest sant amb una gran festa, una explosió de colors, plats tradicionals i oracions.

Passejant vam arribar a una de les places més importants de Bari: la Piazza Mercantile (o plaça del mercat). Allà vam trobar-nos amb la Columna de la Justícia, on antigament s’exhibien i avergonyien deutors, lladres i criminals de la ciutat de Bari. A la plaça també us cridarà l’atenció l’elegant Palazzo del Sedile.

Caminant cap al Lungomare ens vam encantar amb el preciós  Teatre Margherita, d’estil modernista,  construït sobre l’aigua i actualment seu d’exposicions. Des d’aquí podeu observar el perfil d’un altre gran teatre,  el Petruzzelli.  Tots dos treuen el cap a un altre escenari, el dels vaixells que descarreguen el botí del dia, peixos que surten cap els restaurants i altres menjars del mar que es venen allà mateix. És el que s’anomena «sushi de Bari»:  eriçons, musclos, gambes vermelles 🦐 i sípies fresques que es mengen crus i amanits simplement amb unes gotes de llimona.  A més de marisc cru, es pot adquirir  sgagliozze  (polenta fregida),  panzerotti  (empanades de tomàquet i mozzarella) i focaccia.

El teatre Petruzzelli, juntament amb la Scala de Milà i el Teatre Massimo a Palerm, és dels més importants d’Itàlia. Va ser inaugurat el 1903, però el 1991 va ser seriosament danyat per un incendi 🔥. Després de molts anys tancat, ha estat restaurat i posat en funcionament de nou.

Dia 6: Descoberta de Monopoli i focs artificials

L’endemà per la tarda ens vam apropar a Monopoli amb tren 🚉 en un trajecte de només 7 minuts (preu bitllet 2.60€)

Monopoli , amb el seu encantador port antic, és una deliciosa ciutat costanera. El centre històric, protegit per altes muralles, és una successió de cases blanques, esglésies barroques com la Catedral de Maria Santissima della Madia i places animades. El port antic, amb els seus característics vaixells blaus, els “gozzi”, crea vistes pintoresques i una atmosfera de temps passats. La costa de Monopoli, en particular la zona del Capitoli, és famosa per les seves llargues platges de sorra i les innombrables cales amagades entre les roques, banyades per un mar cristal·lí.

Porto Antico

El port vell de Monopoli és un dels primers llocs que vam veure en arribar al centre històric. Hi podeu arribar directament o passant per sota l’arc de l’antiga porta del segle XV ( porta dell’antico porto ). Aquesta última connecta amb els carrers del nucli antic.

El port estret està protegit a l’est per la imponent fortalesa que custodia l’entrada. A la dreta s’alça el Palazzo Martinelli , un palau del segle XVIII reconeixible per la seva loggia amb columnes blanques. El port segueix en funcionament i podreu veure pescadors 🎣locals feinejant. Un petit consell, és millor venir a la tarda perquè el sol il·lumini completament el port i els bonics vaixells blaus .

Plaça Garibaldi

Aquesta petita plaça situada just darrere del port és el lloc més animat del centre històric de Monopoli . Hi trobareu diverses terrasses de bars i restaurants. La Piazza Garibaldi està envoltada de diversos edificis històrics que val la pena admirar uns minuts. Al sud s’alça la Torre Civica , una torre del rellotge del segle XVI, i a l’est el Palazzo Rendella , un palau construït sobre els fonaments d’una antiga presó espanyola. Avui dia acull una biblioteca i el centre d’informació turística.

Cinquanta metres al nord de la plaça trobareu l’ església de Santa Maria degli Amalfitani.

Largo Palmieri

Aquesta plaça, on el temps sembla aturar-se, es troba just al cor del nucli antic.

Carrerons del centre històric

Una de les principals atraccions del centre històric de Monopoli és passejar i perdre´s pels seus carrerons . Edificis històrics, arquitectura barroca, cases amb façanes blanques o construïdes amb pedra de Lecce, això és el que dóna a Monopoli el seu encant.

Basílica de la Madonna Della Madia

La catedral de Monopoli va ser construïda a principis del segle XII a prop d’un antic temple romà i d’un cementiri. La llegenda diu que la construcció es va haver d’aturar per manca de fusta per construir l’estructura de la teulada. Va ser llavors quan va ocórrer un miracle: una bassa que portava una icona de la Verge va encallar aquí el 1177. Les 33 bigues d’aquesta bassa (feta de pi d’Alep) es van utilitzar per completar la teulada de la catedral.

Església del Purgatori

Aquesta església, també coneguda com a chiesa di Santa Maria del Suffragio, es troba a la Via Argento, just després de la catedral. Va ser construïda al segle XVIII i presenta una porta de fusta que representa el Triomf de la Mort.

Castell de Carles V

El castell de Monopoli està construït a la franja de terra que s’endinsa més al mar. La seva posició li permetia defensar la ciutat i el port, tal com havia previst Carles V. El monarca, que governava una extensa llista de territoris, era rei de Nàpols.

La fortalesa pentagonal és típica de l’arquitectura militar del segle XVI. Tanmateix, té la característica distintiva d’incorporar una torre cilíndrica preexistent d’estil romà que forma l’entrada principal. El castell va servir com a presó fins a la dècada del 1950. Quan hi vam anar nosaltres estava en obres.

