Aquesta Setmana Santa del 2026 els @quatrequevolten ens hem apropat a Nafarroa (Navarra) per poder gaudir dels seus magnífics paisatges, dels seus encantadors pobles i provar la seva deliciosa gastronomia.

Hi havia una excursió que teníem pendent de feia molts anys i aquest cop l’hem pogut realitzar; no és altre que un trekking d’uns 9km per la Selva d’Irati, el bosc natural més extens d’Europa. Els seus immensos faigs i avets amaguen uns magnífics jocs de llums i colors que omplen de contrastos un decorat que sembla màgic.

Nosaltres vam dormir al Càmping Osate, al deliciós poble d’Ochagavia. Des d’allà s’agafa la carretera NA-2012 fins a las Cases d’Irati (23km). Tingueu en compte que aquesta carretera a l’hivern està tallada per la neu.

L’ aparcament per deixar el cotxe és de pagament i és molt convenient també si vas amb autocaravana. Si esteu allotjats per la zona tindreu un descompte en el preu del parking.

Un cop aparcats, ens vam apropar fins al punt d’informació i des d’allà es comença l’excursió fins a l’Embassament d’Irabia. Si teniu temps us podeu apropar fins a l’ermita de la Virgen de las Nieves a pocs metres de l’inici de la travessa.

Es creua el pont sobre el riu Irati, es deixa a la dreta una àrea recreativa i es segueix per la pista de terra.

Poc després ens desviem a la dreta per un camí estret i costerut amb les marques blanques i verdes de sender local, que seguirem tota l’estona.
Creuarem petits rierols i gaudirem de l’espectacle dels fabulosos faigs i avets.

Després d’una horeta de ruta trobem un trencall a la dreta que et permetrà donar la volta a l’Embassament d’Irabia (7km més) o bé fer com nosaltres i agafar el camí de l’esquerra que baixa directament a la cua de l’Embassament. Allà gaudireu de les seves aigües color maragda i podreu aprofitar també per fer una parada d’avituallament.

El camí de tornada surt davant un petit rudimentari refugi.

Primer el sender descendeix fins un rierol que haurem de creuar i continuarem en ascens per l’altra riba. La ruta segueix per una fageda centenària. Després d’uns 3km s’arriba a la pista forestal en el mateix punt que l’havíem trobat en l’itinerari d’anada i en pocs minuts estarem al final de l’excursió.
Nosaltres la vam completar en unes 2 horetes caminant a bon ritme.

I per completar el dia vam tornar a Ochagavia a menjar-nos un deliciós “chuletón” a la brasa a l’Asador Sidreria Kixkia.