Aquest estiu els quatrequevolten ens hem decidit per conèixer Portugal, un país que ens ha sorprès molt gratament per les seves ciutats, els seus paisatges, la seva costa i per l’amabilitat de la seva gent.

Ens hem enamorat 😍 de Porto, hem gaudit molt de la costa de l’Algarve, hem vist dofins 🐬 a Sesimbra, ens hem deleitat amb la cuina portuguesa, hem voltat pels carrerons dels barris d’Alfama, Chiado, Barrio Alto i La Baixa de Lisboa… i tot un plegat d’altres boniques sorpreses!

Dia 1: Nit de ruta

Després de 1158km i unes 16 hores de viatge vam arribar al petit càmping 🏕 familiar d‘Istas Garden. Es tracta d’un bonic i entranyable càmping situat a 2 km de la platja i a 8 km de Porto. Totes les parcel.les (unes 8 en total) tenen accés a l’aigua i la llum, una barbacoa comunitària i una piscina interior climatitzada. Podem assegurar fins al moment, que estaria a la llista dels 🔝🔝🔝 3 dels millors càmpings on els quatrequevolten hem estat. Clàudia i Pedro et fan sentir com a casa i et donen totes les facilitats per passar una estada inoblidable.

Després de descansar i fer-nos un bany a la piscina ens vam apropar per la tarda a Porto per conèixer aquesta encantadora ciutat. Porto és la segona ciutat més gran de Portugal, darrera Lisboa. Situada al nord,  al costat de la desembocadura del riu Douro (Duero), és un lloc molt especial; potser pel seu aire decadent o per la vida que s’hi respira. Potser pels seus elegants barris i villes senyorials en contrapunt amb els antics i estrets carrerons que la UNESCO ha declarat Patrimoni de la Humanitat el 1996. És una ciutat per recorre-la caminant, gaudint així de tot el seu atractiu.

Vam aparcar el cotxe a Cais de Gaia a Vilanova de Gaia ( a uns 13 min del càmping), un dels millors miradors de Porto, de les cases de colors del barri de la Ribeira, de les esglésies, del Pont Don Luis I i dels moliceiros que naveguen pel riu Douro.

Allà vam agafar un 🚡 telefèric fins a l’estació de Jardim do Morro, a una alaçada de 63m mentre gaudíem d’unes vistes brutals. El preu és de 6€ els adults i 3€ fins a 12 anys només anada.

Des dels Jardim do Morro vam accedir al pis de dalt del famós pont Don Luis I. Després la tornada la farem des de la part baixa. El pont Don Luis I és tot un símbol de la ciutat des de que es va inaugurar l’any 1800. És obra d’un dels deixebles d’Eiffel: Téophile Seyrig. Està construit en ferro i té una alçada d’uns 85 metres.

Els millors capvespres de Porto els gaudirem des del pont. Realment la imatge és impagable. Ja des del primer moment ens vam enamorar d’aquesta encisadora ciutat.

Abans de tornar al càmping vam tenir temps de probar uns deliciosos Pastéis de Nata, una mena de pastissets de pasta de full i crema, que et serveixen calents amb sucre glass i canyella i que són més típics de Lisboa però que anirem trobant per tot Portugal.

Us expliquem una mica d’història del Pastéis de Nata:

A la dècada de 1930, Portugal va viure una important crisi financera i es creu que va ser per respondre a les necessitats provocades per aquesta crisi que els clergues del monestir de Belém van posar a la venda els Pastéis de Nata que tan bé coneixien.  Els primers clients que van tenir la sort de tastar aquests pastissos van ser els habitants de les ciutats properes i els turistes que van arribar en aquell moment amb vaixell a Lisboa i Belém (aquestes dues ciutats estaven connectades per vapor), ja en aquell moment el Mosteiro dos Jerónimos i la Torre de Belém ja eren un atractiu important per als turistes.

Es diu que la recepta original es va vendre finalment a un home de negocis que va iniciar la fabricació i venda d’aquests productes de pastisseria a les rodalies del monestir, i que encara es manté avui, amb la marca “Pastéis de Belém”. 

Des del segle XIX fins ara, els Pastéis de Nata s’han popularitzat a tot el país, amb petites variacions respecte a la recepta original. 

I la veritat és que els primers que vam tastar els vam trobar deliciosos 😋. Els vam comprar a una petita pastisseria al barri de la Ribeira, molt a prop del pont que es deia Nata Sweet Nata.

Dia 2: Visita guiada a Guimarães

La reconquesta portuguesa va començar a Guimarães. En el segle XII el Rei Alfonso Henriques va començar una particular Guerra Santa contra els musulmans, que en aquella època dominava quasi la totalitat de la peníncula ibèrica.

La part més bonica i bucòlica queda a la zona d’intramurs, on passejarem pels carrers empedrats i anirem ascendint fins al castell i el Palau Ducal de la família dinàstica del moment, els Braganza.

A les 10.30h vam agafar un free tour amb Civitatis i vam recórrer durant dos horetes aquesta atractiva ciutat medieval, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de l’any 2001.

No ens podem perdre:

Largo do Toural: on trobarem un tros de la muralla on podrem llegir: “aqui nasceu Portugal”

Largo da Republica do Brasil: on trobarem l’esgésia de Nossa Senhora da Consolaçao i un bonic i fotogènic parc davant.

Largo da Oliveira: Aquesta plaça deu el seu nom a un suposat miracle que va succeïr l’any 1342. Una olivera va tornar a donar fruits després d’estar mig morta,  i en el seu honor es va aixecar una creu normanda, que trobarem dins del Padron del Salado, una petita construcció declarada Monument Nacional.

A la plaça també hi trobarem pintoresques cases típiques del nord de Portugal i la bonica església de Nuestra Señora de Oliveira. Durant l’Edat Mitjana va ser un lloc molt visitat pels peregrins que feien el camí de Santiago.

Praça de S. Tiago: Diuen que l’apòstol Santiago va passar per aquí deixant una figura de la Verge Maria. Veurem una vieira grabada al terra en record a Santiago i unes lletres que diuen “A vosotros hombres que vinisteis a poblar Guimarães y a aquellos que aquí quieren habitar”.