Lungomare Santa Maria

Entre el castell i el bastió de Babula s’estén el lungomare de Monopoli, un agradable passeig marítim . Si arribeu des del sud del centre històric, comenceu a la platja al llarg de les muralles de la ciutat (spiaggia Cala Porta Vecchia). Al principi, el recorregut serpenteja entre les antigues muralles i les cases blanques fins a arribar a la Capella de San Vito Martire (segle XVI), la façana de la qual ha estat molt desgastada pel temps. Al final del carrer, s’obre la vista al mar.

La ruta continua més enllà de la chiesa Rettoria del Gesù Salvatore i arriba al bastió de Santa Maria. Aquesta antiga torre defensiva, parcialment en ruïnes, està coronada per un canó. El lungomare continua fins al Castello Carlo V.

Per sorpresa nostra, aquella nit (14 d’agost) es celebrava la Festa Patronal de la Madonna della Madia on es commemorava l’arribada miraculosa de la icona de la patrona des del mar a la zona de Cala Batteria, al port de Monopoli. Així que vam buscar un bon lloc per veure l’arribada de la mare de Deu i dels focs artificials 🎇 acompanyats d’un Aperol 🍹i una paperina de peix fregit boníssima.

Dia 7-8: Marxem cap a Alberobello

30 minuts ens separaven de la nostra propera parada: el Camping dei trulli di Alberobello, on ens vam allotjar tres nits amb la nostra autocaravana. El càmping 🏕️ disposava de piscina, pistes de pàdel, parcel.les ombrejades i servei de transport a Alberobello 2€/pna (molt recomanable)

Visitar Alberobello significa deixar-se meravellar per una bellesa atemporal. En aquesta preciosa ciutat, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1996 i situada a l’encantadora Vall d’Ítria, es pot admirar un dels tresors més preuats de la Puglia: els trulli (n’hi ha més de 2000). Aquestes construccions de pedra en forma de con han fet famós aquest lloc arreu del món.

Els trulli són antigues cases de pagès de pedra seca, típiques de la Puglia, caracteritzades per una teulada cònica. Construïdes sense morter, utilitzen pedres entrellaçades que proporcionen una estabilitat extraordinària i un aïllament tèrmic eficaç. Originalment s’utilitzaven com a refugis temporals, magatzems o habitatges permanents per a agricultors.  

La història dels trulli és realment fascinant, i es remunta als segles XIV i XV, quan el Regne de Nàpols imposava impostos a cada nova construcció urbana. Però el poble no es va rendir i, gràcies a la seva creativitat, va construir estructures fàcilment desmuntables. Quan arribava el representant del rei 🤴per recaptar impostos, n’hi havia prou amb treure la pedra clau per convertir les cases en piles de pedres.

Molts trulli encara estan habitats, d’altres s’utilitzen com a botigues i, en els darrers anys, els visitants d’Alberobello poden fins i tot dormir en un trulli.

Si us fixeu amb les teulades, descobrireu que moltes tenen pintats uns símbols . Aquests han estat dividits en categories: símbols cristians, símbols pagans o primitius i símbols màgics.

Tot i que tota la ciutat està plena de trulli , hi ha 5 llocs específics declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO :

• El Rione Monti, amb uns mil cons, és el barri de trulli més gran, fotogènic 📸 i famós, situat a la part sud de la ciutat.

• Rione Aia piccola, a poca distància del primer, més petit i autèntic, però exclusivament residencial (es prohibeix l’obertura d’activitats comercials), amb uns 400 cons.

• Casa Pezzolla, un complex de 15 cons comunicants utilitzat com a Museu Territorial
• Casa D’Amore, el primer edifici municipal vinculat al reconeixement oficial de la ciutat.
• La casa-museu Trullo Sovrano. L’únic trulli de dos pisos de la ciutat.

La plaça Llarg Martellotta, anomenada així per les tres cisternes excavades al segle XIX per recol·lectar aigua de pluja i antic llit d’un riu, separa el barri de Rione Monti i el Belvedere de Santa Lucia. Si voleu aconseguir la millor panoràmica 🤩 del barri Rione Monti (sobretot al capvespre) només cal que us apropeu al Belvedere de Santa Lucia als peus de l’església del mateix nom.

Nosaltres vam dividir la visita en dues tardes: la primera vam visitar el barri de Rione Monti i la segona el barri residencial d’Aia Piccola, molt més tranquil i adorable que el primer.

Altres curiositats d’Alberobello:

• La llegenda del trulli siamès: un amor 💔 dividit

La llegenda explica que dos germans que vivien al trulli siamès estaven involucrats en un triangle amorós amb una jove del poble. El germà gran, promès amb la noia, va haver de fer front a la traïció de la seva estimada, que s’havia enamorat del seu germà petit. La convivència entre els tres es va tornar insuportable, cosa que va portar el germà gran a foragitar els dos amants.

La història pren un gir inesperat quan el germà petit decideix fer valer el seu dret a heretar la seva part del trulli. En un acte de saviesa i justícia, el trulli siamès es va dividir en dues parts, i a cada germà se li va assignar la seva pròpia casa cònica. Aquest acte simbòlic, un compromís que equilibrava les necessitats d’ambdós germans, subratlla el tema de la germanor i l’amor dividit 💔 que caracteritza el trulli siamès. Ara és una botiga de records.

• Altres carrers bonics: Via Monte Nero, un carreró que serpenteja amb tot de botigues i restaurants amb terrasses panoràmiques on podrem entrar i Via Monte San Michele i Via Monte Sabotino 

• Església de Sant Antoni de Pàdua :Una església construïda totalment amb l’arquitectura de trulli en temps record a l’any 1927.

