El dia que ens vam comprar la caravana a la Fira del Caravaning de Barcelona del 2016, vam decidir també que el nostre primer viatge amb ella seria a Eslovènia. La marca Adria de la caravana és eslovena i alhora d’agafar catàlegs de caravanes vam agafar també un fulletó d’Eslovènia que per moments ens va enamorar: poblets costaners amb estil venecià, paisatges amb cascades i llacs espectaculars, una encantadora capital: Ljubljana i un amor a primera vista: BLED….un lloc encisador amb un llac glacial als peus dels Alps Julians.

DIA 1: El 4 d’Agost començavem plegats una nova aventura amb la nostra caravana Grauvan.

Vam acabar de treballar a les tres, vam recollir els nostres petits (en Gerard de 9 anys i en Jan de 5 anys) a Blanes, on havien passat uns dies amb l’àvia i vam posar rumb cap a la nostra primera parada: Manerba del Garda, a Itàlia.

Ens esperaven per davant 1017 km… i unes 14 llargues hores de ruta que vam fer de nit per evitar les interminables cues que es fan a les autopistes franceses els dissabtes d’estiu.

Ens vam allotjar al camping San Giorgio Vacanze situat a la llera oest del Lago di Garda.

Es tracta d’un càmping petit, molt familiar i tranquil, on vam tenir la sort que ens toqués una parcel·la davant mateix del Llac i de la piscina, tot i que vam haver de suar la cansalada per aconseguir entrar la caravana al lloc assignat (com me n’alegro que ens regalessin el mover quan ens vam comprar la Grauvan!!!!)

Vam passar una tarda molt relaxada banyant-nos a la piscina i al Llac i descansant de tota la ruta de la nit anterior.

L’endemà seria un altre dia…

DIA 2: Primera descoberta del Lago di Garda: dos poblets encisadors…i una bona maregassa!

Un cops recuperats del cansament i havent mirat els horaris dels vaixells que naveguen pel Lago di Garda ens dirigim al petit port de Manerba del Garda. Si busqueu la taquilla per comprar els bitllets, us heu de dirigir al bar que hi ha al port 🙂 . Nosaltres vam comprar el bitllet familiar de 24h que ens servia per tots els trajectes que fariem aquell dia i a més ens sortia més econòmic.

Penseu que el Lago di Garda és d’origen glacial i és notablement enorme; té 368 km2 de superfície amb un perímetre total de 160 kms. Amb les estretes carreteretes que l’envolten necessitaríem ben bé tot un dia per fer-lo de dalt a baix! És amb diferència el llac més gran d’Itàlia. Per nosaltres el més destacable de la part del sud foren els pobles de Sirmione, Garda, i Desenzano i del nord, Limone sul Garda, Malcesine (amb el seu telefèric del Monte Baldo) i Riva del Garda.

En Jan va gaudir molt del viatge.

Les vistes del poble emmurallat de Sirmione des del Llac són delicioses. Un cop a terra podeu perdre-us pels seus petits carrerons empedrats, les seves casetes de colors i visitar el castell medieval de la Rocca Scaligera (vam tenir sort que el primer diumenge de mes l’entrada és lliure).

De cop es va girar molt de vent i un cel molt amenaçador de tempesta…

amb llamps i trons. Vam decidir aleshores que marxàvem a dinar a Garda.

El trajecte es va fer etern. Hi havien unes onades espectaculars que feien moure el vaixell a banda i banda com si fos de joguina. Mentre com si res, el Jordi i els nens pujaven i baixaven les escales emocionats per veure l’espectacle…jo marejada com una sopa només pensava en arribar a terra ferma 😵

Un cop atracats i ja més recuperada amb un boníssim granissat de llimona a la mà, vam fer un bonic i relaxant passeig al costat del llac fins a la Punta San Vigilio, des d’on es tenen unes meravelloses vistes de tot el Llac.

Un cop al port per agafar el vaixell de tornada ens comenten abans de pujar, que el vaixell no podrà atracar a Manerba del Garda degut al temporal i que ens deixaran a Desenzano i que un cop allà podrem agafar un autobús fins a Manerba.

El viatge va ser més calmat, tot i que en un gir una enorme onada 🌊 ens va passar per sobre i ens va deixar al Gerard i a mi completament xops….i amb un enorme atac de riure.

El problema va ser que un cop a Desenzano i sent diumenge no hi havia cap autobús, així que vam tenir que agafar un taxi fins a Manerba.

Quan ja pensàvem que no ens podia passar res més aquell dia, vam arribar al càmping, i només ens va faltar veure totes les destrosses que havia fet la tempesta: la taula i les cadires caigudes i una finestra totalment arrencada. Com que som “novatillos” i el dia s’havia llevat espectacular, havíem deixat totes les finestres de la caravana obertes amb les mosquiteres. Sort que els veïns, una parella d’holandesos molt trempats, ens van tancar la resta de finestres i ens van ajudar a enganxar la finestra malmesa…que aguantaria toooot el viatge.

Aquí s’acaba la primera incursió al Lago di Garda, bàsicament als pobles del sud. De tornada d’Eslovènia descobrirem la part nord (Limone sur Garda, Malcesine, Riva del Garda…que encara ens va sorprendre i enamorar més)…però això ja us ho explicarem més endavant 🙂

DIA 3: Últim tram de ruta fins a destí.

Avui ens tocava fer una mica de carretera (345km…unes 4 horetes) per arribar finalment a Eslovènia.

Per circular per les autopistes eslovenes és obligatori comprar una vinyeta. Nosaltres vam comprar la mensual i ens va costar uns 30€. Es pot comprar a les benzineres eslovenes o de països veïns, als quioscs i a les oficines de correus. La veritat és que és molt còmode i t’estalvies tenir-te que parar als peatges com a casa.

El primer destí seria Portoroz, al Càmping Lucija, està situat en un enclavament molt bonic però el càmping ens va decebre molt. La nostra parcel·la estava situada just davant del bar i a les 6 de la tarda ja hi havia molt enrenou i la gent que es veia deixava molt que desitjar. Vam demanar canviar de parcel·la però ens van comentar que estava tot ple. El Jordi i jo vam decidir immediatament canviar de càmping. Vam trucar al Càmping Ljubljana Resort Camp on teniem feta una reserva per tres dies més tard per si podíem avançar l’entrada. Vam estar de sort que hi hagués disponibilitat!!!

Aquest càmping està molt ben situat, a 10 minuts en autobús (el nº6, el 8 o el 20) del centre de Ljubljana. Pots comprar els bitllets (0.80€/pna) al mateix càmping i la parada està just davant de l’entrada . Les instal·lacions estan molt bé, les parcel·les ben delimitades i teniem entrada gratuïta al parc aquàtic Laguna, localitzat just al costat.

DIA 4: Ljubljana, dracs i romanticisme per tots els racons 😉

La capital d’Eslovènia és una ciutat petita però cosmopolita, molt coquetona que ens va enamorar des del primer moment. Es respira molta tranquil·litat i es fa molt agradable passejar-hi tant de dia com de nit.

El millor es perdre’s pel casc antic, passejar sense pressa, creuar el riu Ljubljanica pels mítics ponts tots amb un encant especial: el Pont Triple, el Pont dels Dracs (el més famós), el dels Carnicers (també anomenat dels enamorats pels cadenats que en pengen d’ell) o el dels Sabaters. Tota la ciutat destaca per l’estructura arquitectònica dissenyada per l’arquitecte Joze Plecnik.

La Plaça Preseren és la més famosa i concorreguda de la ciutat on trobem la magnífica façana barroca de color rosa de l’església franciscana de l’Anunciació. Als nens els va encantar jugar sota una pluja artificial molt curiosa.

Nosaltres vam pujar al castell medieval de Ljubljana amb telèferic (26€) i vam baixar caminant fent una agradable excursió. Aconseguireu la millor panoràmica de la ciutat i divisareu llocs tant emblemàtics com l’Ajuntament, la Catedral barroca de Sant Nicolàs o la Plaça Preseren. Per nosaltres val molt la pena pujar-hi.

No deixeu d’apropar-vos al Mercat Central, obra també de l’arquitecte Plecnik, sota les porxades, un petit viatge en el temps….i al bon gust!!

i comprar-hi a les paradetes de menjar. És molt típic una mena d’hamburgueses en forma de salsitxes que nosaltres vam batejar amb el nom de “salxiburguers”. Vam aprofitar per comprar també unes delicioses brotxetes i entrecots per fer a la barbacoa i celebrar el sisè aniversari del Jan, que sempre està de sort perquè celebra el seu “cumple” 🎂 en un país diferent.

És típic i recomanable alhora, fer una volta a bord d’un creueret pel riu Ljubljanica i guanyar una perspectiva diferent de la ciutat…i mitja horeta de relax.

Un dels llocs més animats de la ciutat és el passeig del riu que va desde la Plaça Preseren fins a la catedral de Sant Nicolàs. El passeig està ple de restaurants, pastisseries i cafeteries i es fa molt agradable descansar-hi una estona sobretot de nit.

Abans de marxar de Ljubljana i si us tornen bojos els gelats tant com a nosaltres, no us podeu perdre la Geladeria Vigò situada al costat mateix del Pont Triple, on podreu gaudir de tot tipus de gustos i sensacions. El meu gelat preferit fou l’amorino.🍨

DIA 5: Logarska Dolina, gaudim del destí europeu d’excel·lència al 2009.

Aquell matí ens vam posar el despertador ja que teniem per endavant uns 100km (1h40′) de ruta. En esperava la Vall de Logarska Dolina: està considerada una de les valls glacials més boniques d’Europa. Té forma de U amb més de 7km de llarg i només 250m d’ample i amb unes parets rocoses de més de 1.000m d’alçada.

La primer parada la vam fer a Solcava al Centre d’Informació Rinka, on ens van explicar diferents rutes a fer. Amb els mapes a les mans ens vam dirigir a l’entrada de la vall. La regió està plena de senders que recorren la vall de punta a punta.

Just a l’entrada pagues una tiquet d’entrada de 7€ per cotxe (independentment dels viatgers). Val molt la pena gaudir d’unes vistes de postal. Els primers quilòmetres són entre prats verds que després es converteixen en frondosos boscos.

Una de les recomanacions del Centre d’informació era la Cascada Rinka. Des del pàrquing tens una excursioneta de 15 minuts de pujada, que els nens van fer sense dificultat. La impressionant Cascada de 105m és la segona més alta d’Eslovènia.

El Gerard i el Jan no van dubtar ni un moment en anar corrents als peus de la cascada i remullar-se una mica.

Desfent el camí que havíem fet amb el cotxe ens vam aturar a la Turizem na Kmetiji August Lenar (prop de l’Hotel Plesnik). Carregats amb les motxilles ens vam disposar a fer una excursioneta d’uns 20 minutets fins arribar a la Cascada de Palenk de 78m.

És menys espectacular que la primera, però va servir per treure les carmanyoles i dinar els nostres macarrons als peus de la cascada i a l’ombra del frondosos arbres.

Per la tarda vam circular per la Carretera Panoràmica, imprescindible si t’apropes a Logarska Dolina. Es tracta d’una carretera d’uns 37km que rodeja la vall des de dalt de la muntanya oferint unes vises impressionants. Vam anar fent diferents parades per fer fotos (sobretot el Gerard que estrenava càmera nova)…i ens vam relaxar en uns bancs de pedra situats molt estratègicament

DIA 6: Piran, una de les joies del viatge

Piran és un dels pobles històrics més ben conservats de l’Adriàtic. Es tracta d’una de les poques ciutats costeres d’Eslovènia . És una ciutat monumental protegida, amb una arquitectura que recorda molt la veneciana: palauets, cases de l’aristocràcia, la Plaça Tartini en són un bon exemple.

Té un encant especial que t’enamora des de que arribes.

Piran s’alça en una petita península on destaca el Far, el campanar de l’església de Sant Jordi, patró de la ciutat i les muralles, que es poden visitar.

A la ciutat no es pot circular amb cotxe. Existeix un pàrquing a l’entrada i des d’allà tens autobusos llançadora gratuïts fins al centre.

Vam arribar plovent, però el dia es va anar aixecant fins a tenir un sol radiant. La nostra recomanació es que et deixis perdre pel carrerons i t’encomanis de la tranquil·litat que si respira.

Primer vam començar per la Plaça Tartini , el cor de Piran i un lloc encantador. Es tracta d’una plaça ovalada totalment pavimentada de marbre, on hi trobem l’Ajuntament, l’església de Sant Pere, la casa de la família Tartini i una estàtua del violinista compositor local Giuseppe Tartini.

Al fons es pot veure la torre de l’església de Sant Jordi. El Gerard volia pujar al campanar, on una amable velleta t’espera a baix per cobrar-te l’entrada. Les escales de fusta estan en força mal estat, però es pot pujar sense problemes amb els nens. Les vistes són impressionants i val molt la pena pujar-hi.

Vam continuar caminant fins al far on els restaurants al costat del mar ja bullien de gent dinant espectaculars mariscades i arrossos. I vam caure a la temptació tot i que teniem pensat dinar de carmanyola 🙂 . El marisc estava impressionant, banyadet amb un fresquet vi blanc eslovè.

Tots quatre vam disfrutar de valent i vam passar una estona molt agradable.

Ja amb la panxa plena i la caloreta que feia ens vam penedir de no haver agafat els banyadors. Aquí les platges no són de sorra, sinó que et banyes als espigons.

Per acabar la nostra visita a Piran vam pujar a les muralles. L’entrada costa 1€ per persona. El temps havia començat a canviar bruscament, i es va girar un fort vent que va portar una forta tempesta. Sort que ens vam poder refugiar durant uns minuts a les muralles fins que ens van dir que havíem de marxar perquè estaven a punt de tancar.

Una mica xops, vam baixar fins a la Plaça Tartini i allà vam poder agafar l’autobús llançadora fins al pàrquing.

És una de les visites que no us podeu perdre d’Eslovènia

DIA 7: Cova de Postojna i Castell de Predjama: un paradís d’estalactites i un Castell excavat dins una cova.

Una de les joies turístiques d’Eslòvenia és el combinat de les Cova de Postojna i el Castell de Predjama. La Cova és la més gran d’Eslòvenia , tant com que una part del recorregut es fa en tren!, o sigui que aquí ja tenim alguna cosa per tenir la canalla entretinguda. Enfundats amb jaquetes i paravents (la temperatura és estable tot l’any i no supera els 10 graus positius) pugem al trenet durant un recorregut gens menyspreable de 3,7 km. Després ens queden 1,5 km que hem de fer a peu i amb guia: pugem, baixem, rellisquem (!) i ens deixem sorprendre per aquesta gran obra d’art soterrada que la natura ha creat pacientment durant uns quant mil·lennis. I la sorpresa pel final…un gran gelat de vainilla.

Mentre fèiem temps per l’autobús que ens havia de dur al castell de Predjama vam aprofitar per visitar el viver d’un petit animaló endèmic de les coves càustiques, el Proteus Anguinus popularment conegut com el peix humà per la curiositat de les seves extremitats davanteres amb 5 dits. És un vertebrat de només 25 ó 30 cm i l’únic que viu sense llum.

A 9 kms de les coves, l’autobús ens duu finalment a l’impressionant Castell de Predjama, impressionant perquè es tracta d’un castell construït aprofitant el terreny càrstic de la zona i impressionant perquè ens diu la història que no va poder ésser mai conquerit per cap enemic…fins que va caure després d’un setge a cop de traïció.

Es tracta d’un castell-cova que al llarg del temps es va anar eixamplant fins arribar a tenir 6 pisos, incrustats a la muntanya.

Vam llogar una audio-guia, que ens va anar explicant com generació rere generació dels seus propietaris, la família Luegg, com es van fer les successives ampliacions fins que el castell va rendir-se a l’exèrcit dels Hasburgs de Federic III. En Gerard i en Jan van gaudir molt escoltant les explicacions i entrant i sortint de totes les estances del castell que miren de recrear la vida d’uns temps passats…incloent-hi les masmorres!!

Us recomanem comprar el tiquet combinat (37.90€/pna): Cova de Postojna + Castell de Predjama i si podeu compreu-les amb anterioritat per internet i us estalviareu les llargues cues que es formen.

DIA 8: Arribem a Bled, la cirereta del pastís, si mai ens perdem, ja sabeu on trobar-nos 😍

Després de marxar del càmping de Ljubljana arribem al Càmping Bled on hi passarem 6 nits. És un càmping perfectament situat a la riva del llac més bonic i fotografiat d’Eslovènia i punt de partida de moltes excursions. Es tracta d’un càmping molt recomanable, tranquil, amb intal.lacions modernes i molt netes.

Les panoràmiques del llac més boniques són les que es poden fer just al turó que hi ha a tocar mateix del camping. Nosaltres vam fer una petita ascensió d’uns 3/4 d’hora fins arribar als miradors d’Ojstrica i de Mala Osojnica. Aquí en teniu un petit recull:

I de tornada encara vam tenir temps de fer una capbussada al llac abans de sopar…gràcies a que l’aigua arriba als 25 graus a l’agost, tot i ser un llac glacial.

DIA 9: Excursió a les Gorgues de Vintgar, un passeig màgic entre pasarel·les de fusta

Aquell matí ens vam llevar amb una sorpreseta. Un antic carretó de fusta portat amb bicicleta recorria el càmping portant tot tipus de panets i pastes 🥐🥖per esmorzar que fa fer les delícies dels nens.

Aquell dia volíem visitar les Gorgues de Vintgar, al Parc Nacional del Triglav, un caprici de la naturalesa que durant milers d’anys ha anat formant al seu pas, el riu Radovna .

Hi han dues entrades, per nosaltres, el millor és començar per la cota superior de les gorgues, a Podhom. El preu és de 5€ els adults i 2.5€ els nens.

Mitjançant diferents passarel·les de fusta, escales i ponts anirem recorrent les gorgues i meravellant-nos d’aquell paisatge d’aigües turqueses que ens acompanyarà tot el camí fins arribar al punt final: La cascada de Sum de 13m d’alçada. Aquí és on trobarem l’altre entrada a les gorgues.

Si voleu podeu baixar fins a la base de la cascada. Just darrera de la caseta de l’entrada trobareu unes escales empinades que baixen fins al riu i després només caldrà creuar un pont. I ja tindrem la foto!!!! 📸

L’excursió es pot fer perfectament amb nens, a més a mig camí es podran entretenir de valent fent la seva fita, a veure qui la fa més alta…

Després d’un bon dinaret a la caravana i d’una estoneta de relax, esperant que deixés de fer massa calor, vam agafar les bicis 🚲 i vam rodejar el Llac de Bled. Es triga una horeta i mitja amb les paradetes de rigor per fer fotos.

El camí ben senyalitzat es fa molt planer, sense perill ja que els cotxes van per un altre carretera. Les vistes del Llac són impressionants te’l miris per on te’l miris. Quina perspectiva us agrada més???

DIA 10: Llac Bohinj, el llac més gran d’Eslovènia

A menys de 20 minuts de Bled, ens trobem amb un altre llac impressionant: Bohinj on les seves aigües de color verd maragda conviden a banyar-te a les diferents zones de bany (tot i que l’aigua està més freda que a Bled). És un llac més salvatge, més boscós i menys freqüentat que Bled on la millor recomanació que us podem fer és passejar tranquil·lament per la seva riba i donar la volta completa al llac. Haureu de calcular unes 3 horetes. Nosaltres vam aprofitar per dinar en un dels bonics racons que ens oferia el camí.

Desde Bohinj hi han 2 excursions que havia llegit a diferents blogs però que nosaltres no vam poder acabar fent per culpa del mal temps 🌧️ que va fer a la tarda: caminar fins a la cascada Savica i pujar en telefèric al Monte Vogel (uns 1500m d’alçada) on tindreu una bonica panoràmica del llac i dels Alps Julians.

Aquella tarda ens va caure una bona tempesta així que vam decidir tornar cap al càmping.

DIA 11: Kranjska Gora, naturalesa alpina en estat pur.

Avui ens tocava entrar al cor del Parc Nacional de Triglav. La primera parada serà al pàrquing de Planica, on s’alberguen les pistes d’esquí més conegudes del país. Els trampolins són impressionants, t’agafa vertigen només de veure els esquiadors que estan practicant sobre gespa.

Un cop aparcat el cotxe, seguirem els indicadors de la Vall de Tamar. Després d’uns 5.5km entre camins de sorra i boscos ombrívols arribem a la vall. És un lloc espectacular, on et quedaries hores estirat a la gespa contemplant totes les muntanyes que t’envolten.

No ens entretenim gaire perquè volem fer l’ascensió fins al PRIMER naixement del riu Sava. Comencem a la base de la cascada Nadiza. El camí agafa alçada ràpidament pel costat dret de la cascada. Hi ha trams que has de pujar amb l’ajuda de les mans (amb nens molt petits no és recomanable) i ja cap al final et trobes una mena de via ferrata.

Les vistes des de d’alt són IMPRESSIONANTS!!! Al naixement, l’aigua surt de l’interior d’un forat de la muntanya, on només el Jordi i el Gerard arriben a tocar-la.

Després de fer la baixada i retornar fins al cotxe, ens dirigirem al SEGON naixement del riu Sava: la reserva natural de Zelenci (un dels llocs que més pintures i fotografies han inspirat d’Eslovènia). Aparquem el cotxe i tot just en 200m arribem a aquest espectacle idílic de la naturalesa alpina.

Després de la cascada Nadija, el riu Sava es submergeix sota terra i torna a aflorar a la superfície formant el Llac, que pren el color verd maragda. Les màquines de fotografiar treuen fum, sobretot la del Gerard que aconsegueix instantànies meravelloses.

Abans de tornar fins a Bled pararem a Mojstrana per ascendir fins a la cascada Pericnik, que amb els seus 52m és una de les més altes del país. Val la pena apropar-nos ja que té una peculiaritat: es pot caminar pel darrera…i com no podia ser d’una altra manera…cap allà que vam anar 🙂 . Les vistes són increïbles!!!!. Si us queden ganes, es pot ascendir a la 2a. cascada superior de 16m.

Si voleu tenir molt bones vistes del Llac de Bled amb un toc d’adrenalina no us podeu perdre el tobogan d’estiu de Straza. Es tracta d’una pista de trineus re-aprofitada a l’estiu. Puges amb telecabina 🚠 fins a dalt, on les panoràmiques del Llac són esplèndides. La baixada és molt divertida i es poden agafar velocitats de fins a 40km/h. El Gerard i el Jan s’ho van passar pipa…ells controlaven la velocitat…QUIN PARELL DE KAMIKAZES!!!!

DIA 12: Gorgues de Tolmin, les gran desconegudes

Aquell matí tocava llevar-se aviat, així que un cop el Gerard va comprar l’esmorzar al carro-bici del càmping i el Jordi i jo vam acabar els entrepans pel dinar, ens vam dirigir cap a l’estació de tren de Bohinjska Bistrica. Teniem una sorpresa preparada pels peques: el cotxe també pujava al TREN!!!!🚞

El motorail és un tren per cotxes que uneix Bohijska Bistrica (prop de Bled) amb Most na Sôci (prop de Tolmin), una estació de tren totalment ancorada en el passat.

Es tracta d’un recorregut d’uns 40 minuts que travessa diferents túnels i bonics paisatges. Per carretera el trajecte està ple de corbes i trigues unes 3 hores, així que vam preferir fer-lo d’una manera més divertida i còmoda.

No es pot comprar el bitllet amb antelació, per això es recomanable anar-hi aviat perquè hi han pocs trens i si no entres al que vols t’has d’esperar unes dues hores. El bitllet d’anada i tornada ens va costar 35.74€.

De l’estació a les gorgues no es triga més de vint minuts. Hi ha un aparcament de sorra just davant de l’inici de l’excursió. L’entrada ens costa 12.5€ tots quatre.

El camí està perfectament senyalitzat i resulta molt fàcil i agradable de fer en dies de molta calor gràcies a que una bona part del recorregut és fresca i ombrívola.

Tolminska korita-ANG-2014 (1)

Passareu per tot de ponts penjants, túnels excavats a la roca mentre el blau turquesa del fons del riu us captiva. Ah! no us despisteu i no us oblideu de saludar el cap de l’ós 😉

I tot seguit, la ruta ens portarà fins a la cascada de Kozjak, la més enigmàtica i amb l’entorn més sorprenent de tot Eslovènia.

Aparquem el cotxe a Kobarid, al costat del càmping de Koren. A la cascada s’hi arriba per un agradable passeig d’uns trenta minuts. Comencem resseguint la vora dreta del riu Soca, altre cop d’un blau turquesa corprenedor i amb un munt d’aficionats als esports aquàtics:

El recorregut s’endinsa poc a poc en una gorga, tot travessant tot un seguit de passarel·les de fusta que ens menen a l’espectacle final de la cascada dins una cova enorme!

Ja pujats al tren de tornada, vam rematar el dia fent allò que tots quatre havíem pensat però ningú s’havia atrevit a dir: anar nedant des de la platgeta del càmping fins a l’illa del Llac de Bled.

Nosaltres vam trigar mitja hora ben bona per anar i una altre per tornar; ens va sorprendre molt com el petit Jan no va necessitar ajuda ni per l’anada ni per la tornada: és tot un campió!! 🏆

DIA 13: Últim dia a Bled: visita al Castell i excursió en barca fins a l’illa

Avui era el darrer dia a Bled i ens el vam prendre de relax. Al matí vam anar a comprar carn per fer la última barbacoa a Eslovènia, a una carniceria espectacular al mateix centre. El propietari era molt amable i ens va aconsellar molt bé la carn a triar. Fins i tot ens va regalar unes xistorres!!!🤣

Després vam pujar amb cotxe al Castell. Es pot pujar també caminant en 10-15 minuts per un camí asfaltat i molt empinat des de el centre de Bled. Les entrades costen 11€ els adults i 5€ els nens (una mica cares, la veritat). El castell, el més antic d’Eslovènia, ha sofert moltes remodelacions i li han fet perdre una mica l’essència. De totes maneres val la pena entrar només per les vistes. SÓN ESPLÈNDIDES!!!!

I no podíem marxar de Bled sense provar abans el postre típic de la zona: la kremsnita; es tracta d’un pastís de vainilla, crema pastissera, nata muntada i pasta de full 😋😋😋 i que avui en dia es segueix preparant segons la recepta original de fa més de 60 anys.

Vam comprar-lo al mateix castell de Bled per menjar-lo després al vespre sentats davant del llac i per acomiadar-nos com cal, d’aquest màgic racó de món que tan ens havia agradat 😍

Per la tarda, vam fer una divertida excursió amb barca 🛶 fins a l’illa de Bled.

A l’illa també es pot accedir mitjançant una de les embarcacions tradicionals de fusta anomenades “pletnes”      

Vam trigar uns 20 minutets fins arribar a un petit port on vam amarrar la barca. Després tocava pujar els 99 esglaons fins a l’església de l’Asunció. Un cop dins és obligat tocar 3 cops la campana 🔔 , que data del segle XVI, per obtenir el desig demanat.

Diuen les llegendes de la zona, que en el llac els antics pobladors adoraven a la deesa Ziva, que representava l’amor i la fertilitat. Des d’aleshores es va convertir ja en un lloc de peregrinatge.

DIA 14: Ens acomiadem d’Eslovènia

Avui li dèiem adéu a Eslovènia, el ❤️ verd d’Europa. Un petit país entre els Alps i el Mediterrani, que ens ha sorprès pels seus impressionants paisatges, per l’extraordinari món subterrani replet de coves càrstiques, per l’encant especial dels seva capital: Ljubljana i sense oblidar l’encantadora costa adriàtica.

Ens esperaven unes 6 hores fins al Nord de Garda, més concretament fins al càmping al Sole, al Lago di Ledro.

Quan vam estar buscant càmping per allotjar-nos aquestes tres nits, ja no vam trobar cap que ens agradés a la zona de Garda. Així que vam triar aquest càmping que ens quedava a 15 minuts de Limone Sul Garda. Està perfectament situat just davant del Lago di Ledro, un llac d’aigües fresques i cristal·lines que conviden al bany rodejat d’un entorn verd intens… UNA DELÍCIA PELS SENTITS 😍

Un cop situats a la nostra parcel·la ens va caure una fortíssima tempesta ⛈️ que quasi bé ens trenca el toldo.

DIA 15: Gaudint dels pobles del Nord de Garda….una petit raconet de món on el temps s’aturat

Aquell dia es va llevar espectacular, així que vam aprofitar per pujar al Monte Baldo, on es tenen les millors vistes del Lago di Garda. Primer vam deixar el cotxe a Limone Sur Garda, un poble encantador situat a la vora oest del llac sota una escarpadíssima muntanya. A la tarda hi passejarem més tranquil·lament 😉. Allà vam agafar un ferry fins a Malcesine, a la costa est, un altre poble deliciós, amb carrerons estrets i tot de casetes de colors. Caminem uns 10 minuts seguint els indicadors fins al funicular. Vam haver de fer força cua, així que recomanem comprar-los prèviament via on line. Els bitllets ens van costar 22€/adult i 10€ el Gerard (en Jan no pagava perquè mesurava menys de 1.20m). El trajecte fins a dalt dura uns 12 minuts, però en aquesta breu pujada accedim fins a 1700m d’altitud que té el cim del Monte Baldo.

El telefèric 🚡 té una particularitat que als nens els va fascinar: mentre anem pujant va girant 360ºC, donant una sensació d’anar suspesos volant entre els arbres.

Un cop a dalt, es poden fer moltes excursions o simplement quedar-te meravellat de l’espectacle que tens davant.

Per la tarda vam passejar pels tranquils i estrets carrers de Malcesine i vam acabar menjant-nos un geladet sentats davant del pintoresc i colorit port. La llum al Llac, a aquelles hores de la tarda, era captivadora.

Poc després vam agafar el ferry i ens vam plantar a Limone sul Garda: poblet deliciós famós pel cultiu de llimones i on encara es conserven edificis de l’època veneciana. Són molt curiosos els números de les cases i les plaques dels noms dels carrers, on les llimones són les grans protagonistes.

Els atractius d’aquesta localitat perfumada per cítrics i flors són l’església de San Pietro in Oliveto i els seu acollidor port.

Avui en dia, Limone Sul Garda és un centre d’atenció mundial gràcies al descobriment de la proteïna “de la llarga vida” a la sang dels seus habitants. Aquesta proteïna té origen en la base de l’alimentació de temps anteriors; dieta mediterrània basada principalment en el peix, oli i cítrics, encara ara l’essència de la gastronomia local.

Nosaltres ens vam endur una botelleta d’oli…era molt gustós i aromàtic.

DIA 16: Descans al matí al camping al Sole i tarda de passeig descobrint Riva del Garda

Aquell matí ens vam llevar més tard i vam decidir que gaudiríem de les instal·lacions del càmping: partit de volei-platja, banyet a la piscina i banyet a la miniplatgeta del llac Ledro.

Aquest càmping és petit i molt familiar. És una delícia passejar al costat del llac o simplement llegir un llibre davant d’aquest paratge tant encisador. Hi ha una ruta circular al voltant del llac que es pot fer en bicicleta o caminant…és una cosa que ens va quedar per fer (però us explicarem un secret: no crec que triguem gaires anys a repetir aquest càmping i a poder fer aquesta ruta que us hem comentat 😉)

Per la tarda, ens vam apropar a Riva del Garda on vam fer-hi un tranquil passeig i ens vam acomiadar del Lago di Garda, el més gran de tots els llacs d’Itàlia, situat als peus de les Dolomites i envoltat d’altes muntanyes.

Ha estat un viatge deliciós amb els nostres petits i la Grauvan, que agradarà tothom a qui li agradi la natura, fer excursions, visitar petits pobles encantadors i conèixer llocs nous poc massificats.

ESLOVÈNIA: UN BONIC I GRAN DESCOBRIMENT