Rua de Santa Maria: és el carrer medieval amb més història de Guimarães ja que unia el monestir amb el castell

Largo Martins Sarmiento: de camí al palau Ducal ens trobem aquesta plaça amb un bonic jardí al centre.

Igreja de Sao Francisco : és molt curiosa la superposició d’estils

El Palau Ducal o Palau dels Ducs de Braganza

Castell de Guimarães

Un cop acabat el tour vam preguntar al guia un lloc per anar a dinar i ens va aconsellar el Restaurant Solar do Arco i ens va avisar que agaféssim mitges racions perquè les racions eren molt complertes…i sort que li vam fer cas🤦🏼‍♀️!!!! A més el servei va ser molt amable i servicial.

Ja amb la panxa plena ens vam apropar a un dels millors monuments del nord de Portugal: Bom Jesus do Monte a la ciutat de Braga.

Es tracta d’una preciosa esglèsia amb la seva famosa escala barroca que representa l’ascens al cel.

Dia 3: Coneixem la Venècia portuguesa i CostaNova

Diuen que Aveiro és la Venècia de Portugal pels seus canals. Està dividida per tres canals que divideixen la ciutat en 2 parts. Es tracta d’una acolorida, bohemia i encantadora ciutat on vam passar un mig dia molt entretingut caminant pels seus carrerons i creuant pels seus originals ponts que creuen els canals. Molts pintors s’apropen a aquesta ciutat portuguesa atrets per la seva singularitat.

La part nord del canal principal és on es troben les cases velles dels pescadors. A la part sud es troben els edificis històrics de la ciutat. Beira Mar és el barri més turístic i on es troben les cases de colors dels pescadors. Aquesta zona conserva tota l’essència marinera.

Com a curiositat, fa anys, els canals s’utilitzaven per transportar la sal i les algues comestibles (moliço) en els famosos “Moliceiros”. Els “Moliceiros” són unes góndoles grans amb molts colors i que ara s’utilitzen per passejos turístics. El viatge costa 12€ i podem reservar a Civitatis. La ruta comença a l’embarcador davant els Jardims do Rossio i passem per alguns dels punts més emblemàtics de la ciutat com són: els edificis Art Nouveau, les salines, el barri dels pescadors (Beira Mar), l’antiga fàbrica de ceràmica Jeronimo P. Campos, el pont dels llaços d’Amizade, el pont de Carcavelos, el més famòs,  i el Mercat del peix.

També destaquen:

 La Catedral d’Aveiro o església Santo Domingo, situada en ple centre, té a l’igual que la d’Oporto la façana decorada amb rajoles portugueses.

La Praça da Republica, on trobarem l’Ajuntament (amb l’escut de la ciutat i la torre del rellotge i l’Església de la Misericordia, plena de rajoles blaves)

La Praça do peixe, que és la més famosa de la ciutat. Aquí es troba l’antiga llotja de la ciutat, ara mercat renovat. Darrera es troba un dels carrers més pintorescos de Beira Mar.

Les salines

Jardim do Rossio i parc al costat de la fàbrica

Escales I LOVE AVEIRO situades al costat de de la fàbrica de ceràmica Jeronimo P. Campos

No podeu marxar d’Aveiro sense comprar un saquet de sal de les salines d’Aveiro de gran qualitat i sense aditius i tampoc sense provar el dolç 😋 per excelència d’aquesta bonica població: els ovos moles, uns dolços fets a base de rovell d’ou, sucre i aigua. Una de les confiteries més famoses i antigues d’Aveiro on tastar els famosos ovos moles és la Confeitaria Peixinho.

Els “ovos moles” d’Aveiro van ser el primer producte de confiteria portuguesa distingit amb la denominació d’Indicació Geogràfica Protegida, atribuida per la Unió Europea.

Després de dinar ens vam apropar a la bonica i més instagramer 📸 població costera de Costa Nova.

A Costa Nova són molt típics els seus “Palheiros”, que són les famoses cases de colors a ratlles. Els “Palheiros” estan situats al llarg de l’Avinguda Marginal José Estevao davant de la Ria d’Aveiro. Els “Palheiros” que en portuguès significa pallers, van néixer com a magatzems per als pescadors locals que treballaven a Costa Nova quan la zona no estava edificada i s’utilitzava únicament com a àrea de pesca. Amb el pas del temps la platja de Costa Nova s’ha anat convertint en una zona turística pels estiuejants que busquen vacances de sol i platja i els magatzems s’han anat transformant i reconvertint en petites residències turístiques decorades amb ratlles verticals de diferents colors, finestres de guillotina i balcons de fusta. És una delícia passejar per l’Avinguda Marginal José Estevao…nosaltres ja vam fer la tria de la casa 🏠 que més ens va agradar.

Aquell vespre en Pedro i la Clàudia havíen preparat una magnífica cata de vins 🍷 per tots els campistes i després una espectacular i boníssima barbacoa, on no hi va faltar de res: camarons, costella de porc, hamburgueses, sardines…i un gran assortiment de pastissos. La veritat que vam gaudir molt de la companyia d’uns campistes del País Basc i de Navarra, amb els que vam poder compartir experiències d’altres viatges.

Dia 4: Celebrem l’aniversari del Jan passejant i coneixent tots els raconets de Porto

Comencem el dia aviat 🕗, cap a les 8h del matí  i entrem a l’estació de Sao Bento, potser una de les estacions de tren més boniques que existeixen. El seu interior sembla un museu amb 20000 rajoles que mostren la història de Portugal. La llum interior és molt maca. Val la pena matinar per veure l’estació sense massa gent.

Després vam caminar uns 8 minuts fins al millor mirador d’Oporto, amb unes vistes excel.lents de la ciutat: la Torre de los Clérigos. Tenim entrades per les 9.30h. Tot i que el dia s’havia llevat emboirat va valdre molt la pena pujar a la torre.

Uns pocs metres ens separen de la Igreja do Carmo, un autèntic paradís de rajoles.