• Basílica del Santi Medici Cosma i Damià: és l’edifici religiós més important d’Alberobello

Dia 9: Passegem pels bonics carrerons de Locorotondo

Des del Camping d’Alberobello ens vam apropar a conèixer la bonica població de Locorotondo, situat a només 15 minuts en cotxe. També hi han autobusos des d’Alberobello.

L’antic poble de Locorotondo és potser un dels més pintorescos i evocadors que es poden visitar a la Puglia, situat dalt d’un turó i envoltat de vinyes, oliveres i camps de cereals. Destaca la seva forma, que com el seu nom derivat del llatí indica “Locus Rotundus”, és un “lloc rodó”. El centre històric està format per carrers concèntrics laberíntics i edificis de pedra coronats per pintoresques teulades inclinades anomenades “cummerse”, construïdes amb els mateixos tipus de pedra que els trulli, les anomenades “chiancarelle”.

La zona de Locorotondo es caracteritza pels seus Contrade (districtes) , dels quals n’hi ha 146, tot i els seus límits força estrets. Els districtes antigament estaven compostos normalment per grups de trulli de 30-50 cons, habitats per grups de famílies que compartien alguns espais comuns. 

Experiències que no us podeu perdre de Locorotondo:

1- Passejar pel nucli històric

Els carrers de pedra calcària blanca del nucli antic de Locorotondo reflecteixen la llum del sol ☀️com un mirall, donant al poble la seva brillantor característica. Mentre passegeu, admirareu els balcons plens de flors i les petites places plenes d’encant. Mentre vam ser-hi nosaltres es feia un concurs de decoració de façanes , algunes d’elles encisadores.

Destaquen:

• Església de Sant Jordi (Chiesa Madre di San Giorgio) : l’església parroquial principal, dedicada al sant patró de la ciutat.

• Església de Sant Nicolau : petita però bellament adornada.
• Palazzo Morelli : una elegant residència barroca amb intricades talles de pedra.

• Església de la Madonna della Greca : l’església més antiga de la ciutat, amb orígens medievals.

Cada racó sembla una escena d’un llibre 📘 de contes: tranquil, colorit i perfectament cuidat.

La muralla de Locorotondo manté avui dia dues portes: Porta Napoli o Porta Gran i Porta Nuova o Porta Piccola . La principal, Porta Napoli , va ser l’inici de la nostra descoberta de la ciutat. Just després, s’obre la Piazza Vittorio Emanuele II amb l’antic Palau Municipal, avui biblioteca, i la torre del rellotge. Us recomanem que un cop entreu per la Porta Napoli, feu com nosaltres, deixeu la Via A. Bruno i perdeu-vos pels carrers adjacents molt més pausats i deliciosos.

2. Passejar pel “Lungomare”: el passeig marítim sense el mar

Els residents de Locorotondo anomenen afectuosament aquest passeig panoràmic el ” Lungomare ” un nom lúdic per a un lloc sense mar a la vista. És molt recomanable passejar  pel conegut “lungomare” de Via Nardelli , un carrer que recorre la vora exterior del centre històric i ofereix una vista meravellosa de la vall d’Ítria: un paisatge extens de vinyes 🍇, oliveres i trulli.

Aquest carrer pintoresc està ple de restaurants, bars i terrasses per prendre una copeta de  vi , i esdevé només per a vianants  les nits d’estiu. Des del Lungomare, a l’alçada de Sírose (Azienda Agricola di Bufano Domenico) hi han unes escales que baixen cap a les vinyes 🍇 des d’on tindreu una bonica panoràmica del nucli antic de Locorotondo.

3. Festa de Sant Roc i el Concurs de Focs Artificials

Cada 15 d’agost , Locorotondo celebra els seus sants patrons Sant Roc i Sant Jordi amb devoció i alegria. Les festivitats inclouen concerts de bandes, una fira tradicional de bestiar i una processó solemne , però el punt culminant és l’ històric concurs de focs artificials 🎇, un dels més antics del sud d’Itàlia.

El concurs començava a les 00:00h així que no vam poder gaudir de l’especatcle de focs

4. Tastar el famós vi DOC Locorotondo

Les vinyes de Locorotondo són conegudes per produir el Bianco Locorotondo DOC , un dels 🍷 vins blancs més celebrats de la Puglia, un vi fresc i aromàtic. Amb el seu color groc palla i les seves delicades notes de fruita, marida perfectament amb la cuina local. Nosaltres vam comprar dos ampolles i la veritat és que ens va agradar molt.

A l’estiu, es pot participar en tasts a l’aire lliure entre les vinyes sota el Lungomare.

Dia 10: Parada a Ostuni

De camí cap a Lecce vam fer una parada per visitar Ostuni, l’anomenada com la Città Bianca (ciutat blanca), color que domina les cases i carrerons d’aquest poble, convertint-lo en la seva peculiar característica. Les cases del centre històric han estat pintades amb calç blanca des de l’època de l’Edat Mitjana, per donar llum als petits carrers i atzucacs.

Si aneu amb autocaravana, com nosaltres, és molt complicat aparcar així que us deixem anotat un aparcament 🅿️ a les afores molt ampli, vigilat i amb servei de transport gratuït al centre (20€/dia), molt pràctic per visitar Ostuni.

