Turquia 🇹🇷 és un país fascinant que combina història, cultura i paisatges naturals únics. Els @quatrequevolten hem recorregut part d’aquest deliciós país: la màgica Istambul, els paisatges peculiars de la Capadòcia i la meravellosa Costa Turquesa.

Han estat 9 dies molt intensos per fer-nos un bon tastet de Turquia i a on ens ha calgut agafar 3 avions ✈️ interns per estalviar-nos hores a la carretera.

Dia 1: Volem a Istambul

Vam agafar un vol ✈️ des de l’aeroport del Prat (Barcelona) fins a l’aeroport Internacional d’Istambul. Aquest nou i magnífic aeroport construït al 2018, te una capacitat per a 150 milions de passatgers. És molt fàcil arribar fins al centre de la ciutat: ja sigui en bus 🚌 (8€/pna) que triga 1h15′, en taxi 🚕 (40€/4 persones) o en metro (línia M11). Nosaltres vam triar aquest últim medi de transport.

Les dues primeres nits vam estar allotjats al barri de Sultanahmet, en un petit i senzill apartament, a menys de 10 minuts de la Mesquita Blava.

Sultanahmet és un barri màgic i encantador situat al cor ❤️ d’Istanbul. És conegut per ser l’epicentre de la història i la cultura d’aquesta ciutat, ja que hi ha alguns dels monuments més emblemàtics del país. Un dels llocs més impressionants és la Plaça de Sultanahmet, també coneguda com la Plaça dels Sultans. Aquesta plaça és la llar de dues joies arquitectòniques icòniques: la Mesquita Blava (també anomenada la Mesquita del Sultà Ahmed) i la majestuosa Santa Sofia .

Aquell mateix vespre vam anar a voltar per la Plaça de Sultanahmet, un dels lloc més concorreguts per les persones que venen a descobrir la ciutat.

Dia 2: Recorrem la ciutat d’Istambul

Aquell matí teníem una sorpresa preparada pels nostres fills, havíem reservat taula al Restaurant Seven Hills des d’on es tenen unes vistes privilegiades 🤩 de la Mesquita Blava i de Santa Sofia. A més vam gaudir un típic i deliciós 😋 esmorzar turc on vam poder tastar tot de platets calents, assortiments de formatge 🧀, embotit, olives, mermelades…una molt bona manera de começar el dia 🔝.

Després havíem contractat un free tour amb Civitatis pel centre de la ciutat. Durant 2 h30′ vam gaudir de les explicacions tot passejant per l’Hipòdrom de Constantinoble, per la Mesquita Blava i per la Basílica de Santa Sofia.

Hipòdrom de Constantinoble

L’Hipòdrom de Constantinoble , és un espai que un dia va estar dedicat a espectacles hípics 🐎 i que va arribar a acollir més de 100.000 espectadors fins a la presa de la ciutat pels otomans. En un dels seus extrems hi ha la Columna de Constantí,  la Columna serpentina i l’Obelisc de Tutmosis III, el monument de més antiguitat d’Istanbul.

A l’altre extrem de l’hipòdrom també destaca un altre monument més actual, la Font Alemanya, una font octogonal voltada que va ser construïda pel govern alemany el 1900 per deixar constància de la visita a Istanbul de l’emperador alemany Guillem II el 1898.

La Mesquita Blava (Mesquita del Sultà Ahmed o Sultanahmed Camii) 🕌

Inaugurada l’any 1617 per Mustafà I, és la mesquita més important d’Istanbul.

Aquesta bonica mesquita és famosa per la seva impressionant arquitectura amb una gran cúpula i 6 minarets, per les vidrieres de vidre Venecià amb incrustacions de pedres precioses i per les més de 22.000 rajoles de ceràmica blava que adornen l’interior. 

L’horari de visita és de 08:00-18:00h (entrada gratuïta). Durant les hores de culte, la mesquita està tancada al turisme.

Per entrar a la Mesquita Blava, igual que a la resta de les mesquites de la ciutat, haureu de portar pantalons llargs i descalçar-vos abans d’entrar. Les dones han de portar les espatlles i els cabells tapats. Si no teniu res per tapar-vos, a l’entrada us deixaran tot el que necessiteu per entrar, tot i que millor si ho porteu vosaltres 😜.

Mesquita Santa Sofia 🕌

És el gran emblema d’Istanbul. Aquesta mesquita, declarada Patrimoni de la Humanitat, va ser construïda durant el mandat de Justinià, entre els anys 532 i 537 i representa una de les grans obres de l’art bizantí

Originalment construïda com una església, després convertida en mesquita, després en museu i finalment altre cop en mesquita (des del 1 d’agost del 2020), Santa Sofia és una obra mestra arquitectònica. 

Amb les seves impressionants cúpules que semblen suspeses a l’aire, columnes monolítiques de marbre i mosaics inigualables, és una de les meravelles de la història de l’arquitectura mundial. La bellesa enlluernadora 😍 de la mesquita, amb el seu magnífic joc d’espai, llum i color, provoca l’admiració de tots els visitants.

L’ imponent temple de Santa Sofia destaca pel to vermellós, els 4 minarets i la cúpula de 32 metres de diàmetres per 57 metres d’altura.