Després ens vam apropar per veure una de les llibreries més boniques del món, la Llibreria Lello e Irmao a la rua Das Carmelitas 144. Es tracta d’una llibreria 📖de 2 pisos que et traslladarà 100 anys enrere gràcies a la seva impressionant escala de fusta que et conduirà al segon pis i la llum natural que passa a través de la vidriera del sostre. El seu horari és de 10-20h. Es pot comprar l’entrada de 5€ on line i si compres un llibre se’t descontarà. Diuen que J.K. Rowling es va inspirar en aquesta llibreria per crear la llibreria fícticia del carreró Diagon a la saga de Harry Potter. Vosaltres que en penseu? Si que sembla que hi té una retirada…

Vam aprofitar per comprar un llibre de cuina portuguesa…així en podrem continuar gaudint a casa 😉.

Vam seguir caminant fins a l’Avenida dos Aliados, que inclou la Praça da Liberdade, on trobarem l’Ajuntament i molts palaus modernistes. És el ❤ cultural i logístic de Porto.

A prop teníem la façana més famosa de Porto: la Capella das Almas, prop del mercat, tota coberta de boniques rajoles.

Vam baixar pel carrer de Santa Caterina fins la Igreja de Sant Ildefonso. Les seves rajoles expliquen la vida de Jesús. Són obra de Jorge Colaço, iguals que els de l’estació de Sao Bento.

Abans de dinar encara vam tenir temps de visitar la Catedral de la Sé, la més gran i important de la ciutat. És una barreja d’estil gòtic i romànic. Val la pena entrar per visitar la Capella de San Juan Evangelista i el bonic claustre. A la plaça del davant trobem una terrassa des d’on vam tenir unes boniques vistes 😍 de la ciutat, del riu Douro i de Vila Nova de Gaia.

La Franchesinha: és una espècie d’entrepà mixte que es prepara amb pa blanc i està farcit de: pernil, salsitxes, xorís, formatge…i a vegades amb un ou ferrat per sobre. El plat està banyat amb una salsa de carn una mica picantona. És típic de Porto i una autèntica 💣!!!

Ja amb la panxa plena vam baixar fins al barri de la Ribeira pel barri do Barredo, molt decadent i autèntic. El barri de la Ribeira, Patrimoni Cultural de la Humanita per la UNESCO, situat a la riba del riu Douro, és  famós per les seves cases d’acolorides façanes, pel seu entremat  de  carrerons i per ser el barri més pintoresc de Porto. Apunteu-vos un bonic raconet amagat. Psss 🤫… és un secret!

                                             Carrer Largo da Pena Ventosa

Deixeu-vos perdre pels seus encantadors i laberíntics carrers, tots esquitxats de restaurants i bars on menjar i per la Praça de la Ribeira, una de les places més antigues i amb més ambient de la ciutat.

Les millors fotografies i la millor prespectiva del barri de la Ribeira les obtindrem des de l’altre costat del riu, al passeig de Vila Nova de Gaia.

Pel riu Douro veurem diferents rabelos, vaixells tradicionals portuguesos que eren utilitzats per portar les bótes plenes de vi de Porto, des de la zona de les vinyes 🍇, fins a les bodegues de Vila Nova de Gaia. Molt recomanable el “Creuer dels 6 ponts” de Civitatis. Va ser una de les sorpreses que va tenir en Jan aquella tarda pel seu aniversari. Just davant del barri de la Ribeira hi ha diferents embarcadors on poder agafar un rabelo.

Si voleu podeu contractar alguna visita guiada a la gran quantitat de bodegues que hi han a Vilanova de Gaia.

Després d’un magnífic dia a Porto encara ens quedava una sorpreseta pel Jan: un sopar de barbacoa al càmping amb un boníssim i espectacular “bolo” 🎂 (pastís en portuguès) regal 🎁 dels nostres meravellosos amfitrions, Pedro i Clàudia. A més encara va estar més content perquè vam convidar uns amiguets navarresos que havien conegut dies abans al càmping, a menjar pastís.

Dia 5: Dia de relax i descoberta de les platges de l’Oceà Atlàntic

Avui, aprofitant que el dia s’havia llevat molt emboirat, hem fet una ruta per unes passarel.les de fusta, caminant els adults i amb bici els nens d’uns 16 km (anada i tornada) per conèixer la bonica i peculiar capella do Senhor da Pedra a la localitat de Miramar.

Dia 6: Creuem el pont penjant més llarg d’Europa

Avui hem matinat per apropar-nos als Passadiços do Paiva i creuar el pont penjant més llarg d’Europa.

A Arouca s’extén una gran xarxa de passareles  resseguint un dels canons més espectaculars del país. Són els passadiços del riu Paiva, situats en un dels espais amb més interès natural de Portugal: el Geoparc d’Arouca. Els passadiços s’extenen entre les platges fluvials d’Areinho i Espiunca en un recorregut lineal de 8700m. Vam trigar unes 2h 30’ en fer el recorregut des de Areinho fins a Espiunca. Depenent de si es realitza el recorregut en un sentit o anada i tornada variarà el punt de sortida. En el cas que feu anada i tornada caminant és millor començar des d’Espiunca.

Si decidim començar des d’Areinho per treuren’s des d’un principi la pujada, la recompensa serà inmediata: una de les millors panoràmiques de tot el recorregut. I amb un convidat d’honor: el pont penjant més gran d’Europa, el 516 Arouca que penja inert a 175m d’alçada sobre el riu i acompanya la cascada del riu Aguieiras. Aquest salt d’aigua es precipita sobre el Paiva a través d’un conjunt de desnivells que sumen un total de 160m de caiguda. Aquest pont penjant ha desbancat aquesta primavera el pont Charles Kuonen Suspension Bridge de Suïssa amb 494m.

Cal reservar: https://bookings.cm-arouca.pt 40€ pack familiar (està inclòs el pont i els passadiços). Cal reservar hora (entrada pont: pórtico de Canelas i cal estar 15’ abans davant el pont). Fins a l’inici del pont calcularem uns 45 minuts. Nosaltres teníem hora reservada a les 10h.