La ciutat, situada sobre tres turons, ofereix vistes pintoresques, carrerons estrets, muralles amb vistes al mar i a les oliveres, escales costerudes i places amagades plenes de botigues de souvenirs, restaurants típics i botigues d’artesania local.

MONUMENTS I LLOCS D’INTERÈS CULTURAL A OSTUNI

La nostra visita va començar a la Piazza della Libertà, punt de trobada de visitants i vilatans, confluència entre la ciutat nova i el nucli antic, i és un dels principals centres culturals de la ciutat d’Ostuni.

Al centre de la plaça s’alcen majestuosos monuments:

1. L’Obelisco di Sant’Oronzo: amb gairebé 21 metres d’alçada, amb l’estàtua de Sant’Oronzo, patró de la ciutat blanca, l’obelisc va ser construït el 1771, com a gest d’agraïment i devoció al Sant per haver salvat la ciutat de la pesta. .
2. L’antic convent franciscà i l’Església de Sant Francesc 

Des de Piazza della Libertà, arribareu fàcilment al centre històric, on el millor és perdre’s pels carrerons, molts dels quals són sense sortida.

Continuant fins al punt més alt us trobareu amb la Concatedral de Santa Maria Assunta in Cel, lluint un dels rosetons més grans que existeixen.

A prop de la catedral hi ha dos racons del nucli històric imperdibles:

• L’ Arc Scoppa o La Loggia , una construcció inspirada en el Pont dels Sospirs de Venècia i que emmarca la façana de la catedral en una de les postals més clàssiques d’Ostuni. 

• La Porta Blu , la porta blava d’un edifici blanc que ha esdevingut un dels racons més instagramejats  de la ciutat.

Les imponents muralles aragoneses, construïdes per protegir la ciutat de l’atac primer dels sarraïns i després dels turcs, configuren un escenari meravellós. El Viale Oronzo Quaranta , és un passeig panoràmic 🤩 que voreja les antigues muralles aragoneses i des del qual es veuen el camp de la Puglia, les oliveres i al fons, el mar Adriàtic. 

Us he de dir que a nosaltres ens va decebre força i va ser una mica estressant; vam trobar molta gent, les parets de les cases estaven desgastades, els cotxes circulant pel nucli antic, a més heu de vigilar de no ser atropellats per la multitud de tuk-tuks que transporten els turistes pels petits carrerons.

Després de dinar ens vam dirigir cap al nostre proper allotjament durant quatre nits: l’Agriturisme Arangea. Es tractava d’un agriturisme amb un paisatge preciós situat entre arbres fruiters 🌳, amb una piscina nova impressionant i bones instal·lacions sanitàries dirigit per una família molt hospitalària. Situat a pocs km de Lecce, on s’hi pot arribar amb bicicleta (30′) 🚴🏼‍♀️ o en bus des del poblet proper de San Pietro in Lama.

Dia 11: Passegem per l’anomenada perla de Salento: Lecce

Lecce pertany a la regió de Salento, una fascinant destinació amb pintoresques costes, rica història i diversitat cultural. La península, que s’estén entre el mar Jònic a l’oest i l’Adriàtic a l’est, ofereix impressionants paisatges amb aigües cristal·lines, platges de sorra blanca, cales rocoses i frondoses oliveres. Salento no és només un paradís per als amants de la platja 🏖️ i els esports aquàtics, sinó també un bressol de cultures, història i gastronomia, que el converteixen en una destinació de vacances única.

El litoral és variat i ofereix tant suaus platges de sorra com espectaculars penya-segats.

La identitat cultural de Salento es caracteritza per una rica història que es remunta a temps remots. La regió va estar poblada per grecs, romans, bizantins, normands i molts altres pobles, les influències dels quals es deixen sentir en l’arquitectura, la llengua i les tradicions de Salento.

Salento és ric en llocs d’interès, des de ciutats històriques a meravelles naturals:

• Lecce, la “Florència del Sud”, és famosa per la seva arquitectura barroca, les magnífiques esglésies i les ruïnes romanes.
• Otranto, amb la seva impressionant catedral i el pintoresc port, ofereix una visió de la història medieval de la regió
• Gallipoli, encantadora ciutat pesquera situada a una illa unida al continent, sedueix pel seu centre històric i el seu animat ambient.
• Les platges de Salento ofereixen aigües cristal·lines i són ideals per nedar, prendre el sol i practicar esports aquàtics.

PLATGES COSTAT ADRIÀTIC:
Grotta della Poesia, Torre dell’Orso, I Faraglioni di Sant’Andrea, Otranto, Marina Serra (piscina forma de canal)

PLATGES COSTAT JÒNIC:
Punta Prosciutto, Porto Cesareo, Marina de Pescoluse (=Carib), Santa Maria al Bagne, Santa Caterina, Porto Selvaggio (platges verges)

La cuina de Salento reflecteix la diversitat cultural i el ric patrimoni agrícola. Els plats típics són les orecchiette (un tipus de pasta), els taralli (entrepans cruixents) i una gran varietat de marisc. L’oli d’oliva i el vi 🍷 són components importants de la gastronomia local i la regió produeix alguns vins excel·lents.

Els vins de Salento són coneguts pel seu intens sabor i profunditat, el Primitiu i el Negroamaro, en particular, es consideren destacats representants de la regió. Aquests vins de Salento, que es caracteritzen per les seves riques notes afruitades i els seus tanins vellutats, reflecteixen el terra assolellat de la Puglia, que ofereix unes condicions ideals per a la viticultura. A més d’aquests dos negres, també és molt popular el Salice Salentino, un vi elegant elaborat a partir d’una acurada barreja de raïms locals que complementa a la perfecció la tradició culinària de Salento.