Des del 2024 , els turistes i els no musulmans no podem accedir a la planta baixa de Santa Sofia, dedicada al prec (ibadet alanı), així que ens vam haver de conformar 😞 amb la visita a les galeries del pis superior. La zona de visites de la mesquita està tancada als visitants entre les 12:30 i les 14:30 a causa de les oracions del divendres.

El primer pont sobre la desembocadura de la Banya d’Or va ser construït el 1845 . Diversos anys després, el 1863, l’arribada de Napoleó III va provocar que fos substituït per un pont de fusta. Després d’aquest es van construir dos ponts més el 1875 i el 1912 , i el 1992 va ser creat el pont que es pot veure en l’actualitat

A l’interior ens vam meravellar amb els impressionants mosaics i amb els seus 8 grans medallons negres , en què està escrit en or els noms d’Al·là, el profeta Mahoma, els quatre califes i els dos néts de Mahoma .

Després de dinar ens vam apropar fins al Basar de les espécies.

Basar de les Espècies

Amb multitud de parades plenes dels colors, sabors i olors de les espècies … el Basar Egipci o de les espècies és un dels llocs imprescindibles per visitar a Istanbul. No sabreu quina espècie triar ja que n’hi ha de tota mena, nosaltres ens vam decidir pel curri, pel curri picant i per branques de canyella. També hi trobareu dolços típics, fruits secs, olis, llavors o el famós te turc i de poma 🍏.

Amb més de 350 anys d’història, aquest mercat cobert és un dels més antics de tota Turquia. Va ser construït l’any 1.664 pel sultà Turhan com a part del complex de la Mesquita Yeni Cami a la vora del Bòsfor. Tradicionalment es venien productes alimentaris d’Orient procedents d’Egipte , d’aquí el seu nom.

Horari: 08:00-19:30h (tots els dies)

Hi han 6 portes d’accés i haureu de passar controls de seguretat.

Prop del Basar de les espécies us trobareu amb la bonica Mesquita Nova.

Mesquita Nova (Yeni Camii) 🕌

Tot i el seu nom ja té gairebé 400 anys d’antiguitat ja que es va construir entre els anys 1597 i 1663 per ordre de les mares dels sultans Mehmet III i Mehmet IV respectivament després d’una sèrie de problemes polítics, religiosos i financers.

Amb la Banya d’Or com a espectador de luxe s’alça aquesta imponent Mesquita Nova amb les seves espectaculars voltes i els seus dos minarets dominant l’ horitzó.

Del seu interior destaquen les seves magnífiques vidrieres, tot construït amb rajoles d’or, marbre i íznic de color blau, blanc i turquesa.

L’entrada és gratuïta, oberta de 07:00-nit

És una mesquita menys visitada que la Mesquita Blava o la de Santa Sofia però realment val molt la pena entrar-hi i a més podreu gaudir de més tranquil.litat.

Per sopar vam anar al Restaurant Massa Bistro, una de les recomanacions del nostre guia del matí i tot un encert perquè el tracte va ser deliciós i el menjar boníssim. Ens van regalar uns entrants d’humus i pa turc i de postres unes baklaves i un te. Aquí podreu degustar molts plats tradicionals de la cuina turca. Nosaltres vam tastar les famoses pizzes turques (Lahmacun i Pide).

En aquest enllaç us deixem totes les recomanacions dels restaurants locals 🔝🔝 no tant turístics que podreu trobar per Istambul.

Dia 3: Volem ✈️ cap a la Capadòcia

Aquest dia vam haver de matinar perquè teníem programat un vol Istambul- Capadòcia a les 08:20h del matí. Heu de pensar arribar a l’aeroport Internacional d’Istambul almenys dues hores abans perquè haureu de passar 2 controls de seguretat; un només arribar a l’aeroport i l’altre abans d’accedir a les portes d’embarcament.

A la Capadòcia hi han 2 aeroports: el de Kayseri i el de Nevsehir. L’aeroport de Kayseri és a uns 75 km de la regió de Capadòcia (1 hora o 1 hora 15 min) i arriben tant vols nacionals com internacionals, mentre que el de  Nevşehir està situat a uns 30 km  i ofereix principalment vols nacionals. Aquest últim ofereix menys ofertes de vols així que nosaltres vam triar l’opció de Kayseri.

Un cop a l’aeroport vam llogar un cotxe 🚘 per moure’ns per la regió amb l’empresa Sixt.

La Capadòcia és una de les regions més belles del món.  Formada per petits pobles i valls, sent Göreme, Üçhisar, Avanos i Urgup alguns dels més coneguts, un escenari natural únic al món declarat Patrimoni de la Humanitat per l’UNESCO.

La formació del paisatge de la Capadòcia va començar fa 30 milions d’anys. Les muntanyes Erciyes, Hasan i Melendiz eren tres volcans 🌋actius a la regió i van tenir un paper important en la formació d’aquest paisatge increïble. Durant milions d’anys, les seves erupcions van cobrir la terra de 150 quilòmetres de diàmetre amb gruixudes capes de toba i cendra volcànica comprimida. L’erosió de l’aigua i el vent va modelar el paisatge de la Capadòcia durant diversos milions d’anys.

Al llarg dels segles, l’home ha excavat pobles rupestres, però també castells i santuaris a la roca de la regió de la Capadòcia. Són autèntiques ciutats subterrànies, invisibles a simple vista, que només esperen ser descobertes. Al llarg de tota l’Antiguitat, les coves naturals, tan abundants a la toba volcànica de Capadòcia, van ser el refugi de diverses civilitzacions: hitites, perses (els quals li van donar el nom de Kappatuka), grecs i romans.

Durant el nostre viatge per la Capadòcia vam poder passejar per paisatges que semblaven trets de contes de fantasia: xemeneies de fades, valls plenes de formacions rocoses amb formes esbojarrades i globus aerostàtics flotant quan clareja el dia.

La nostra primera descoberta a la Capadòcia va ser la Vall de Pasabag.

Passejar per la vall de Pasabag (o dels Monjos)

Aquí vam trobar i gaudir de les xemeneies de fades, unes de les formacions geològiques més famoses i peculiars de la Capadòcia. Són columnes natural que destaquen per tenir una base de tuf volcànica estreta i més àmplia de la part de dalt amb una pedra més resistent a l’erosió.

També s’anomena la Vall dels Monjos , doncs, eren molts els homes de fe que van decidir traslladar-se aquí i començar una vida d’ermitans, lliurats a la meditació.

És un dels llocs imprescindible de visitar a la Capadòcia. Durant un recorregut d’una horeta vam gaudir d’aquestes formacions originals i fins i tot vam poder colar-nos en alguna cova 😜.

Pasabag va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1985.

Després de la visita a la vall de Pasabag vam conduir fins a Goreme (10’), el poble més famós de la Capadòcia, on els seus habitants han aconseguit fer habitables les singulars roques que fan tan característica la regió de la Capadòcia. 

Inicialment van ser habitatges o llocs de culte, però amb el temps i la fama del lloc s’han transformat en allotjaments i atraccions turístiques en molts casos. Pels seus carrers trobareu tot de botigues de catifes, souvenirs, restaurants. Per nosaltres aquest poble ha perdut el seu encant degut al turisme i ens va agradar molt més allotjar-nos a Ortahisar, on vam poder dormir en una casa cova amb una gran terrassa des d’on teníem unes vistes fantàstiques del nucli antic i de tota la vall. A més l’amfitrió va ser molt amable i ens va donar moltes indicacions.

Enclavat al cor ♥️ de la Capadòcia, Ortahisar és un destí que fascina pel seu imponent castell de roca, les seves misterioses cases cova i la seva atmosfera de somni. Es tracta d’un  pintoresc poble agrícola amb paisatges espectaculars i  amb una rica història que es remunta als hitites i es reflecteix a cada pedra i a cada túnel. 

Per la tarda vam explorar Ortahisar, recorrent els seus carrerons empedrats i pujant al castell.

A la nit teníem una sorpresa preparada per celebrar el 50è aniversari del Jordi, havíem reservat una taula per sopar al fabulós restaurant Lila de l’hotel Museum amb unes vistes bucòliques de la vall d’Uchisar i on vam gaudir d’una deliciosa cuina. Ah, i no va faltar el pastís 🎂🥳!

Dia 4: Matinem per veure enlairar-se els globus a la Capadòcia

Aquest dia vam matinar per apropar-nos fins a Goreme primer i fins a la Vall Vermella després per veure l’espectacle dels globus enlairar-se sobre les xemeneies de la Capadòcia mentre els primers raigs de sol ☀️anaven il.luminant les valls. El joc de colors va ser fascinant 🤩.

Després de descansar una mica i d’esmorzar vam conduïr fins al poble d’Uchisar per veure i pujar al seu castell construït a la roca.

El Castell d’Uchisar és el punt més alt de Capadòcia i compta amb una composició única que el va convertir en una fortalesa natural. El castell es va fer servir com un sistema d’alerta primerenca contra els atacs des de zones més altes durant els períodes romà , bizantí i otomà .

Després de dinar vam conduir fins a Rose valley, un lloc perfecte per veure un dels capvespres més bonics 😍 de la Capadòcia, el nom del qual es deu al color rosat de les seves formacions rocoses.

Fent camí per la vall i pujant i baixant pels turons, vam trigar uns 20 minuts a arribar a l’església rupestre de Hacli Kilisi.

Centenars, potser milers, d’esglésies esculpides s’amaguen als turons i les roques en forma de con de la Capadòcia. Trobar aquestes antigues cases, castells, esglésies i frescos és part del que fa que el senderisme a la zona sigui tan emocionant.

Excavat en una roca rosa en forma de con, un conjunt d’escales de pedra condueixen a l’església rupestre. L’interior és petit, amb una paret coberta de frescos detallats i ben conservats. Una gran creu està esculpida a la teulada i es creu que va donar nom a l’església.

Al peu de les escales hi ha una petita cafeteria que serveix suc fresc 🥤i altres refrigeris i aperitius, per si us voleu hidratar.

Vam continuar la nostra ruta circular impressionats pel color taronja intens amb que es tenyia el cel, en caure el sol, l’espectacle era fascinant. És una ruta molt agradable de fer per la tarda sense calor i amb molt poca dificultat, només un petit tram amb molta pujada on tens una corda per ajudar-te.