L’experiència és increible, creues el pont en grups de 30-40 persones amb un guia que t’explica la història i construcció del pont. Al bell mig et creues amb el grup que ha accedit al pont per l’altre extrem.

Forma part del territori del Arouca Geopark reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Geològic de la Humanitat.

A partir d’aquí la ruta descendeix en un gran nombre d’esglaons i aconseguirem les millors fotos del recorregut.

En 3 km el paisatge canvia des del Gran Canyó del Colorado a un sender en plena selva colombiana. A mig camí ens trobem la platja fluvial de Vau, lloc perfecte per refrescar-se. Després el paisatge torna a canviar i tornem  a ser  al Far West. Ens quedarà un suau descens fins a la platja fluvial d’Espiunca, on trobarem taules i un petit quiosc i aprofitarem per dinar i fer-nos un bany 🏊‍♂️.

La tornada la vam fer amb un taxi, dels molts que et trobes esperant a Espiunca (15€ el viatge)

Després d’un banyet a la piscina del càmping, ens posem guapos 😍 per anar a sopar a Vilanova de Gaia i acomiadar-nos de la bonica ciutat de Porto que t’han ens ha enamorat. Gaudirem d’una encantadora posta de sol des del restaurant Ar de Rio, on gaudirem de la cuina portuguesa amb un autèntic bacallà a bras que es cuina al forn, esmicolat i acompanyat de ceba, patates, ou i olives.

Dia 7: Ens acomiadem de Porto i ens dirigim cap a Lisboa

Unes quatre hores mal comptades ens separen del següent càmping 🏕: Càmping Orbitur Guincho, càmping ben situat, tan per gaudir de la platja com per visitar Lisboa. Es troba enmig de pins i darrera les dunes de Guincho. Les parcel.les són àmplies i ombrejades, però els serveis necessiten una reforma i neteja de cara.

Per la tarda ens apropem a Lisboa on tenim un free tour concertat amb Civitatis i així comencem a prendre contacte amb aquesta bonica ciutat portuguesa.

Lisboa la podem dividir en tres zones: La Baixa, el barri d’Alfama i el barri de Chiado i Barrio Alto.

Vam recórrer primer el barri de la Baixa, que és el centre urbà i la zona més cosmopolita. S’estén des de l’Avenida de la Libertad, passant per la Praça Rossio, centre neuràlgic de la ciutat, Rua Augusta fins a la vora del riu Tejo, a la Praça do Comercio.

La Praça Rossio o Praça Dom Pedro IV, és una de les places més boniques, famoses i animades de Lisboa. És molt peculiar el mosaic que conformen les rajoles blanques i negres del terra.

La Rua Augusta, és el carrer que va des de la Praça Rossio fins a la Praça Comercio. Es tracta d’un carrer ple de restaurants i comerços. Es pot pujar a l’Arc per 2,5€. La història de l’Arc es remonta a l’any 1755 amb el devastador terratrèmol que va destruïr gran part dels edificis de Lisboa. Va ser aleshores quan es va decidir aixecar aquest arc com a símbol de la reconstrucció de la ciutat. La primera versió no va agradar i es va tirar a terra i se’n va fer un altre, amb diverses escultures que representen a grans personatges de la història de Portugal, entre ells el navegant Vasco da Gama.

Després ens vam apropar als barris de Chiado y Barrio Alto que s’estenen pel turó situat  a l’oest de Lisboa. Són dos barris molt de moda actualment tant de dia com de nit. El barri de Chiado és el més bohemi de la ciutat, es tracta d’una zona plena de cafès i botigues i està molt lligat a la vida intelectual de Lisboa. En aquesta zona vam trobar l’elevador de Santa Justa, un dels millors miradors de Lisboa. Degut a la pandèmia l’elevador estava tancat al públic, així que ens vam tenir que conformar en veure’l des de fora.

Els miradors de Lisboa són un dels grans plaers que ofereix la ciutat dels set turons. La seva topografia plena de carrers empinats posaran a prova les nostres cames.

No us podeu perdre el Convento do Carmo, un dels molts llocs afectats pel terratrèmol de 1755. Després es va tornar a recontruir però a la meitat, l’ordre dels monjos que l’habitava va ser expulsada i les obres es van paralitzar. És tota una experiència caminar per dins a cel obert.

El Barrio Alto ofereix, per la seva ubicació, bones panoràmiques de Lisboa. Un dels seus miradors més famosos és el de Sao Pedro de Álcantara, es tracta d’un jardí amb boniques escultures, vegetació i un espectacular mapa de rajoles que ens indiquen els edificis que veiem. Les seves vistes són espectaculars, abarcant bona part del centre, tot el turó del castell i la zona del riu Tejo (Tajo). Una manera fàcil d’accedir-hi és mitjançant l’elevador de Gloria 🚊, que supera el 17,7% de desnivell en 260m.

De moment ens acomiadarem d’aquesta atractiva ciutat, l’endemà visitarem el barri d’Alfama i el de Belem.

Dia 8: Recorrem Lisboa amb els seus famosos tramvies

Comencem el dia a la Praça do Comercio on comprem la Lisboa Card de 24h a l’oficina de turisme, que ens permetrà agafar tots els tramvies que volguem, els elevadors de Bica o de Gloria i tindrem entre d’altres, entrada lliure al Mosterio Dos Jeronimos sense fer cues.

Us deixem un mapa de tramvies de Lisboa que us serà molt útil per moure’us per aquesta costeruda ciutat.

Agafarem primer el tramvia 🚋 25E fins a la Praça Figueira i allà agafarem el tramvia 12E per apropar-nos al Mirador de las Portas do Sol al barri d’Alfama.

Alfama és un dels barris amb més encant 😍🤗 i més populars de Lisboa. S’estén des del Castelo de São Jorge fins a la vora del riu Tejo, passant per la Catedral de la Sé de Lisboa. Antiga zona de pescadors, és l’ànima de la ciutat i el bressol del fado. Alfama pressumeix de ser un dels barris de Lisboa que millor va sobreviure al terratrèmol de 1755 i encara conserva la seva essència medieval. Es tracta d’un entremat de carrers i places amb llegat àrab. És  molt recomanable deixar-se perdre pels seus serpentejants carrerons, pels seus raconets amagats i pels seus passadissos.