La nostra visita a Lecce la vam fer per la tarda, aprofitant que la calor baixava en picat a partir de les 17h, ja que a l’agost el sol es ponia a les 19:30h. Per nosaltres Lecce va ser una de les millors descobertes de la Puglia 🔝.

Lecce, anomenada perla del Salento o la Florència del Sud, és una ciutat rica en mil·lennis d’història, amb un patrimoni artístic i arquitectònic únic, animada per una vida cultural i cívica vibrant.

La característica pedra de Lecce “leccesse”, una pedra calcària local suau i mal·leable, ha estat magistralment treballada per crear façanes elaborades que juguen amb la llum del sol del sud, donant a la ciutat una atmosfera gairebé surrealista. Aquesta pedra s’extreu de les pedreres dels voltants de Lecce, en la seva formació un cop va ser el llit d’un antic mar i, fins avui, es poden trobar petxines i fòssils incrustats a les lloses; i és tan mal·leable que es pot tallar amb un simple ganivet.  

Us recomanem passejar pel centre històric, perdreu-vos pel laberint de carrerons i places, on cada racó amaga esglésies barroques i palaus nobles que expliquen la rica història de Lecce. Aquests monuments són testimonis de l’evolució artística i cultural de la ciutat.

Lecce també és un fervent nucli d’activitats culturals, que van des de la música clàssica fins al cinema 🎞️, i acull festivals i esdeveniments que atrauen visitants d’arreu del món.

Què no us podeu perdre de Lecce?

• Basílica de Santa Croce
• Piazza i Duomo de Lecce
• Amfiteatre romà a la Piazza de Sant Oronzo
• Chiesa di San Matteo
• Teatre Romà
• Castell de Carles V
• Museu Faggiano
• Porta Nàpols
• Museu Històric de la Ciutat de Lecce
• Plaça Mazzini
• Torre del Parc
• Jardins públics (Villa Comunale di Lecce)

Piazza i Duomo de Lecce

La nostra primera descoberta va ser la Piazza del Duomo. Quedareu impressionats per la majestuositat d’aquest espai que acull una de les concentracions més imponents d’arquitectura barroca a Lecce. 

La Catedral de Santa Maria Assunta (és a dir, el Duomo di Lecce) és l’edifici més emblemàtic de la plaça i el centre espiritual de la ciutat. La seva història es remunta al segle XII, però l’actual estructura barroca va ser completament renovada entre 1659 i 1670 per l’arquitecte Giuseppe Zimbalo , conegut com el ‘Mestre del Barroc Leccese’. El campanar de cinc pisos, també obra de Zimbalo, és un dels més alts de la Puglia i ofereix unes vistes espectaculars de la ciutat… Nosaltres hi vam pujar al capvespre i realment val molt la pena. És millor que compreu les entrades amb antelació al web ja que al ser un espai reduït les places són limitades.

Basílica de la Santa Croce

El magnetisme 🤩 d’aquesta basílica és indiscutible. Més enllà dels homes de pedra que la sustenten, aquest temple crida l’atenció per la seva rosasssa central , molt més que una simple finestra circular ja que sembla cobrar vida sota l’intricat entramat de figures i motius ornamentals que l’envolten. És una autèntica joia del barroc.

Piazza Sant’Oronzo i Amfiteatre romà

La Piazza Sant’Oronzo , el cor urbà de Lecce, és una barreja perfecta d’història antiga i vida moderna. Dominada per la imponent Columna de Sant’Oronzo , un monument estrany i titànic que sosté l’estàtua del patró de la ciutat, aquesta àgora també acull una de les joies arqueològiques més importants de Lecce: l’ Amfiteatre Romà .

Aquest amfiteatre , construït al segle II dC, va ser descobert a principis del segle XX i avui dia roman parcialment exposat. Només una tercera part de la seva estructura original s’ha desenterrat, ja que la resta jau sota els edificis que l’envolten. Aquest complex, que al seu dia podia albergar fins a 25.000 espectadors, era l’epicentre de la vida pública durant l’apogeu de l’Imperi Romà. Aquí, els ciutadans de Lupiae, l’antic nom de Lecce, assistien a lluites de gladiadors i espectacles públics. Avui l’amfiteatre continua sent un escenari actiu, utilitzat per a esdeveniments culturals i representacions teatrals a l’aire lliure.

Chiesa di San Matteo

Si la Santa Croce o el Duomo són emblemes del barroc de Lecce, aquesta església és el seu secret més ben guardat, on el seu interior és també impressionant.

Mercat di Porta Rudiae

Però Lecce no és només pedra.  Als seus carrers, la gastronomia i l’ambient vibrant de Salento hi són sempre presents. Un passeig pel Mercat di Porta Rudiae  confirma aquesta explosió sensorial. Entre parades de fruites, verdures 🥕🥔 i productes frescos locals es poden trobar especialitats com la puccia leccese , un pa rústic que s’omple amb ingredients frescos com tomàquet, tàperes i formatge local 🧀.

Teatre romà

Nosaltres no el vam poder visitar perquè ja havien tancat.

La ciutat de Lecce, més enllà del seu atractiu visual, presumeix d’una antiga tradició culinària que continua sent la pedra angular de la gastronomia de Lecce avui dia. 