Dia 5: Volem ✈️ cap a la Costa Turquesa

Aquest dia ens acomiadàvem de la Capadòcia per endinsar-nos a la Costa Turquesa. Per fer-ho ens vam desplaçar fins a l’aeroport de Kayseri on vam agafar un vol fins a Antalya.

Allà vam llogar un cotxe 🚘 de l’empresa Avis per apropar-nos fins a Kas d’on ens separaven unes 3 hores.

A mig camí vam parar per fer un mos i vam tenir una agradable troballa. Vam dinar en un restaurant de carretera familiar, amb una atenció pel client fantàstica i un menjar molt casolà i deliciós. A més ens van obsequiar amb una amanida de tomàquets del seu propi hort, amb un te i un plat de síndria 🍉 boníssima.

Vam tastar uns exquisits gözleme de formatge i carn i un saborós plat de manti, una mena de raviolis servits amb salas de iogurt.

Finalment vam arribar a Kas, una ciutat turca coneguda pel seu submarinisme, les seves ruïnes antigues i les seves precioses platges 🏖️. És una destinació popular tant per a activitats submarines com terrestres, amb opcions com explorar la ciutat enfonsada de Kekova, visitar les illes gregues properes i gaudir de l’encantador centre de la ciutat amb els seus edificis d’estil otomà.

El nucli antic de Kas és un conjunt encantador de carrers de vianants que recorden les illes gregues. Façanes de colors voregen els carrerons empedrats, on trobareu botigues modernes, cafeteries encantadores, restaurants a l’aire lliure i botigues de catifes.

Nosaltres ens vam allotjar en un petit apartament situat al centre de Kas.

Aquella tarda vam refrescar-nos fent-nos un bany a Küçük Çakıl, una petita cala de códols i aigües turqueses a poca distància a peu del nucli antic. Les escales que porten al mar estan tallades a les roques dels voltants, on hi ha desenes de para-sols blancs i gandules sobre l’aigua. Ens va sorprendre el contrast de temperatura 🌡️ de l’aigua segons anaves nedant.

De tornada a l’apartament ens vam encapritxar d’unes paradetes que venien musclos farcits d’arròs, així que vam comprar un platet per sopar, boníssims 😋!

Dia 6: Excursió a l’illa de Kekova

Per aquest dia teníem contractada una excursió a l’illa de Kekova amb Get your Guide.

Ens van recollir amb un mini bus a Kas i ens van portar fins al vaixell ⛴️ amarrat al port d’Ucagiz/Demre (50’). Va ser una experiència fantàstica la que vam viure al vaixell Dennis. La tripulació va ser molt amable i atenta durant tota l’excursió. El vaixell disposava de tumbones a la part superior amb coixins i uns tendals per protegir-nos del sol.

Primer vam descobrir la Cova dels Pirates, una intrigant cova de formació natural, famosa per la seva gran mida i entrada corbada.

Després vam descobrir els fascinants secrets de la història de Kekova en aquesta aventura única per la Ciutat Enfonsada. L’antiga ciutat de Dolchiste es va inundar a causa d’un terratrèmol al segle II, i les ruïnes submarines són impressionants. Com que es tracta d’una zona protegida, no està permès nedar-hi, així que vam explorar el lloc navegant al costat de les ruïnes i des del vaixell vam aprofitar per fer unes fotografies increïbles 📸.

Abans de dinar vam fer una parada per banyar-nos durant 1 hora a la pintoresca Badia de l’Aquari, amb unes aigües cristal.lines escandaloses.

Vam fer una parada per dinar a Kaleüçağız, en un restaurant flotant al moll i vam poder degustar un deliciós peix 🎣 a la brasa.

El vaixell ⛴️ també va fondejar al port de Kaleköy (l’antiga Simena) durant una hora, cosa que ens va donar temps per visitar aquest petit i autèntic poble que acull les ruïnes d’un castell i una necròpolis. Vam fer una caminada pel vessant del turó per pujar fins al castell i així gaudir de les magnífiques vistes 🤩 de la regió de Kekova. Un cop a baix vam fer una capbussada a les precioses aigües blaves per refrescar-nos després de la pujada.

Encara vam tenir temps de fer tres parades més per nedar a la Badia Esmeralda, a la Badia de Gökkaya i a la Badia de Burç, on el mar està una mica més fresc a causa dels freds brolladors naturals submarins.

Fins i tot ens vam abanyar al costat de tortugues marines 🐢!

Després d’aquesta emocionant aventura, vam tornar al port d’Ucagiz/Demre, on es va acabar aquest memorable viatge amb vaixell.

Dia 7: Retornem a Istambul

Aquest cop vam conduir fins a Dalaman per agafar el vol fins a Istambul, perquè ens quedava més a prop que l’aeroport d’Antalya.

Ara ens vam allotjar a un petit apartament molt a prop de la torre Gàlata.

Mesquita de Süleymaniye 🕌

Després de dinar vam anar a visitar la Mesquita de Süleymaniye que impressiona pel seu tamany (la cúpula central fa 47m d’alçada) i pel seu interior elegantment decorat. Està situada sobre el conegut 3er turó d’Istambul. Està oberta cada dia de 9:00h-18:00h.

Després de visitar la mesquita, vam passejar pels bonics jardins que hi ha al darrera i no deixeu d’apropar-vos al seu extraordinari mirador.

És una de les mesquites més boniques d’Istambul i rivalitza en bellesa amb Santa Sofia. Nosaltres vam tenir disparitat d’opinions per triar quina ens havia agradat més 🤔.

Quan, després de la conquesta de Constantinoble, els otomans van construir el Palau Topkapi, l’antic palau bizantí va quedar obsolet. Més tard, Solimán va decidir aixecar en aquest mateix lloc el seu gran monument a l’Islam, i per això va contractar el millor arquitecte i enginyer de la seva època, Mimar Sinán . Ell mateix va decidir prendre’s el treball tan de debò com per dormir a l’interior de la Mesquita de Suleiman part del temps que van durar les obres. La seva missió aleshores era realment ambiciosa: superar Santa Sofia i, especialment, la seva grandiosa cúpula.

Després de gaudir de la Mesquita de Süleymaniye vam arribar-nos fins a Eminönü per agafar un ferry cap a Ortaköy navegant per l’Estret del Bòsfor i deleitant-nos amb els palaus històrics, mansions i fortaleses que s’apropen a les vores de l’estret oferint un paisatge impressionant i donant testimoni del ric llegat cultural de la regió.

L’estret del Bòsfor és una via fluvial important i fascinant que connecta el Mar de Màrmara amb el Mar Negre, amb una gran rellevància històrica, geogràfica i cultural. Amb una extensió aproximada de 32 quilòmetres de llargada i una amplada que varia entre 698 i 3.000 metres, l’estret és un punt estratègic per al comerç a la regió. 

Des de l’antiguitat, l’estret del Bòsfor ha tingut un paper clau en el comerç entre Àsia i Europa. Com que és l’únic pas marítim entre aquests dos continents, l’estret es va convertir en punt de trobada de diferents civilitzacions i rutes comercials. A més a més, la seva ubicació estratègica ha estat escenari de disputes entre diferents imperis al llarg de la història.

Avui dia, l’estret del Bòsfor continua sent una de les principals rutes marítimes del món. Milers d’embarcacions, inclosos vaixells de càrrega i creuers turístics, solquen diàriament les aigües blaves de l’estret.

Mesquita d’Ortakoy 🕌

Després d’uns 40 minuts vam arribar a Ortaköy. Aquesta zona que s’estén al llarg de la riba europea del Bòsfor, és conegut com un dels barris més moderns i cosmopolites d’Istanbul. Galeries d’art contemporani, cafeteries ☕️ encantadores i botigues de moda voregen els carrers d’Ortaköy. Tot i que no és obvi a primera vista, Ortaköy presumeix d’una rica història, amb diverses mesquites històriques juntament amb banys turcs tradicionals, sinagogues i esglésies. L’atracció més popular d’Ortaköy és la mesquita Ortaköy Büyük Mecidiye. Per a molts la Mesquita d’Ortakoy és la més bonica d’ Istanbul . Aquesta mesquita és una de les imatges més belles que podrem veure a la ciutat. Es troba a la vora del Bòsfor, gairebé tocant l’aigua, i com a teló de fons té el pont del mateix nom que uneix Europa i Àsia.
És petita, coqueta, com correspon al seu estil barroc, i l’entorn on es troba fa que sigui un lloc gairebé màgic.

La mesquita d’Ortakoy va ser edificada a mitjans del segle XIX al mateix lloc que va ocupar una primera construcció destruïda pel terratrèmol del 1794. De la seva arquitectura destaca la bella cúpula flanquejada per dos alts minarets i la façana decorada amb detalls esculpits, propis del barroc otomà. De l’interior crida especialment l’atenció el color rosat de la cúpula, derivat dels mosaics amb què està adornada, i les parets de delicats marbres. Les finestres, amb vitralls acolorits, contribueixen també al seu particular encant.

Com a curiositat, aquesta mesquita no va ser abans només un lloc de pregària, sinó que una part de la seva estructura era utilitzada com a palau d’estiu del sultà, ja que gaudia d’un emplaçament perfecte.

Molta gent, com nosaltres s’hi apropa al capvespre per gaudir d’una bonica estampa amb la mesquita il.luminada.

Pont de Gàlata

De tornada cap a l’apartament vam recórrer el Pont de Gàlata (Galata Köprüsü). Es tracta d’ un pont basculant de 490 metres de longitud que es troba ubicat a l’estuari conegut com la Banya d’Or , unint el vell Istanbul amb la zona més moderna.

Actualment al nivell inferior del Pont Gàlata d’Istanbul hi ha diversos restaurants i cafeteries de diferents rangs i preus on, a més de degustar els peixos més frescos i altres plats típics turcs , resulta agradable contemplar l’anar i venir dels transbordadors mentre els pacients pescadors 🎣 venen la seva captura als restaurants.

És molt típic menjar-se un entrepà de verat, que venen en diferents parades.

Nosaltres vam tenir sort perquè mentre passejàvem pel pont vam poder fruir d’un especatcle pirotècnic 🎇 que donava encara més encant al lloc, amb la Mesquita Nova com a teló de fons.

Dia 8: Seguim descobrint Istambul

La Torre de Gàlata (Galata Kulesi)

Actualment, la Torre de Gàlata que és la torre més antiga d’Istambul construïda l’any 528 com a far, és Patrimoni Mundial de la UNESCO. La seva bellesa arquitectònica crida molt l’atenció, reflectint les influències del disseny bizantí i genovès.  La torre de 63m ha sobreviscut a terratrèmols, incendis i guerres, i continua dreta avui dia. És un testimoni de la força i la determinació de la ciutat.

Amb el temps, la finalitat d’aquesta torre històrica ha canviat. Ha servit com a lloc per allotjar presoners de guerra, magatzem de subministraments i fins i tot com a punt d’observació d’incendis. Ara actualment és un museu.

La seva terrassa a la part superior de la torre ofereix un punt de vista ideal per gaudir de vistes panoràmiques de 360º de la ciutat, sobretot del Bòsfor i de la Banya d’or. L’horari de visites és de 08:30-23:00h. (30€/pna web oficial). La torre Galata té 9 pisos i un total de 163 esglaons . Es pot pujar a peu per les escales de cargol o amb ascensor (fins al setè pis). Com a ALTERNATIVA al caríssim preu de l’entrada per pujar a la torre podeu fer com nosaltres i pujar a la terrassa del Göçmen Artisan Bakery Galata i mentres esmorzeu podreu gaudir d’unes vistes semblants i amb la torre Gàlata davant vostre.

Als peus de la torre es troba el barri bohemi de Gàlata situat a la part europea d’Istambul. Vorejant els carrers trobeu galeries d’art, boniques botigues, acollidores cafeteries o  atractius restaurants on trobareu des de kebabs turcs tradicionals fins a cuina de fusió avantguardista.

Gran Basar

Després del deliciós esmorzar vam caminar fins al Gran Basar.

L’origen del Gran Basar es remunta als temps del sultà Mehmet II, al segle XV. El mandatari va iniciar la construcció de basars coberts, que rebien el nom de bedesten i que es dedicaven a la venda de teles i sedes. De mica en mica es van anar ampliant i incloent-hi un altre tipus de productes. Els tallers gremials es van agrupar per zones i amb el temps els carrers que els acollien van ser coberts per voltes, donant lloc a la fesomia del Gran Basar tal com el coneixem

Només cal dir que actualment el Gran Basar té més de 3.600 botigues repartides en 45.000 metres quadrats i que hi treballen unes 20.000 persones. És com una petita ciutat dintre d’Istambul. 

Per accedir al recinte, hi ha ni més ni menys que 22 portes i tot el seu entramat es reparteix al voltant de 64 carrers. Aquí podreu trobar i comprar de tot: artesania, joies 💍, roba 🧥, catifes…Això sí, és obligatori regatejar 💵

Després de regatejar i comprar un parell de samarretes de futbol d’equips turcs 🇹🇷 vam dirigir-nos cap a una de les visites que més expectació ens havia generat: la Cisterna Basílica.

Cisterna Basílica

Les cisternes són dipòsits que es van construir perquè la ciutat tingués reserves d’aigua en cas de ser atacada. També es coneix com el Palau Submergit. La Cisterna Basílica va ser construïda en temps de Justinià I (527-565) per abastir el Palau Bizantí. L’emplaçament (al qual deu el nom) va ser el subterrani d’una basílica de la qual avui no en queda res. Per omplir la cisterna es recorria als aqüeductes de Valente (encara existent) i d’Adrià. Aquests aqüeductes rebien l’aigua dels Boscos de Belgrad, a uns 20 quilòmetres de Constantinoble.

La cisterna de Yerebatan (Yerebatan Sarnıcı, el nom en turc) té unes dimensions de 140 per 70 metres i es calcula que podia emmagatzemar uns 100.000 metres cúbics d’aigua.

Els mesos d’estiu és recomanable comprar l’entrada sense cues amb anterioritat per estalviar-nos les llargues cues que s’hi formen. Nosaltres la vam comprar a Get you Guide.

El seu interior sorprèn amb les 336 columnes de 9 metres d’alçada i el joc de llums. La visita es fa per unes passeres que van per sobre de l’aigua. Aquestes passarel·les van ser col·locades a finals del segle XX, ja que anteriorment el passeig es feia amb barca 🛶.

Entre les 336 columnes de la basílica n’hi ha dues que tenen com a base un cap de Medusa , l’ésser mitològic que convertia en pedra tot aquell a qui mirés 🫣.

Per la tarda, vam agafar un ferry a Karaköy per apropar-nos a Üsküdar (15 min), una de les cares més tradicionals i encantadores de la ciutat. Situat a la riba asiàtica, el barri d’Üsküdar destaca per la seva tranquil.litat i autenticitat.

Des de la Plaça del Moll vam començar un petit i agradable passeig que vorejava la costa i ens va permetre gaudir d’un magnífic paisatge. Vam veure alguns bars i cafès ☕️ que tenien preparats els seus propis «miradors», còmodes bancs coberts per catifes perquè la gent s’assentés i mirés el fantàstic espectacle 🤩 del capvespre. A uns 200 metres de la riba, sobre un minúscul illot rocós, s’aixeca la Torre de la Donzella també anomenada Kiz Kulezi, és del segle XII i hi ha diferents llegendes que incrementen l’halo «màgic» d’aquest racó «secret» d’Istanbul. Ha estat torre de vigilància, far i actualment hi ha un cafè restaurant. La llegenda explica que un rei va construir la torre per protegir la seva filla d’una profecia que deia que moriria per la mossegada d’una serp 🐍.

Nosaltres vam seure, com molta altre gent, gaudint del capvespre al Bòsfor, esperant que el sol s’amagués mentres s’anaven il.luminant els edificis. Una estona deliciosament pausada que no us podeu perdre en una visita a Istambul.

Dia 9: Passegem pels barris de Balat i Fener

Istanbul és ple de racons màgics, d’edificis històrics i de vistes increïbles, però el barri de Balat és un dels secrets més ben guardats per la màgia que tenen els seus bonics cafès, les terrasses, les botigues de roba i artesania i les seves típiques cases de colors que es reparteixen en costeruts carrers. I tot això amb una història de trobades de cultura única.

Balat és un districte multicultural, llar de molts Ortodoxos jueus i grecs. Allà trobareu una gran varietat d’esglésies, sinagogues i edificis històrics mentre camineu pels seus carrers empedrats.

Nosaltres vam començar la nostra descoberta davant el Col·legi ortodox grec de Fener on destaca la seva silueta vermella i la seva magnífica arquitectura. És l´escola ortodoxa grega més antiga i prestigiosa d´Istanbul. La universitat també és una de les atraccions més fotografiades 📸 dels visitants amb la seva bella estructura i el seu característic color vermell.

Vam continuar caminant fins arribar a les Cases Palantio de Kiremit Caddesi, que pertanyien a l’alta societat grega a Fener. Destaquen les façanes de colors, cosa que atrau molts instagramers. Aquesta zona va ser restaurada en el marc del projecte de Patrimoni Cultural de la UNESCO.

Passejant ens vam topar a la part més coneguda i distingida de Balat, que són les seves acolorides cases. Aquestes cases de fusta històriques tenen entre 50 i 200 anys. Són un dels edificis més fotografiats 📸 d’Istanbul. I el millor lloc per fer una foto és el carrer Merdivenli Yokuş (literalment, carrer “pendent amb escales”).

Un dels carrers principals per sentir l’ambient és Vodina Caddesi, que és plena de locals amb terrasses on seure a prendre un te i alguns dels pastissos 🍰 que fornegen els mateixos establiments. Podreu trobar moltes botigues de roba, de discos i de ceràmica on comprar autèntics tresors fets a mà.

Un dels cafès més coneguts és el Balat Antik Cafè, sobretot perquè està ubicat en un antic palau i al seu pati cobert de paraigües de colors es troben casetes on prendre alguna cosa. Nosaltres vam seure per prendre un granissat.

I parlant de colors, al costat del Balat Antik Cafe us trobareu amb un altre dels punts més fotografiats de Balat i Fener . Es tracta del carrer Merdivenli Mektep Sokak , on hi ha un tram amb unes colorides escales anomenat Renkli Merdivenler (traduït tal com escales de colors). Podeu entrar  a l’ Incir Agaci Kahvesi , un bar situat a les escales i que compta amb una terrassa molt xula.

Aquí és on ens vam acomiadar d’aquesta increïble ciutat de contrastos que havíem recorregut durant quatre dies repartits en dues etapes. Ens hagués agradat quedar-nos més temps però així tindrem excusa per tornar i així conèixer alguns llocs que ens van quedar pendents, com arribar-nos fins al mirador del Cafè Pierre Loti, passejar pel carrer Istiklal, ple de botigues i edificis modernistes o apropar-nos fins al centre neuràlgic d’Istanbul: la Plaça Taksim.

MENJAR TÍPIC TURC

Quan es parla de menjar típic turc cal destacar que aquest país ha aportat al món una de les preparacions més populars de la cuina ràpida: el döner kebap 🌯 (o kebab). És estrany trobar algú que no hagi tastat mai aquest plat i, de fet, hi ha restaurants especialitzats en aquesta recepta tradicional als llocs més insospitats del planeta.

Turquia pot presumir de tenir una de les cuines més variades , riques i delicioses del planeta.

La raó rau en la llarga història d’aquest país, en les influències rebudes de les civilitzacions més diverses i en la seva situació geogràfica . Un autèntic pont entre Europa (sobretot a través de la Mediterrània), l’Orient Llunyà (com a lloc de pas fonamental entre Àsia i Occident) i la major part dels països islàmics.

Tots coneixem els típics Kebaps o baklaves, però la cuina turca va més enllà.

Baklava: és un pastís molt dolç que èstà fet de capes de pasta fil·lo, farcida amb nous picades o festucs, i endolcida amb almívar o mel.

Kebab: es tradueix com carn que gira a la graella. Sol ser carn de xai o pollastre tallat a capes fines, que es serveix dins un pa de pita amb amanida o verdura i una salsa de iogurt i tomàquet.

Tipus de kebab

Döner

El döner és la forma de menjar kebab més comú. Kebab significa carn a la graella i döner que fa voltes. La carn es talla en un rotlle vertical que fa voltes sobre la graella. Es prepara posant els ingredients (carn, verdures i salses) a un pa de pita.

Durum

Durum vol dir rotllo així que, per preparar-lo, es col·loquen els ingredients sobre un pa fi i s’enrotlla sobre si mateix. Aquest tipus de Kebab és un dels més coneguts, ja que sol ser molt més còmode de menjar que el döner i es pot menjar amb gran facilitat com si fos un entrepà.

Adana kebab

Adana és un altre tipus de kebab turc amb una presentació en una brotxeta horitzontal de carn picada que es rosteix amb carbó vegetal i es punxa en un ganivet llarg. Després s’amaneix i s’hi inclouen altres ingredients per completar el plat.

Lahmacun: o pizza turca, consta d’una finíssima base de pa coberta per carn picada amb all i julivert.

Dolma: Un dolma és, en realitat, un vegetal farcit … encara que el dolma més conegut és el que porta les fulles de parra farcides amb carn picada, arròs, pinyons, panses i menta.

Meze: aperitius; diferents platets d’amanida amb diferents salses, verdura, formatge blanc, broquetes de carn…

Börek: és un tipus de pastisset fet amb massa filo farcit de formatge  blanc turc o feta, carn picada (o verdures) i algunes hortalisses.

Menemen: ous remenats amb ceba, tomàquet, pebrot i espècies. Sòl ser típic dels esmorzars.

Pilav: acompanyament de plats que normalment sol ser arròs fet de diferents maneres.

Manti: pasta farcida de carn de xai que se serveix amb una salsa de iogurt, all i herbes aromàtiques.

Köfte: mandonguilles de carn amanides amb espècies.

Mercimek köftesi: són una mena de mandonguilles amb una base de farina de llenties.

Lökum: també conegut com a Delícies turques, són unes gelatines a base de midó i sucre, amb textura més ferma o densa que la gelatina, amb fruits secs i sucre glass o coco per fora.

Demana:  a més d’un tipus de pa de pita, és també un àpat i que en funció del lloc on ho provis serà diferent, ja que hi ha variants en diferents parts de la geografia turca. Semblant a la pizza, però més petit i allargat, sobre el qual es col·loca una sèrie d’ingredients i després es fica en un forn de pedra o de llenya.

Kuzu Tandir: Es tracta de xai rostit a la brasa, que es cuina durant diverses hores fins que queda ben tendre. Habitualment es prepara amb xai, ceba, tomàquet, patata i pebrots.

Kumpir: enormes patates rostides que es poden farcir d’olives, blat de moro, salsitxes, ensaladilles, cogombres, maionesa …Al barri d’Ortakoy hi ha un munt de parades que en serveixen.

Imam bayldi:  és una albergínia farcida amb tomàquet, ceba, all i julivert cuinat al forn. 

Testi kebabi: Un dels plats més destacats de la Capadòcia és el testi kebabı, un guisat de carn i verdures cuinat en una gerra de fang, que es trenca a taula en el moment de servir.

✏️ INFORMACIÓ DE CAPÇALERA

✏️ Moneda: la seva moneda és la Lira turca (TL) . El canvi respecte l’Euro al juliol del 2025 era: 1TL=0.021€.

Nosaltres quan hem de canviar de moneda sempre ho fem traient diners dels caixers del país que visitem.

Us passsem els noms dels bancs que no cobren comisió amb la targeta Revolut: Halkbank, Ziraat i Albaraka

✏️ Targeta Istanbulkart

La targeta Istanbulkart és una targeta moneder que serveix per utilitzar tots els mitjans de transport públics a Istanbul. Amb la targeta Istanbulkart podrem pagar els autobusos , el metro , els tramvies , els vaixells i el funicular . Serveix també per pagar el trajecte des de l’aeroport d’Istanbul al centre i viceversa.

Els nens menors de 6 anys no necessiten targetes ni bitllets de transport públic, ja que viatgen de manera gratuïta.

La targeta Istanbulkart és exclusiva per a turistes , que s’identifica per ser de color vermell . 

Adquirir-la costa 130TL (2,76€) i requereix recàrregues de fins a 300TL (6,38€) com a màxim, encara que queda inservible quan s’arriben a les 500TL (10,64€) recarregades. 

Es pot compartir amb fins a 5 persones i cada viatge costa 17,70TL(0,37€).

Els principals avantatges de comprar la Istanbulkart són els següents:

• Transbordaments més barats : Amb la Istanbulkart podrem fer fins a 5 transbordaments en diferents mitjans de transport amb descompte: 1 transbordament són 16,67TL (0,35€), 2 transbordaments són 9,62TL (0,20€) i 3 transbords són 6,08TL (0,12€).
• Més comoditat : No haurem de dependre d’una altra targeta o treure bitllets a cada viatge.
• Banys públics : Podrem accedir amb la targeta Istanbulkart i ens descomptaran únicament entre 1 i 3 TRY.

Podrem comprar la targeta Istanbulkart  a les estacions de metro, als molls i a les estacions d’autobús més importants. Per recarregar-la trobarem màquines en aquests mateixos llocs . També podrem fer-ho als estancs i a algunes botigues. És possible fer la recàrrega amb monedes, bitllets i amb targeta de crèdit.