Vam començar la nostra ruta per aquest barri al Mirador de las Portas do Sol un dels millors miradors de Lisboa on obtindrem unes imatges de postal. Està situat al costat de l’església de Santa Luzia i tindrem vistes del Panteó Nacional, de la Igreja de Santo Estevão i de l’església de São Vicente de Fora.

S’anava fent l’hora de dinar i passejant pels carrerons del costat del Castelo de São Jorge vam descobrir un restaurant anomentat Claras em Castelo on vam gaudir d’un excel.lent àpat. Es tracta d’un petitó i íntim restaurant on l’únic personal són els amos i destaca pel molt bon tracte i per la seva deliciosa cuina. La seva especialitat es el boníssim bacalhau com natas que el Jordi i jo vam poder gaudir, després d’una refrescant amanida de pop i d’una copeta de vi blanc de la regió de l’Alentejo. Curiosament en el restaurant tenen un petit espai on comprar bijuteria o complements de moda.

Després de dinar vam anar baixant pels carrerons fins a la Sé. La catedral d’estil romànic, va ser un dels pocs monuments supervivents als successius terratrèmols i incendis que van assolar la ciutat de Lisboa. La seva entrada és gratuïta.

A pocs metres ens trobarem amb la casa dos Bicos, una curiosa casa que deu al seu nom a les puntes de la seva façana.

Un cop retornats a la Praça do Comercio vam agafar el tramvia 15 per dirigir-nos al Mosterio Dos Jeronimos. Vam ser dels últims en entrar, així que vam poder gaudir d’una visita molt tranquil.la i relaxada. És espectacular el seu interior i el seu claustre ple de rajoles i impressionants arcs. Va ser contruit en el mateix lloc on el descobridor Vasco da Gama i la seva tripulació resava abans dels seus viatges a les Amèriques. En les seves estances es va inventar la recepta dels famosos pastéis de Belem, encara secreta actualment.

Ara tocava anar a berenar 😋 i provar els autèntics pastéis de Belem a la Casa Pastéis de Belem. La veritat és que personalment em van decebre una mica perquè m’havien agradat més els pastéis de nata que havíem provat a Porto.

Després vam fer una caminada fins al Monument dels Descobriments de Lisboa. La seva façana de 50m d’alçada representa diverses figures de l’era dels descobriments. Al seu peu es pot trobar una gran rosa dels vents, describint les diverses rutes fetes i els anys que es van realitzar.

Vam seguir passejant per la riba del riu fins a la Torre de Belem. Situada a l’estuari del riu Tejo, va servir inicialment de torre defensiva per protegir Lisboa, tot i que després va convertir-se en un dels fars de la ciutat i centre aduaner. És Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Vam gaudir d’un bonic capvespre als jardins de la torre mentre feiem el ximple amb la càmara de fotos 📸. Val la pena apropar-se a aquest indret quan el sol comença a amagar-se 🌅 ja que es crea una atmosfera deliciosa.

I aquí donarem per finalitzada la nostra descoberta d’una de les ciutats més boniques d’Europa.

Dia 9: Observació de dofins a Sesimbra

Aquest matí ens apropem a Sesimbra on agafem una barqueta de Vertente Natural amb la intenció de poder veure dofins. A l’estuari de Sado viuen una comunitat de 28 dofins de nas d’ampolla, també coneguts com dofins mulars.

Després de més de 2 hores de navegació per les aigües tranquil.les i cristal.lines del Parc Natural d’Arràbida, el capità ens avisa de la possible visió de dofins 🐬. I allà els teníem saltant i nadant prop nostre. Va ser una sorpresa pels nens perquè només els havíem explicat que anavem a navegar però no de la possibilitat de veure dofins. Les màquines de fotos van treure fum i nosaltres vam poder provar el nostre nou objectiu.

Un cop acabada l’excursió, tenim taula reservada 🍽 al restaurant Casa Mateus. Segons les crítiques està considerat un dels millors restaurants de Sesimbra i realment vam gaudir d’un àpat esplèndid (unes navalles, un pop a la brasa, un turbot amb patates i bacon…) i d’un tracte inmillorable per part dels cambrers, molt atents en tot moment.

Per la tarda vam tornar al càmping 🏕 per gaudir d’una estona de relax a la piscina.

Dia 10: Visita estrella a Portugal: Sintra

Aquest dia vam matinar perquè havíem comprat l’entrada familiar (palau + parc) per entrar a les 9.30h al Palacio da Pena per evitar la gran quantitat de gent que s’acumula en una de les visites imprescindibles de Portugal.

Vam aparcar el cotxe al Pàrquing d’Estacionament a la Praça Dom Afonso Henriques després de que el GPS ens jugués una mala passada 😤 i ja anessim molt justos per arribar al Palacio. Sort que allà vam trobar un taxista que per 40€ ens va pujar en 10 minuts a l’entrada principal i així no vam perdre l’entrada al Palacio. El problema està que no es pot arribar en cotxe particular al Palacio da Pena, ho has de fer en taxi o en autobusos, però els autobusos no comencen a circular fins a les 9.30h, cosa que no s’entén si la primera entrada al Palacio da Pena és a les 9.30h 🤦🏼‍♀️!

Si teniu entrades per més tard, és recomanable aparcar el cotxe al Pàrquing da portela de Sintra (1,5€/dia) i allà agafar el Bus 434 (horari: preu: 6,90€/pna hop-on hop-off)

Fou el príncep Ferran de Saxònia-Coburg, espòs de la reina Maria II de Portugal, qui manà la construcció del Palacio da Pena l’any 1836. El príncep, en una excursió amb la seva esposa, es va enamorar de la zona de Sintra. En aquella excursió, la parella reial pogué contemplar les ruïnes d’un antic monestir devastat arran del terratrèmol de 1755. Aquestes ruïnes únicament conservaven intacta la capella. Ferran de Saxònia adquirí el monestir i l’enorme propietat de la muntanya de Sintra. La reconstrucció fou lenta i costosa i esdevingué un recinte exuberant i a més als vessants de la muntanya s’hi construí un magnífic parc anglès, que juntament amb el palau, esdevingué una icona de l’arquitectura portuguesa.

El Palacio da Pena (Patrimoni de la Humanitat) va ser la residència dels Reis portuguesos durant el s.XIX, assentat sobre el pic més alt de la ciutat, impressiona per la barreja d’estils arquitectònics i pels cridaners colors de la façana. Per fora és molt bonic però és molt recomanable visitar l’interior: la cuina, la capella, el menjador i les habitacions amb mobiliari antic de l’època que van viure els Reis.

Després de la visita al Palau ens vam perdre pels camins del Parc que rodegen el Palau, amb petits llacs i miradors per gaudir d’impressionants vistes.

Destaquen els miradors de la Creu Blanca (el punt més alt de Sintra amb 529m, on s’hi arriba després d’un trekking de 30 minuts, passant pel Templo das Columnas) i de l’Estatua del Guerrer.

Un altre mirador molt amagat i des d’on es té una prespectiva del Palacio da Pena inmillorable és al Alto de Santa Catarina, el mirador preferit de la reina D. Amelia on trobarem un tron excavat a la mateixa roca.

Se’ns va passar el matí passejant per aquest fabulós parc i vam descartar visitar el Castelo dos Mouros, el gegant de pedra que defensa la bonica ciutat de Sintra, amb la seva muralla i les seves torres de vigilància, per aprofitar la tarda descobrint una altra de les joies de Sintra: la Quinta da Regaleira.

Després de dinar el nostre pícnic ens vam apropar caminant fins al petit però d’atractiva bellesa centre històric de Sintra. A un costat trobem la Plaça de la República i el Palau Nacional i a l’altre, tot de carrerons plens de coquetes botigues i restaurants. Aprofitarem per menjar-nos un geladet mentre ens apropem a la Quinta da Regaleira.

Entrar a la Quinta da Regaleira implica aventurar-se en un món on la magia, el misteri i la bellesa van de la mà. Vam descobrir passatges secrets, grutes fosques i cascades amagades. Vam començar    la  ruta  per l’increïble  jardí, ple  d’espècies  exòtiques  fins arribar, després de quasi una hora de cua, al pou iniciàtic, en forma de torre invertida concebuda per ascendir a mesura que es descendeix. Es submergeix 25 metres  sota terra, recorreguda per una escala de cargol amb 9 nivells que venen a representar els 9 cercles de l’infern, del purgatori i del paradís de la Divina Comèdia de Dante. L’entrada al pou està custodiada per dos guardians de guix en forma de lleó-peix. El pou porta a una galeria subterrània intercomunicada amb tota la Quinta de Regaleira.

Cal destacar també el pou imperfecte, la Gruta d’orient, el Portal dels Guardians o el llac de la cascada. La visita ens va dur unes 2 hores.

Dia 11: Marxem cap a l’Algarve

Enganxem la nostra Grauvan i ens dirigim a l’últim càmping 🏕 del nostre viatge per terres portugueses: Turiscampo a la localitat de Praia da Luz (Algarve). Es tracta d’un bonic càmping a 5km de Lagos i a 20km del Cabo San Vicente. Amb piscina exterior, jacuzzi i piscina interior climatitzada. Disposa de parcel.les de luxe, de més de 80 m2 amb connexió i buidat d’aigües. Les intal.lacions són molt noves i d’acord amb la qualitat que s’espera d’un càmping Yelloh.

La tarda la passarem descansant i relaxant-nos a la piscina climatitzada 🏊‍♂️ primer i coneixent l’acollidor poble de Lagos després. Dins del casc antic pot descobrir-se  una orgullosa ciutat portuguesa, amb carrers empedrats, restaurants genuins i una atmosfera relaxada. Destaquen les antigues muralles àrabs, una fortalesa del s. XVII i extravagants esglésies barroques. L’epicentre de Lagos és el bonic estuari del port. que arriba fins el petit port pesquer i segueix fins el modern complexe del port esportiu.

Dia 12: Descoberta en kajak del cap da Ponta da Piedade

A uns 10 minuts del càmping, al pàrking de la platja de Dona Ana, inflarem els kajaks i ens endurem el dinar perquè avui descobrirem el famós cap da Ponta da Piedade; una sèrie de penya-segats molt castigats i plens d’espectaculars grutes, arcs i coves marines, considerats la característica natural més important de l’Algarve.

La Praia de Dona Ana, és una famosa i concorreguda platja 🏖 de l’Algarve, considerada una de les millors del món per publicacions especialitzades. Comencem la ruta i la primera platja que creuem és la bonica Praia do Camilo, on més tard hi tornarem per fer-nos un bany.

Entrem a moltes grutes, gaudint d’un meravellós i inoblidable paisatge natural , creuem diferents arcs i veiem moltes platges petites només accessibles amb petites embarcacions. A l’arribar a Ponta da Piedade descobrim una llacuna d’aigua maragda envoltada de bells penya-segats i formacions rocoses úniques. Amb una mica d’imaginació , algunes d’aquestes fantàstiques roques poden semblar bessons, el Titanic, un elefant o un cap de camell.

Hem gaudit d’una jornada fantàstica per la increïble costa de Lagos, molt diferent del que estem acostumats a la nostra també bonica Costa Brava.

Per la tarda-vespre ens apropem caminant al mirador de l’Atalaia on tenim unes vistes impressionants de la Ponta da Piedade, aquest cop des de dalt. Baixem per unes escales per salvar els 20m de desnivell.

Dia 13: Ens enamorem de Carvoeiro

Carvoeiro és un dels pobles més pintorescs de l’Algarve. La població és un antic assentament de pescadors, al voltant d’una petita cala, amb un captivador “aire vintage”.

A l’altre costat del Monte do Carvoeiro, trobem el gran atractiu natural d’aquest paratge: l’Algar Seco o Sitio da Boneca. El paratge costaner amb un aspecte llunàtic, és realment curiós i especial.

Des de la platja de Carvoeiro pujem per unes escales fins a l’ermita de Nossa Senhora de Encarnaçao. on trobem unes passarel.les de fusta a la vora dels penya-segats. Es tracta d’un dels passejos més meravellosos de l’Algarve (0,5 km).

Des del camí baixa una escala de més de 100 esglaons que finalitza en un laberint de pedres calcàries foradades per l’erosió, on s’amaguen piscines naturals i una gruta submarina.

Després de l’excursió, tornem a Carvoeiro on ens fem un banyet mentre en Jan gaudeix del pàdel surf 🏄.

Dia 14: Gaudim d’unes de les postes de sol més meravelloses

Pel matí ens hem apropat a l’autèntic Mercat Municipal de Lagos a comprar peix i marisc 🦞🦐: camarons, llagostins, musclos, calamars, sardines, molls…tot feia molt goig i a uns preus molt econòmics!

Després ens fem una autèntica i boníssima barbacoa al càmping, banyat amb un vinet blanc de la indicació geogràfica de l’Alentejo.

Després de reposar el super dinaret, ja per la tarda, ens dirigim a la zona més occidental de la península: el Cabo São Vicente. Era un lloc sagrat ja des de l’època dels romans i aquí feien ofrenes i cerimònies en honor el Déu Saturn (Déu de l’agricultura). Aquesta zona s’engloba dins el Parc Natural do Sudoeste alentejano e costa vicentina i és un autèntic paradís per surfistes, bussejadors o pescadors.

Els penya-segats i el mar són els protagonistes indiscutibles d’aquest magnífic enclavament de Portugal.

Avui hem gaudit d’unes de les postes de sol 🌄 més meravelloses que existeixen. Us recomanem arribar almenys una hora abans del capvespre (aprox. 20.20h) i així tindreu temps de veure el far, els penya-segats i la fortalesa i evitar les llargues cues que s’hi formen. Cal portar dessuadora perquè al vespre fa fred i molt vent, tot i ser ple estiu. Per aconseguir les millors fotografies del capvespre us recomanem allunyar-vos una mica del far, per agafar més prespectiva.

Les imatges són autèntiques postals 📸.

Dia 15: Fem el camí de ronda de les 7 Valls Penjants

El camí de ronda de les 7 valls penjants està considerat per l’European Best Destinations la ruta de senderisme més bonica d’Europa, on recorrerem platges, cales, grutes, coves i arcs. A nosaltres ens va agradar molt, sobretot als nens.

La ruta comença a la Praia de Vale Centeanes 🏖 i finalitza a la Praia de Marinha. Recorrem 11,5 km (anada i tornada)

Aparquem el cotxe prop de la Praia Vale de Centeanes. Allà trobem un cartell informatiu i unes escales que ens marcaran l’inici de la ruta. Durant el recorregut seguirem les marques vermelles i grogues.

Passem per 2 valls suspeses: la de Centeanes i la de Rocha Brava, fins arribar al Far d’Alfanzina de 15m, situat al Cap de Carvoeiro, des d’on tenim unes vistes panoràmiques espectaculars. Podem divisar un petit arxipèlag, nomenat les Berlengas.

Continuem la ruta costera fins al  Leixao do Ladrao, una de les parts més boniques del recorregut.

La propera sorpresa de la ruta, serà la bonica Praia do Carvalho on hi accedim mitjançant un túnel excavat a la roca!!! Destaca molt el contrast de les clares i cristal.lines aigües de tons blaus i maragda amb els ocres de les roques. Aprofitem per fer-nos un bany en aquestes delicioses i fresquetes aigües.

Continuem la ruta per una zona amb més vegetació i fins i tot alguna palmera 🏝 fins a la Praia de Benagil. La gran fama de Benagil es deu a la cova situada just al costat de la platja. Avui la veurem des de dalt i demà la descobrirem amb kajak.

Passem per diferents miradors. Atravessem l’última vall suspesa on hi trobarem nombrosos algars (cavitats verticals que es creen de forma natural per l’erosió del procés kàrstic i s’obren a l’oceà creant galeries i túnels). La calor comença a notar-se i els últims minuts es comencen a fer feixucs.

Finalment arribem a una de les 10 platges més boniques d’Europa i de les 100 del món, segons la Guia Michelin: la Praia da Marinha, on aprofitem per refescar-nos i per dinar. És realment una platja d’una gran bellesa i un bon exemple del que significa la costa de l’Algarve.

Després retornem el camí fet, però ara d’una manera més àgil perquè ja no apreta tant la calor i ja no parem tant a fer fotografies dels meravellosos paisatges que ens van sorprenent.

Dia 16: Descobrim la famosa cova de Benagil

Ens apropem a la platja de Benagil, on aparcarem el cotxe en un pàrquing gratuït. Inflem els kajaks i ens aventurem a l’oceà, seguint altres embarcacions i kajaks fins a la famosa cova de Benagil.

De la cova, destaquen les seves parets en espiral fins al forat del sostre, de tonalitats entre taronja, groc i blanc i la seva platja interior. A l’interior de la cova l’aigua agafa tonalitats turqueses que et recorden les illes paradisíaques del Pacífic. L’única manera d’accedir-hi és en vaixell o kajak.

Sort que ens hem llevat aviat ⏰ perquè al ser una cova de tanta anomenada s’omple de molts curiosos i perd molt del seu encant.

A la tarda-vespre, per acomiadar-nos d’aquestes delicioses vacances, ens aproximem fins a la població de Ferragudo. Es tracta d’una petita i tranquil.la localitat encorada en el passat, situada en un turó sobre la ria de l’Arade, just davant la localitat turística de Portimão. En el seu casc antic encara es conserva el traçat original dels seus carrerons estrets sense cap mena d’ordre que arriben fins a l’església de Nostra Senhora de la Concepçao, des d’on tindrem unes vistes privilegiades del poble i de la ria. Les casetes són blanques amb les finestres pintades de colors pastel.

Al llarg de la ria trobem tot de barquetes dels últims pescadors 🎣 que encara queden al poble. El passeig del Infante Santo està ple de restaurants on et serveixen a la brasa alguns dels millors peixos 🐟 frescos de l’Algarve.

Vam sopar al Restaurant A Ria on vam provar la famosa cataplana de rap de l’Algarve. Els ingredients de la cataplana normalment són peix i marisc, tot i que també pot ser de carn i es cuina a foc lent en una cassola que s’anomena cataplana.

Dia 17: Últimes compres i ruta de tornada a Berga

Aquest matí ens hem llevat tranquil.lament i ens hem apropat a Lagos a fer les últimes compres i regalets. Després de dinar hem començat a endreçar la Grauvan i cap a les 18h ens hem posat en ruta cap a Berga.

💡 INFORMACIÓ DE CAPÇALERA

PEATGES: Easytoll

S’associa una targeta bancària per pagar els peatges electrònics. Quan arribes a Portugal et trobes amb un “Welcome point” on podem associar una targeta bancària. També, i molt recomanable, és fer-ho online. Amb el Via-t també ens podrem moure lliurament

VOCABULARI DE MENJARS EN PORTUGUÈS

EXCURSIONS PENDENTS

En tots els viatges sempre programem alguna excursió extra per si volem fer canvis o per si el temps no ens acompanya. Aquest any ens han quedat pendents les següents excursions:

CASCAIS: Poble mariner, ple d’encant,  que a finals del s.XIX va ser una de les destinacions preferides de famílies reials, nobles, artistes i celebritis. És una delícia el seu centre històric amb carrerons empedrats, les villes i mansions del s.XIX, el parc Marechal Carmona, el Far de Santa Marta o les seves espectaculars platges.

PARQUE MARECHAL CARMONA

Un ampli espai verd situat al centre de la ciutat, amb cafeteries, zona chill-out, animals: pavons, ànecs, gallines…lliures,

PLAÇA DE L’AJUNTAMENT

La Plaça 5 d’Octubre, situada al centre històric, és una de les zones més boniques de Cascais i on desemboquen els carrerons de la ciutat. Allà trobarem l’Ajuntament, el punt d’informació i davant, la platja urbana da Ribeira.

FAR DE SANTA MARTA

És un dels emblemes de Cascais; dins hi ha una exposició molt interessant sobre la professió del farer. Per pujar dalt cal preguntar quins dies es pot.

Aquest far juntament amb la Casa de Santa Maria i el Museu-Biblioteca Condes de Castro Guimaraes formen un conjunt arquitectònic que enamora.

PLATJA DE GUINCHO

És de les platges més boniques i salvatges de Portugal. Es pot accedir amb bicicleta per un carril bici de 8km gaudint de la gran bellesa del paisatge de la costa, amb els seus penya-segats i passa per diversos punts turístics.

La platja de Guincho és una enorme platja de sorra, amb gegantesques onades, magnífiques per fer surf, i una brisa constant que proporciona les millors condicions per fer kite-surf. La platja està situada a l’extrem del Parc Natural Serra de Sintra, cosa que ha permès a la regió conservar la seva bellesa natural, sense alteracions.

El carril bici va seguint la carretera costanera N247, amb petites rampes en el seu camí. Hi han nombrosos miradors panoràmics. La ruta senyalitzada per a bicicletes começa davant al museu de Castro Guimaraes. La primera atracció de la ruta és la Boca do Inferno.

En el punt en el que la ruta creua des del costat esquerre de la carretera al dret, trobarem la Casa da Guia, d’un impactant color groc canari.

Una mica més enllà trobarem el far Farol da Guia. El següent lloc d’interès de la ruta és l’interessant Forte de São Jorge de Oitavos. Dins aquesta petita fortalesa del s.XVII poden admirar-se alguns dels canons originals que antigament havíen protegit la línia costanera dels atacs del mar. Passarem per la platja de Praia da Arriba i després la Praia da Cresmina. Finalment circularem per un camí elevat que atravessa les dunes de la platja de Guincho.

Hi ha la possibilitat d’agafar bicicletes gratuïtes però en temporada alta és complicat trobar-ne si no ens llevem aviat.

També podem llogar una bicicleta a TOMORROW’S ADVENTURE

BOCA DO INFERNO

Zona de costa abrupta i escarpada. Es tracta d’un conjunt de formacions rocoses calcàries erosionades pel mar durant segles, en les que l’aigua ha format cavitats per on es cola  provocant un so infernal- d’aquí el seu nom. El pas dels anys ha anant produint cavitats per on es colen les onades del mar.

CABO DA ROCA

Rodejat de naturalesa salvatge, durant anys va ser considerat la fi del món conegut.

Situat al punt més occidental d’Europa continental: el Cabo da Roca, dins del Parc Natural de Sintra-Cascais,  es recomna apropar-se per veure la magnífica posta de sol i els espectaculars penya-segats de 140m d’alçada sobre el nivell del mar.

S’aparca el cotxe al pàrquing i mitjançant un sender arribarem fins al far del Cabo de Roca, el far més antic de Portugal.

SILVES

És una ciutat històrica i deliciosa que en el seu origen va ser l’antiga capital de l’Algarve. Encara conserva l’imponent castell de maons vermells, les inexpugnables muralles de la ciutat, els carrerons empedrats o la catedral gòtica. Silves té un entorn molt panoràmic i està rodejat d’ondulants turons de la campinya de l’Algarve.

SAND CITY

És el millor parc temàtic d’escultures de sorra. El que va començar com una trobada entre escultors procedents de tot el món , avui ja té nom propi: Sand City, un dels llocs més curiosos de l’Algarve. Amb una extensió de 6 hectàries i 50000 tonelades de sorra, convertides en més de 90 obres d’artistes internacionals.

Podrem viatjar pels 5 continents i conèixer la seva naturalesa, història, art, gastronomia, cinema, esport i música. Per gaudir encara més de l’experiència ens podem esperar  fins que es pongui el sol per apreciar tots els detalls de les escultures sota la llum del capvespre, un moment màgic