El menú va des del pasticciotto, unes postres tradicionals, fins al  calzone fregit, símbols del menjar de carrer de Lecce. El pasticciotto és el cor dolç del Salento. Una base de pasta brisa cruixent que envolta una crema vellutada i intensa. Nosaltres vam tastar i ens vam deleitar 🤤 amb els de la pastisseria Martinucci.

A l’estiu, qualsevol moment és bo per prendre un cafè leccesse: produït per torradors locals, el cafè de Lecce es serveix amb gel i llet d’ametlles i potser acompanyat d’ espuma del Salento , un gelat revisitat de la tradició de Lecce.

Dia 12: Ens banyem a Porto Cesareo

Aquest dia vam voler banyar-nos al Mar Jonic així que vam fer una excursió fins a Porto Cesareo, coneguda popularment com una de les capitals de les “Maldives d’Itàlia” i que destaca pels seus 17 quilòmetres de platges de sorra blanca i unes aigües increïblement cristal·lines i poc profundes, ideals tant per a famílies com per als amants del snorquel.

Un cop allà vam agafar una barca🚤 que ens va apropar en 5 minuts a la Isola dei Conigli (Illa dels Conills), una illa verge que forma part de l’Àrea Marina Protegida i és famosa pel seu paisatge salvatge de pins tallats pel vent i petites cales d’aigües transparents i turqueses. Vam fer un bany que no podem dir que fos refrescant ja que l’aigua estava molt calenta.

Dia 13: Excursió en bici per les cales de Salento

Des de Lecce ens vam aproximar a Torre dell’Orso i vam estacionar l’autocaravana a Parco Camper la Torre, on hi vam dormir una nit. Es tracta d’una àrea d’acampada que sembla molt més un càmping 🏕️, amb parcel.les planes delimitades per matolls i amb tots els serveis: lavabos, dutxes , rentadores. És una parada estratègica per conèixer la bellesa de la costa de Salento, amb boniques cales i meravellosos penya-segats.

Un cop estacionats vam agafar les bicis🚴🏼‍♀️ i en pocs minuts ens vam arribar fins a la Grotta della Poesia, una espectacular piscina natural d’aigües turqueses situada a Roca Vecchia (Melendugno). Està considerada una de les piscines naturals més boniques del món i forma part d’un complex arqueològic de gran rellevància. L’entrada a l’àrea arqueològica costa 3 € per persona. 

Actualment, per motius de conservació i seguretat, el bany i els salts des de les roques estan oficialment prohibits ⛔️.

Després, resseguint l’esplèndida costa de la Marina de Melendugne , on el blau del mar es fon amb el verd del matoll mediterrani, vam fer una parada davant la magnífica cala d’aigua turquesa de les Due Sorelle, amb els famosos faraglioni de roca blanca que semblen tallats per la meitat amb un ganivet.

Seguint la nostra ruta amb bici 🚴🏼‍♀️ vam arribar a un lloc de pura màgia: el Faralglioni de Sant’Andrea unes imponents escultures de roca, emmotllades pel vent i les onades durant mil·lennis que van fer les delícies dels nostres fills.

Llàstima que l’icònic Arc dels Enamorats (o Arc degli Innamorati ), va col·lapsar aquest mes de febrer (més concretament el dia 14) i va quedar completament destruït. L’esfondrament va ser provocat per un fort temporal amb onades violentes 🌊 i pluges torrencials ⛈️ que van colpejar la costa de Salento.

Dia 14: Pugem fins a la regió del Gargano

Els últims dies de la nostra “scoperta” de la Puglia els vam passar a la seva part més septentrional: la regió del Gargano, també conegut com “l‘espoló d’Itàlia” a causa de la seva ubicació geogràfica, vorejat per tres costats pel mar Adriàtic. Tot i conservar moltes de les característiques dels paisatges de la Puglia, la zona del Gargano és molt diferent de la vall d’Ítria i el Salento: hi trobareu zones boscoses amb frondosos boscos de pins, paisatges muntanyosos, boscos, una costa espectacular esquitxada de penya-segats de pedra calcària blanca, coves marines, llargues platges de sorra i pobles situats a la part més alta del litoral.

Una joia de la natura sota la tutela de la institució del Parc Nacional al qual pertany també la Foresta Umbra, la reserva marina de les Illes Tremiti i els llacs costaners de Lesina i de Varano .

Al llarg de la costa és possible admirar alguns trabucchi, antigues instal·lacions de pesca 🎣 proveïdes de llarg braços de fusta que sostenien la xarxa i que actualment algunes han estat reconvertides en restaurants i bars. A més de deliciosos plats amb el peix com a protagonista, també és molt recomanable no perdre’s el caciocavallo podolico , un formatge 🧀 amb forma de pera que està considerat una joia gastronòmica del Gargano.

Vam passar 3 nits a l’Agriturisme Passione Natura a Vieste , un idílic lloc rodejat d’oliveres centenàries amb una magnífica piscina. L’única pega del lloc va ser la desagradable sorpresa 😡 que vam trobar-nos quan després d’haver fet la reserva amb 3 mesos d’antelació, el preu havia canviat i ens van pujar 30€ més per nit, a més l’actitut de l’amo va ser molt prepotent. Al final ens vam quedar perquè en aquelles dates era complicat trobar un nou allotjament. Per apropar-se a Vieste millor si ho feu amb bici elèctrica perquè el desnivell a la tornada es força considerable.

Dia 15: Ens enamorem de Vieste

Després de gaudir d’un matí relaxat a la piscina, per la tarda vam recórrer els carrerons laberíntics de Vieste gaudint de l’essència més pura d’Itàlia. La veritat és que Vieste ens va enamorar 😍.

És un poble preciós que s’alça sobre penya-segats i s’endinsa a l’Adriàtic formant una punta anomenada Punta Sant Francesco, oferint una panoràmica única sobre el mar. L’Església i Monestir de Sant Francesc (Chiesa di San Francesco) d’origen medieval donen nom a la punta. Ha estat destruïda i reconstruïda al llarg dels segles a causa d’incursions i terratrèmols, i destaca per la seva arquitectura de pedra vista i la seva silueta imponent sobre el penya-segat.

Entre els llocs que no us podeu perdre hi ha la Porta Ad Alt , entrada a la part medieval del poble, que a més condueix a dos dels edificis més destacats de Vieste: el Castell Svevo i la Catedral . El primer (del segle XI) es troba construït sobre un penya-segat amb vistes a la platja de Scialara, anomenada també la platja del castell. La fortificació no es pot visitar perquè té una base militar.

La Catedral di Santa Maria Asunta, també del segle XI, és un dels monuments més importants de la zona del Gargano. Aquesta joia del romànic pugliese que destaca per la seva imponent façana, ha patit nombrosos danys al llarg del temps a causa de terratrèmols i saquejos.

A l´esquerra del centre històric, al peu del penya-segat, s´obre la platja de Marina Piccola 🏖️, seguida de la península de Punta Santa Croce, el port i la platja de sorra de Sant Llorenç.

A la dreta del centre històric hi ha la platja daurada de Scialara (o platja del Castell), amb l’inconfusible monòlit de roca anomenat Pizzomunno.

La llegenda de Pizzomunno i Cristalda és una de les històries d’amor i tragèdia més famoses d’Itàlia. Segons explica la llegenda, fa molt de temps, quan Vieste era només un petit poble de pescadors, hi vivia en Pizzomunno, un jove pescador fort i ben atractiu. Ell estava profundament enamorat 😍 de Cristalda, una noia del poble d’una bellesa encisadora i amb uns cabells llargs del color del sol. El seu amor era pur i recíproc. Cada dia, en Pizzomunno sortia a feinejar amb la seva barca al mar Adriàtic. Allà, les sirenes 🧜🏻‍♀️ emergien de l’aigua atretes per la seva bellesa i intentaven seduir-lo amb els seus cants marins i fins i tot li van oferir la immortalitat i el fet de convertir-se en el seu rei si es quedava amb elles. Malgrat els encanteris, el jove sempre es mantenia fidel a Cristalda i tornava a terra ferma cada vespre per retrobar-se amb ella a la platja.

Plenes de ràbia, enveja i gelosia 😡 en veure’s rebutjades, les sirenes van tramar una venjança: una nit, mentre els dos amants seien a la vora del mar sota la llum de la lluna, les sirenes van emergir de cop i van segrestar Cristalda, arrossegant-la encadenada cap a les profunditats de l’oceà. En Pizzomunno va intentar salvar-la desesperadament, però no va poder fer res contra la força de les criatures marines.

L’endemà al matí, destrossat pel dolor i la impotència, el cos d’en Pizzomunno es va quedar petrificat a la sorra, convertint-se en la gran roca blanca que avui dia encara vigila la platja. Però la llegenda no acaba amb total tristesa. Diu el mite que cada cent anys, exactament durant una nit d’estiu, el sortilegi es trenca breument. Cristalda emergeix dels abismes marins i la roca del Pizzomunno recupera la seva forma humana. Durant unes poques hores, els dos amants es poden abraçar i viure el seu amor abans que canti el gall i hagin de tornar a la seva presó eterna.

El nucli històric, anomenat Vieste Vecchia, encara conserva el paviment d’altres èpoques i ofereix una successió inacabable d’imatges de postal tan característica dels pobles del sud d’Itàlia. Aquesta estreta franja de terra que s’endinsa al mar manté intacta la seva atmosfera medieval entre els seus carrerons de cases blanques tancades per la muralla. Durant el recorregut, sempre amb el mar de fons, vam anar trobant nombrosos miradors 🤩 des dels quals vam gaudir d’autèntics paisatges de postal.

Un dels carrers històrics i més emblemàtics de Vieste és la via Judeca, que al segle XI albergava el barri jueu i que acaba en una terrassa panoràmica coneguda com la Ripa. Des d’aquí vam captar les imatge més belles de Vieste.

Durant el passeig passareu per l’Escala de l’Amor, amb cors ♥️ i lletres vermelles pintats a cada esglaó.

Dia 16: Gaudim de les millors cales de Vieste des del mar

A tota la zona de Vieste, estan algunes de les considerades platges més belles de Puglia , amb sorra brillant, impressionants illots, coves marines i cales encantadores. Així que vam llogar una llanxa motora 🚤 per poder gaudir de tot el paisatge de la costa des del mar.

Al principi de l’excursió vam navegar per davant de la Spiaggia del Castello, que es reconeix pel seu impressionant monòlit de pedra calcària de 25 metres d’alçada, anomenat Pizzomunno.

Altres platges destacades són Spiaggia Stretta, Scialmarino, famosa pels seus forts vents i molt popular entre els surfistes, i la Badia de San Felice , una petita cala de sorra a 8 quilòmetres al sud de Vieste que és un autèntic paradís natural envoltat de vegetació i on es troba el famós Arco di San Felice.

El punt més impressionant 🤩 de la ruta va ser quan vam arribar a la “Baia delle Zagare”, famosa pels seus dos enormes farallons marins, anomenats “Faraglioni”, que s’alcen a pocs metres de la costa.

Els bells “Faraglioni” s’han convertit en un dels símbols més importants de la bellesa natural de la Puglia en el seu conjunt i, en particular, del Parc Nacional del Gargano. Estan fets de pedra blanca enlluernadora. Un dels dos “Faraglioni”, en particular, impressiona per la seva forma d’arc gairebé perfecta. Gairebé sembla que hagi estat esculpit per les mans d’un artista expert, però en realitat, aquest meravellós i majestuós “Faraglione” va ser modelat directament per les mans de la natura.

Dia 17: Caminem pels carrerons de Peschici

Des de Vieste hi han autobusos 🚌 que t’apropen a Peschici, una petita ciutat coneguda pel seu centre històric i les seves platges encantadores. Situada en un promontori amb vistes al mar Adriàtic, Peschici, ofereix paisatges variats i captivadors: des de costes impressionants fins als senders del Parc Nacional del Gargano.

El principal atractiu de Peschici és sens dubte el seu centre històric, situat dins de les muralles medievals puntejades per torres, encara visibles avui dia. Aquest es caracteritza per carrers estrets, cases blanques, miradors i tallers artesanals. El castell bizantí, construït sobre un aflorament rocós amb vistes al mar, és un símbol de la ciutat. Altres atraccions inclouen les torres costaneres, l’abadia de Santa Maria di Càlena i l’església de Sant’Elia. A més, els famosos trabucchi de Peschici, que abans s’utilitzaven per a la pesca, ara s’han convertit en pintorescos restaurants.

L’accés al nucli antic de Peschici des del centre de la ciutat (Corso Garibaldi) es fa a través d’un arc amb una torre que els habitants del lloc anomenen “Porta del Ponte”, en record del pont llevadís que antigament tancava la ciutat.

Riu avall trobareu el característic petit port, la llarga badia de sorra i, continuant cap al nord, una cresta rocosa amb un bosc de pins i la característica “Torre di Monte Pucci” que us separa de la badia de Calenelle i San Menaio ( Vico del Gargano )

Peschici compta amb nombroses platges 🏖️, tant públiques com privades. La més famosa és Marina di Peschici, un tram de costa de 700 metres caracteritzat per sorra fina i un fons marí de pendent suau. Altres platges populars inclouen la platja de Jalillo, separada de Marina di Peschici per un gran aflorament rocós, i la platja de San Nicola, una platja de sorra molt fina i aigua cristal·lina. Per a aquells que busqueu tranquil·litat, la badia de Zaiana ofereix una cala situada entre altes parets rocoses. Finalment, la platja de Manaccora, coneguda pel seu entorn natural, és una platja de sorra envoltada de natura.

Les nostres vacances s’estaven acabant i malauradament ens vam deixar coses per veure del Gargano com les espectaculars Illes Tremiti o la Foresta Umbra. Tindrem una bona excusa per tornar-hi 😜.

Dia 18: Tornada cap a Civitavecchia amb aturada a Roma

Pel matí vam fer la ruta que ens separava de Roma (unes 5 hores) i ens vam aturar a la Camper Stop Area, un aparcament 🅿️ vigilat (40€/24h). En el nostre viatge de l’any passat a Sicília també ens vam aturar en aquesta àrea perque és molt cómode per arribar al centre històric de Roma, ja que davant mateix de l’àrea hi ha la parada del bus 🚌 n.118 (1.5€/pna) que t’hi porta en pocs minuts.

Per la tarda vam fer un recorregut fantàstic i molt complet pel cor històric de Roma que ens va portar per alguns dels monuments més emblemàtics de la ciutat.

Vam visitar llocs impressionants:

• Piazza Venezia: El punt de partida perfecte amb el monument a Víctor Manuel II.

• Castell de Sant’Angelo: La fortalesa imponent a la vora del riu Tíber.

• Piazza Navona: La plaça animada amb les seves fonts barroques i l’obelix.

• Piazza di Spagna: L’emblemàtica escala monumental.

• Piazza del Popolo: El final ideal amb les seves esglésies bessones i l’obelisc.

Dia 19: Visita al Vaticà

Pel matí vam fer una visita guiada al Vaticà de 3 hores molt recomanable, no només perquè et permet saltar-te la cua (accés prioritari), sinó que t’ajuda a no perdre’t entre els quilòmetres de passadissos i a entendre de veritat les obres mestres que estàs veient.

Durant l’itinerari vam visitar els Museus Vaticans, l’espectacular Capilla Sixtina i la Basílica de Sant Pere.

Després de dinar ja ens vam dirigir al Port de Civitavecchia per agafar el ferry 🛳️ de tornada a casa.

✏️ MENJARS TÍPICS DE LA PUGLIA

La gastronomia de la Puglia es coneix com a cucina povera (cuina humil), ja que es basa en ingredients frescos, de temporada i de proximitat: verdura, llegums, oli d’oliva verge extra i el peix de les seves costes.

A continuació, tens una selecció dels plats i productes més típics que heu de tastar: