Aquest estiu els @quatrequevolten ens hem deixat seduir per l’illa més gran i poblada del Mediterrani i cruïlla d’Europa, Àfrica i Orient Mitjà : Sicília. Les empremtes deixades al llarg dels segles passats de totes aquestes cultures diverses han creat la identitat única de Sicília, rica en història, patrimoni i menjars deliciosos.
Sicília sorprèn per la seva extraordinària bellesa paisatgística 😍, una natura agresta i salvatge, platges d’aigües cristal.lines 🏖️, volcans en erupció 🌋, paradís de pobles amb molt encant, temples i restes arqueològiques que ens remunten a la Roma i Grècia antigues i caòtiques i precioses ciutats amb un encant especial.
Des de Barcelona es pot arribar de diferents maneres a Sicília:
* ruta en carretera 🚘 uns 2000km
* ferry ⛴️ Barcelona-Civitavecchia i després conduïr uns 750km fins a Sícilia
* ferry ⛴️ Barcelona-Gènova i després conduïr 1170km
* ferry ⛴️ Barcelona-Porto Torres (Sardenya) i ferry Cagliari (Sardenya)-Palerm
Dia 1: Ferry Barcelona-Civitavecchia
Nosaltres ens vam decidir per agafar el ferry ⛴️ a Barcelona divendres just després de treballar i vam arribar a Civitavecchia dissabte al voltant de les 21:00h. Com que estàvem descansats vam fer una tirada de quasi 500km i vam parar a dormir 😴 a una àrea d’autocaravanes municipal gratuïta molt tranquil.la a la població de Lago Sirino.
Dia 2: Arribem a Cefalú
Després de descansar vam rependre la marxa fins a la població de Villa San Giovanni (304km, unes 3h15’) on vam agafar un ferry ⛴️ fins a la localitat de Messina. El trajecte el vam fer en uns 20 minuts i ens va costar amb l’AC uns 59€. En època de molta afluència recomanen comprar els bitllets amb antel.lació, però realment no cal.
Ja només ens quedaven 162km (1h45’) fins a la nostra primera parada a Sicília: el Càmping Costa Ponente. El càmping ⛺️ estava situat en un esplèndid promontori amb accés directe a la bonica badia de Mazzaforno i a només 3 quilòmetres de l’animada ciutat normanda de Cefalù, on hi podíem accedir en bici 🚲 o amb la línia d’autobus urbà, que para just davant del càmping (1.5€/bitllet). Les parcel·les eren molt grans i arbrades. La joia de la corona d’aquest càmping eren les impressionants piscines , una de 33 m de llarg i una altra per a nens, situades a prop d’un panorama espectacular 🤩.
Dia 3 i 4: Descobrim Cefalú
Cefalú
L’ encantadora ciutat de Cefalú s’aixeca en una franja de terra que s’estén cap al mar Tirrè , al peu de la Rocca, una poderosa roca de pedra amb forma de cap (Cephaloedium), que s’alça sobre ella i s’ha convertit en el seu símbol i que dóna nom a la ciutat. Sobre els seus vessants es troba el Temple de Diana, un antic edifici vinculat al culte a l’aigua.
Sota aquest immens bastió se situa el nucli antic i històric de Celafú , de carrers estrets, travessat pel Corso Ruggero i que té el seu centre neuràlgic a la plaça del Duomo . Aquí es reuneixen tres edificis imponents: la Catedral normanda, amb un magnífic Crist Pantocràtor i que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2015 ; l’antic monestir de Santa Caterina , que avui allotja l’Ajuntament de la ciutat; i el Palau Episcopal , d’estructura barroca.
La posició estratègica de Cefalú va afavorir que aquí s’assentessin colònies gregues, fenícies , romanes, i temps després àrabs i normandes, deixant tots la seva empremta.
De les 4 portes originals de la ciutat del s.XVII ( Porta terra , Porta Ossuna, Porta Pescara i Porta Giudecca ) només queda: Porta Pescara, formada per un arc gòtic que treu el cap a la platja on descansen les petites i acolorides barques 🚤 dels pescadors. Es un dels punts més fotografiats 📸 de Cefalú!!!
L’ antic port de Cefalú , conegut com Porticciolo , és un racó màgic, que val la pena visitar, oferint sens dubte un dels racons més bells de la ciutat amb les velles i un xic decadents cases de pescadors de color crema.
Una de les experiències més autèntiques que fer a Cefalú és passejar-se per l’animat i vibrant port, on al matí es veuen arribar les barques amb la pesca 🎣 del dia i on alguns pescadors venen la seva pesca directament des de la barca.
Al Porticciolo vam viure uns dels millors capvespres de Sícilia i si podeu acompanyeu-lo d’un brioix amb unes boles de gelat 🍦 de la gelateria Molo 19. Deliciós 🤤.
A Cefalú es troben diverses platges , on destaquen la Spiaggia Vecchio Molo, al costat del port i de la porta Pescara i el Lido, que s’extén cap a l’oest oferint una deliciosa panoràmica del Duomo i de les cases penjades davant el mar.
Paral.lela a la platja camineu per una de les vies principals de la ciutat: Via Vittorio Emanuele on trobareu un amagat accés amb unes escales que condueixen a uns antics safareigs públics que daten del s. XVI. Aquesta estructura medieval va ser creada per aprofitar les aigües del riu subterrani que proveïa la ciutat, el Cefalino, abans que aquest desemboqués al mar. Trobareu 3 nivells d’alçada del safareig. El primer nivell, més alt, és on arriba l’aigua neta que procedeix directament del riu subterrani. El segon, situat en un nivell intermedi, és on hi ha les piles de rentat. El tercer, situat al nivell més baix, és on l’aigua és canalitzada cap a la sortida al mar.
Una de les excursions 🥾 que us recomanem fer a Cefalú és pujar a la Rocca i si ho feu a l’estiu, aprofiteu com nosaltres per fer-ho cap al vespre i porteu aigües, perquè durant la costosa pujada 🥵 no hi ha gaires ombres i el pendent és força pronunciat. La panoràmica des de la Rocca és molt especial, 268 metres d´alçada que permeten albirar tota la costa en completa tranquil·litat, ja que és una zona poc visitada. L´accés està perfectament senyalitzat (Via Saraceni), dura una hora i mitja aproximadament la pujada i la baixada i costa uns 5 euros.
Primer vam pujar uns esglaons (a l’ombra dels pins) i després vam caminar per un sender sense ombres. Vam anar trobant bifurcacions, primer cap al Temple Diana i després cap al Castell, el punt més alt de Cefalú.
Dia 5: Visita a la capital de Sicília
Palerm
Aprofitant que estàvem allotjats a Cefalú, un dia vam agafar un tren 🚅 fins a Palerm. Aquesta metròpoli costanera, una de les més grans d’Europa, conquereix amb els seus colors, olors i sabors que desborden els sentits i animen els carrers. Decadent i sumptuosa, antiga però contemporània, autèntica i encantadora. La capital de Sicília enamora 🥰 i no deixa indiferent pel seu ambient, la seva forma de vida, pel caos urbanístic i pel trànsit endimoniat.
Ciutat d’ orígens fenicis , dominada després pels romans, els àrabs i els normands , mostra testimonis del seu passat gloriós allà on mirem. Els estils àrab i normand es barregen amb el barroc en una barreja d’una bellesa rara i curiosa.
Entrar a la vella Palerm és retrocedir en el temps…magnífiques esglésies, carrers estrets, palaus, balcons amb roba estesa, mercats, moltes Vespa’s 🛵 i mini Fiats molt antics que sortegen els carrerons i la gent que hi passeja.
Un cop a Palerm vam començar la nostra descoberta a la Fontana Pretòria , una de les fonts més curioses de la ciutat i que antigament va ser anomenada “la font de la vergonya” per la nuesa de les figures, massa atrevit per l’època (s.XVI).
Al costat de la Via Maqueda també es troba la Piazza Bellini , seu de la concatedral de Santa Maria de l’Almirall , més coneguda com La Martorana, on la seva façana és un viu reflex de la barreja de cultures que és Palerm i l’església barroca de Santa Catalina, que en el seu claustre té una pastisseria on s’hi elaboren canolis i la Minne Di Sant’Agata o Minni di Virgini (una mitja esfera plena de ricota coberta amb glacejat blanc i una cirera confitada, en forma de pit) en honor a Santa Àgueda, una màrtir de l’època romana, els pits de la qual, van ser tallats per rebutjar les insinuacions d’un home.
Després vam continuar per la concorreguda Via Maqueda fins a la intersecció dels Quattro Canti . Aquesta plaça constitueix un dels espais públics més fotografiats 📸 de la capital de Sicília. una plaça octogonal que fa d’encreuament entre els dos carrers principals de Palerm (Via Maqueda amb Corso Vittorio Emanuele). A cada façana de cada cantonada es poden reconèixer les estàtues de quatre reis (Carl V, Filippo II, III i IV), de les quatre estacions i de quatre santes (Cristina, Ninfa, Oliva i Agata).
Seguint el nostre recorregut vam arribar al Corso Vittorio Emanuele, una llarga avinguda on s’emplaça la catedral de Palerm , un magnífic temple d’estil àrab-normand , declarat Patrimoni de la Humanitat. Va ser construïda el 1184 al lloc on se situava una basílica reconvertida primer en mesquita àrab i després en aquesta catedral cristiana. Si podeu, feu com nosaltres i pugeu a la terrassa per tenir unes boniques vistes 🤩 de la piazza i de les cúpules de les capelles de la catedral (12€/pna).
Al costat de la piazza del Duomo no deixeu d’entrar a la botiga de pessebres de l’escultora italiana Angela Tripi, situat en un dels palaus més antics de la ciutat, el Santa Nimfa Palau U. Nosaltres, com a bons pessebristes, vam gaudir amb la meravellosa col.lecció de figures d’argila fetes a ma i fins hi tot vam comprar una figura d’un pastor per posar-la al nostre pessebre aquest Nadal 🎄.
Després de dinar vam seguir la descoberta de Palermo apropant-nos a la Piazza Verdi per admirar les dimensions colossals del Teatre Massimo, el més gran d’Itàlia i el tercer d’Europa . En aquesta ubicació es van filmar les darreres seqüències del Padrí III .
Per la tarda havíem comprat entrades pel Palau Reial dels Normands, la residència reial més antiga d’Europa i on vam poder visitar els seus racons més representatius, com ara la Capella Palatina, que és una autèntica joia de l’art àrab-normand. El seu interior està cobert per espaterrants mosaics daurats creant diferents mosaics escenes i figures religioses. Actualment, és seu del Parlament Regional de Sicília.
Es poden comprar les entrades amb anterioritat (preu adults 16.5, adolescents 14.50€ i nens fins a 17 anys 10€)
https://federicosecondoonline.tm.vivaticket.com/
Una de les coses a fer a Palerm és passejar-te pels seus mercats:
Mercat de Ballarò
És el mercat més gran, més antic, més autèntic i el més famós de Palerm. Sentireu alguns dels paradistes, que intenten ser escoltats entre el fum i el xisclet, cridant d’una manera força melòdica. Això s’anomena ‘ abbanniate ‘ i és una manera d’atreure l’atenció sobre els vostres béns!
On | Comenceu aquí ( Google Maps ) al 2-14 de Via Dalmazio Birago, però també podeu accedir per Piazza Casa Professa o Porta Sant’Agata.
Mercat de Vucciria
És un mercat molt fotogènic, amb llimones 🍋brillants, caps gegantins de peix espasa. Al capvespre té molt d’ambient.
Mercato del Capo
Capo és colorit i atmosfèric, serpentejant pels carrers estrets i els carrerons dels barris de l’Albergheria i Capo. Se centra molt en el menjar (especialment el marisc 🦞), per la qual cosa és millor visitar-lo al matí.
On | Inici a Via Cappuccinelle .
Dia 6: Marxem cap a Scopello fent dues parades pel camí: Borgo Parrini i l’antiga ciutat grega de Segesta
Borgo Parrini, es tracta d’un petit llogaret de Partinico, situat a només 30km de Palerm i que se’l coneix com ‘la petita Barcelona’ de Sicília, una petita localitat acolorida i alegre que ret homenatge al mestre Antoni Gaudí . Destaquen els murals, les pintures, les rajoles, els balcons desbordats de flors 💐 i els gerros multicolors plens de plantes, les seves casetes de colors amb frases d’inspiracions de poetes, artistes i escriptors com Gandhi, Nelson Mandela, Frida Kahlo, Antoni Gaudí i Paulo Coelho a les seves façanes.
La localitat de Borgo Parrini va ser fundada a principis del segle XVII, quan els Pares Jesuïtes del Noviciat de Palerm (“I Parrini”, precisament) van comprar unes terres en alguns feus de les zones al nord-est del territori de Partinico.
A principis del segle XVIII, per tal d’exercir un control més estret de l’activitat agrícola (basada fonamentalment en el cultiu de la vinya i els cítrics), els jesuïtes van construir una petita església dedicada a Maria SS. Del Rosario al voltant del qual es va desenvolupar un autèntic poble.
Cap a mitjans del segle XIX es va convertir en un poble dormitori per als treballadors empleats al celler del príncep francès Enric d’Orleans, duc d’Aumale, que havia arribat aquí per produir i comercialitzar Moscatello dello Zucco. A mitjans dels anys setanta, el poble va ser abandonat, ja que els seus habitants van traslladar-se a les grans ciutats a la recerca de feina.
A dia d’avui, el municipi ha pogut renéixer gràcies a un empresari local, Giuseppe Gaglio, gran apassionat de l’ art , que ha tornat la vida al petit llogaret amb edificis inspirats en les obres de Gaudí. El resultat són casetes de colors que recorden el cel, el sol 🌞, el mar i les blanques salines.
A l’entrada del poble hi havia un parquing 🅿️ de sorra on vam poder aparcar la nostra autocaravana. Hi havia un vigilant que amablement et demanava la voluntat quan marxaves. El poble éra petitó, així que el millor va ser perdre’s pels seus carrerons i admirar les obres d’art escampades per tot arreu, xafardejar les petites botigues d’artesania local i els tallers que venen productes típics sicilians, com l’oli d’oliva, el vi i la pasta d’ametlla. Per refrescar-nos vam fer una parada per menjar una granita casolana deliciosa 😋.
A Borgo Parrini també hi ha tres pizzeries 🍕i una fleca històrica: “Nu Parrinaro” , “A Stidda” i “La Borgatella” i l’ Antico Panificio da “Za Santa”. Aquest últim, inaugurat l’any 1942, encara elabora un pa deliciós, cuinat al forn de llenya, i s’ha convertit en un referent per als habitants de Partinico i els municipis del voltant.
Les especialitats de les tres pizzeries, són “u vota e sbota” (una focaccia de blat dur que es cou ràpidament al forn -estrictament de llenya- i es gira una i altra vegada -vota e sbota- de la pizzeria A Stidda) i la pizza de llimona , bona als tres establiments.
Prop del Borgo hi ha una granja de búfals amb una lleteria 🥛 al costat i una botiga de productes lactis com mozzarella, burrata, ricotta i molt més. Una altra dada curiosa és la del No.E. cooperativa agrícola, que neix en terrenys confiscats a la màfia, on tot es conrea de manera ecològica i és possible comprar verdures i hortalisses de temporada.
Un cop feta la visita ens vam dirigir fins a Segesta, on vam aparcar al parquing 🅿️ i vam aprofitar per dinar a l’autocaravana. Sort que feia ventet perquè no hi havia cap ombra.
Nosaltres havíem comprat les entrades amb antel.lació al web. Us recomanem que compreu l’entrada amb bitllet d’autobús 🚌 intern. Des de l’entrada fins al Teatre Grec hi ha 1.5km de forta pujada, així que si fa calor us estalviareu aquest recorregut. Després la baixada fins al Temple Dòric val molt la pena fer-la caminant perquè les vistes són increibles. L’entrada (i la sortida) està al costat del Temple Dòric.
El Temple tanca a les 19:30h a l’estiu. L’entrada + bus costa 16.5€/adults i 2.5€ nens fins a 17 anys.
Segesta va ser una de les principals ciutats dels elims, un poble procedent de Troia, que va habitar la part occidental de Sicília. La pròspera Segesta, fundada al segle XII aC, va arribar a rivalitzar i estar en permanent conflicte amb Selinunt, Atenes i Cartago. Després de la primera guerra púnica va passar a les mans dels romans. Posteriorment va estar poblada per musulmans i després van ser els normands els qui van construir un castell sobre la Muntanya Bàrbar.
2 mil·lennis més tard la zona arqueològica de Segesta destaca per dos grans monuments, dues relíquies, com són el temple dòric i el Teatre Grec.
Ja només ens quedaven 30 minutets fins a l’Agricampeggio de Scopello, una granja ecològica amb una ubicació fantàstica per visitar la reserva natural del Zingaro i el poble de Scopello (a pocs minuts caminant). Algunes parcel.les tenen unes esplèndides vistes al mar, a l’ombra entre les oliveres. Disposen de zona de pícnic i barbacoa. La seva pròpia producció d’aliments està a la venda al càmping 🏕️, com vi, oli, pastes, salses, melmelades i mel (nosaltres ens vam firar).
Al vespre ens vam apropar al cor del petit i rústic poblet de Scopello, el Baglio di Scopello , una plaça central envoltada d’edificis històrics, restaurants i botigues d’artesania local, amb un ambient molt agradable.
Dia 7: Descoberta frustrada de la Reserva Natural del Zíngaro
Aquest dia el teníem marcat al calendari 📅 per recórrer el camí litoral de la Reserva natural del Zíngaro però desgraciadament estava tancat perquè feia 15 dies que havien patit un greu incendi 🔥, així que ho deixarem pendent per un altre cop que tornem a Sicília 😜.
Durant la ruta de 7 quilòmetres del sender coster, es troben cales amagades, platges de còdols i camins panoràmics que s’estenen per més de 1.600 hectàrees de natura salvatge.
La reserva només es pot explorar a peu, des de l’entrada nord, a San Vito, o des de l’entrada sud, a Scopello. No es pot accedir amb xancletes a la reserva. Hi han fins a cinc rutes de senderisme , totes ben senyalitzades. Nosaltres teníem pensat fer el camí litoral que ens havia de portar a espectaculars cales on el maquis donaven pas a aigües cristal·lines: cala Tonnarella, cala de l’Uzzo, cala Marinella, cala Beretta, cala Disa, cala Capreria i cala del Varo.
Des de l’Agricampeggio ens van aconsellar fer una bonica ruta alternativa per diferents cales de Scopello: Cala Mazzo di Sciacca, Baia Luce i la Tonnara di Scopello. Vam quedar meravellats de les espectaculats aigües cristal.lines de totes les cales.
La Tonnara di Scopello és una antiga fàbrica de processament de tonyina que es remunta al segle XIII i està situada en un entorn espectacular, amb grans farallons rocosos que emergeixen del mar. Heu de tenir en compte que per visitar la Tonnara di Scopello l’accés és controlat ja que només un nombre limitat de visitants pot ingressar cada dia per preservar l’entorn i cal pagar una tarifa d’entrada (25€/pna).
Nosaltres hi vam estar dues delicioses hores a la tarda.
Dia 8: Ruta en bici a l’Illa de Favignana (Illes Ègades)
Aquest dia ens havíem de desplaçar fins a Trapani per agafar un ferry ⛴️ amb les nostres bicis 🚲 fins a l’illa de Favignana (Illes Ègades). L’autocaravana la vam aparcar al Piazzale Ilio, un parking 🅿️ molt ampli i gratuït sense limitació d’alçada.
Formen part de les illes Ègades: Levanzo, Maretimmo, Favignana (la més gran) i altres dues illes deshabitades, Maraone i Formica .
Les costes de relleu pla de Favignana us permetran moure’us fàcilment amb les bicicletes 🚲 per anar descobrint les delicioses platges, algunes considerades les més boniques del món.
La idea era fer una excursió circular de 16.3km, direcció Cala Sant Nicola primer i després Cala Rossa (la més famosa de Favignana), Bue Marí (als peus d’una antiga pedrera), Cala Azzurra (una de les joies de Favignana), Spiaggia Calamoni i Punta Longa. Però l’espectacularitat de les seves aigües turqueses i cristal.lines i la calor 🥵 van fer que gaudíssim i ens entretinguessim més banyant-nos a les primeres cales i un cop a Cala Azzurra ja vam agafar el camí de tornada fins a Favignana.
Cala Rossa
Bue Marí
Cala Azzurra
El petit poble de Favignana és un entramat de petits carrerons peatonals construïts amb pedra de la muntanya Erice, amb tres places principals: Plaça Marina, Plaça Europa i la Plaça Madrice, on es troba la Chiesa di Madre Maria SS, del segle XVII.
Al voltant d’aquestes places s’ubiquen la majoria de negocis, botigues, bars i restaurants.
L’ingredient principal de la cuina de Favignana és la tonyina , que es pesca entre maig i juny i es menja en forma de tàrtar, en gustoses mandonguilles o en filets a la graella. Tampoc falten les especialitats com els “spaghetti 🍝 alla bottarga” (els ous de la tonyina) i la carbonara de tonyina.
Un cop de tornada a Trapani i després d’una bona dutxa 🚿 i un bon sopar ens vam posar en marxa per dormir prop de la Scala dei Turchi. Iniacialment volíem dormir a l’àrea d’autocaravanes L.Michelangelo, però com vam arribar al voltant de les 12:00PM ens ho vam trobar complet i tancat. Vam tenir sort de poder aparcar al tranquil i estràtegicament situat pàrquing Realmonte 🅿️ on vam dormir 😴 per 10€.
Dia 9: Scala dei Turchi i Vall dei Templi
Scala dei Turchi, aquest és el descriptiu i evocador nom d’un dels paratges més espectaculars 🤩 i un dels fenòmens geològics més fascinants de la costa sud siciliana, al qual s’accedeix seguint la carretera de la costa des de Porto Empedocle o baixant des de Realmonte, per la carretera estatal 115 . La “Scala” està formada per marga , una roca sedimentària de naturalesa argilosa i calcària , amb un característic color blanc. Es tracta d’una mena de solàrium natural molt cobejat a l’estiu, entre belles platges 🏖️ de sorra. La referència en el nom als turcs evoca les històriques incursions pirates del segle XVI.
Per accedir a la Scala dei Turchi, haureu d’entrar al restaurant Lido Scala dei Turchi i seguir el camí fins arribar a la platja. Després camineu 5 minuts fins a la Scala. Actualment les visites al recinte de la Scala dei Turchi estan regulades en franges horàries 🕐 amb un màxim de 35 participants i la visita dura 60 minuts excepte el torn de les 19 h que dura 30 minuts . Les entrades les podreu comprar al web.
Nosaltres no vam comprar entrades perquè estaven exhaurides però ens vam banyar a la platja i ens vam apropar nedant fins a la Scala dei Turchi, és un lloc increïble per banyar-se.
Després de refrescar-nos vam anar amb l’autocaravana al Càmping de la Valle dei Templi ⛺️ on hi vam passar una nit i vam aprofitar per fer rentadores. Es tractava d’un acolorit càmping amb una bonica piscina, situat a només 2km de la Valle dei Templi, el jaciment arqueològic més gran del món. Hi ha una parada d’autobús 🚌 just davant del càmping que t’hi acosta.
Nosaltres havíem concertat una visita guiada al capvespre, cosa que us recomanen moltíssim perquè ja no feia tanta calor i a més vam poder gaudir molt dels temples il.luminats.
Com que la Vall dels Temples és un lloc força gran, hi ha 2 entrades:
- La porta Quinta (Oest de la Vall – Més a prop del poble de Realmonte. Pàrquing 🅿️ per autocaravanes)
- L’entrada al costat del Temple Juno (Est de la Vall)
Per tornar al punt d’inici es pot agafar un taxi llençadora (3€)
De l’1 de juliol de 2025 al 22 de setembre de 2025, el Parc Arqueològic de la Vall dels Temples roman obert de 8.30 a 22.00 h els dies feiners (sortida del jaciment abans de les 23.00 h). Els dies festius i abans de dies festius el recinte roman obert fins a les 23:00 (sortida del recinte abans de les 24:00). Hi ha visites guiades però opcionalment també es pot visitar lliurement.
La Vall dels Temples és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1997 i és un dels conjunts arqueològics més grans de la Mediterrània. L’origen de la vall es remunta al segle VI aC, quan els colons grecs, que s’havien establert per primera vegada a Gela (al sud d’Agrigent), van decidir tornar una mica més cap a l’interior per contrarestar els intents d’expansió de Selinunt. Les terres de la vall eren molt fèrtils i favorables per al cultiu de cereals, de manera que el lloc era perfecte. La ciutat grega d’Akragas (nom antic d’Agrigent) va experimentar llavors un període de prosperitat econòmica. Els famosos temples van ser erigits durant aquest període.
Malauradament, moltes ciutats envejaven aquest èxit. L’any 406 aC, la ciutat va ser atacada pels cartaginesos. El setge de 8 mesos va acabar amb la victòria dels cartaginesos i tots els residents van ser assassinats o desplaçats. Després d’un període més tranquil, Akragas es va veure obligada a unir-se als cartaginesos a la guerra contra els romans. La ciutat va ser derrotada l’any 210 aC i la Vall dels Temples va ser abandonada gradualment.
Les 1300 hectàrees de parc conserven un extraordinari patrimoni monumental 🔝🔝i paisatgístic que inclou les restes de l’antiga ciutat d’Akragas i s’estén el seu territori fins al mar. En aquesta gran àrea s’hi destaquen els deu temples millor conservats de Sicília i dedicats a les divinitats de la Magna Grècia: són els temples d’Hera (dedicat a l’esposa de Zeus i que va ser cremat l’any 406 aC pels cartaginesos), el temple de la Concòrdia (el més ben conservat de la vall), Dionís, Hèrcules ( el més antic del qual només queden 8 columnes), Zeus olímpic, el temple d’Hefest, Asclepi (Déu de la medicina), Demèter i Isis.
A més dels temples, també hi ha les necròpolis gregues i romanes, zones residencials, la tomba de Theron, i moltes altres restes.
Dia 10: Visitem Ragusa
Avui tocava recórrer 130km fins a la bonica ciutat de Ragusa. Vam aparcar a un pàrquing 🅿️ situat a 15 minuts caminant de Ragusa Superiore o a 10 minuts de la parada del bus.
Elegant, refinada i rica en història. Ragusa enamora pels seus tresors artístics i arquitectònics i per les seves vistes impressionants. La ciutat es considerada la màxima expressió del barroc sicilià, amb esglésies com la catedral de Sant Joan Baptista, la catedral de Sant Giorgio i el Palazzo Zacco.
Ragusa es divideix en dues zones: la zona baixa i més antiga anomenada Ragusa Ibla, una autèntica joia i la zona alta i més moderna anomenada Ragusa Superiore.
L’11 gener de 1693 un terrible terratrèmol va destrossar la ciutat causant la mort de gairebé la meitat de la població. Va ser llavors quan es va decidir reconstruir la zona vella (Ragusa Ibla) i començar a edificar la part alta (Ragusa Superiore ). Les dues parts ocupen 2 turons. Des de la part del mig ens farem un fart de pujar escales i pendents per visitar les dues zones. La part més interessant de visitar és Ragusa Ibla, Patrimoni de la Humanitat, que enamora amb el seu laberint de carrerons encantadors i els seus edificis barrocs bellament conservats.
Des del pàrquing vam caminar fins a Corso Mazzini, un carrer que serpenteja des de Ragusa Superiore cap a Ragusa Ibla i des d’on tindrem diferents punts per gaudir d’unes vistes increïbles 📸 de Ragusa Ibla.
Els 3 millors miradors són:
✴️ La Via Scale ( una escala zigzaguejant) i el mirador Chiesa di Santa Maria delle Scale, el més conegut des d’on obtindrem unes fotografies brutals de Ragusa Ibla
✴️ Una altra vista súper interessant (amb la cúpula blava de front) és la que s’obté des de Via Solarino .
✴️ Des de l’església de Santa Lucia es veu la cúpula enlluernadora blava verdosa de l’església de Santa Maria dell’Itria.
Després vam baixar unes escales fins a l’ Església de Santa Maria dell’Itria, una petita església amb el famós campanar amb rajoles de ceràmica blaves, típica de les fotos 📸 de Ragusa, on destaca també el seu interior amb uns frescos impressionants. Vam continuar fins a la Piazza de la Republica primer i fins a la Piazza del Duomo després.
A la Piazza del Duomo es troba el monument més simbòlic de Ragusa, la catedral de San Giorgio, precedit per una imponent escala.
Aquí a la Plaça vam degustar un gelat 🍦 de la geladeria Gelati Divini on a part dels clàssics sabors (festuc, avellana, xocolata, maduixa….) hi podreu trobar unes quantes opcions ben curioses: gelat d’oli d’oliva o gelat de ceba.
Després vam caminar fins al famós Cercle de Conversa, anomenat també Caffè dei Cavalieri, un elegant edifici neoclàssic volgut al segle XIX pels nobles de Ragusa com a punt de trobada exclusiu.
Més envanat arribareu davant del Portal de San Giorgio, l’únic element arquitectònic que va sobreviure al terratrèmol que va destruir tot el poble. El preciós portal, símbol de Ragusa, està fet amb pedres de color rosa clar d’estil gòtic-català i a la seva part central es representa la lluita entre Sant Jordi i el drac. El Duomo di San Giorgio també va ser destruït pel terratrèmol i després es va recontruïr en una altra zona de Ragusa Ibla.
A pocs passos es troba l’entrada del Giardini Iblei, el jardí ⛲️ més antic de Ragusa, construït al segle XIX i amb molt bones vistes de la vall d’Irminio i les muntanyes d’Iblei. A l’entrada principal caminareu per una avinguda de 50 palmeres i un elegant balcó que voreja el jardí. Dins d’aquest oasi de pau i relax a l’ombra d’arbres centenaris i plantes exòtiques hi ha algunes fonts.
La tornada fins al pàrquing la vam fer amb bus 🚌 (la parada està just davant dels jardins). Els bitllets els vam comprar a un estanc que hi ha al costat (1,40€/bitllet).
Un cop a l’autocaravana ens vam dirigir a la última destinació del dia: el poblet de Marzamemi.
Vam passar la nit a un pàrquing 🅿️ de gespa de pagament (10€/24h) molt gran i tranquil, molt ben situat per descobrir Marzamemi.
Marzamemi és un antic poble de pescadors dominat per la històrica Almadrava situat a la costa sud-est de Sicília, a la província de Siracusa , a les portes de l’Oasi de les aus de Vendicari i a pocs quilòmetres de Noto i Pachino.
La història d’aquest poble encantador, un dels més fascinants d’Itàlia, sempre ha estat lligada a la pesca 🎣, entre l’ Almadrava de Marzamemi i els dos petits ports des dels quals durant segles sortien i arribaven els vaixells comercials que transitaven pel sud-est de Sicília. Coneguda des de l’època dels àrabs, l’Almadrava de Marzamemi ha estat modificada al llarg dels segles fins al traçat actual de mitjans del segle XVIII, obra del gran arquitecte Vermexi.
És precisament al voltant de l’Almadraba, amb vistes al port de Marzamemi, al voltant del qual s’ha desenvolupat el petit centre de la ciutat, format per edificis baixos de pedra i petits restaurants que fan que aquest indret sigui encara més màgic gràcies a les acolorides cadires i taules que submergeixen turistes i visitants en una atmosfera històrica.
La Piazza Regina Margherita és el cor vibrant de Marzamemi. Envoltada de cases de pescadors transformades en restaurants i botigues acollidores, la plaça és un formiguer d’activitat, especialment durant les nits d’estiu.
La plaça també acull l’antiga tonnara , una antiga fàbrica de tonyina que és un testimoni de la rica història pesquera del poble.
Al vespre no ens podíem perdre sopar al restaurant la Taverna La Cialoma (cal reserva prèvia sobretot a l’estiu) on ens vam deleitar amb la tonyina i la burrata 🤤.
Dia 11-12: Visitem Siracussa
Després de passejar tranquil.lament pel matí per Marzamemi i de comprar tonyina vermella (molt típica de la zona) ens vam desplaçar amb l’autocaravana fins a l’Agritourist Rinaura Campeggio, un racó de pau rodejat d’ametllers i oliveres centenàries amb una ídílica piscina d’aigua salada. Està situat a només 4km de Siracusa i disposa de servei de taxi 🚕 per acostar-te a la ciutat.
La primera tarda ens vam apropar amb les bicis 🚲 a Siracussa (uns 20-25 minuts) per carretera amb un voral força estret.
Siracusa és una de les ciutats més boniques d’Itàlia 🇮🇹 i compta amb un dels patrimonis arqueològics més rics de Sicília. El seu territori conté més de tres mil anys d’història, testimoniats per innombrables monuments, jaciments arqueològics i museus.
Destaca la península d’Ortigia, nucli original de la població dels corintis que van fundar la ciutat i el parc arqueològic de Neàpolis amb el seu amfiteatre romà, el teatre grec i l’orella de Dionís.
Vam començar la nostra descoberta de Siracusa a la península d’Ortigia, on hi vam accedir pel Ponte Santa Lucia. La nostra primera parada va ser el Temple d’Apol·lo, que data de principis del segle VI aC i és el temple dòric de pedra més antic de Sicília. Aquí vam deixar les bicis aparcades i vam continuar a peu.
A la dreta del temple vam agafar la Via Matteotti, al final de la qual s’arriba a la Piazza Archimede, on es pot admirar la Fontana di Diana ⛲️, on estàtues meravelloses expliquen la llegenda de la nimfa Aretusa, envoltada d’esplèndids palaus.
Després vam continuar per la Via Roma, un carrer preciós ple de botigues típiques, fins arribar a la Via Minerva, des d’on ja veiem les columnes dòriques de l’antic Temple de Minerva , avui incorporat a la Catedral. Vam desembocar a la Piazza Duomo, una de les places més boniques d’Itàlia, envoltada de nombrosos edificis d’estil barroc. Aquí, a més de la Catedral es pot admirar el Palazzo Vermexio , la seu del Municipi, de l’ Arquebisbat i el Palazzo Borgia del Casale . A la dreta de la plaça respecte a la Catedral, s’alça l’església de Santa Llúcia alla Badia , que alberga el quadre de Caravaggio “L’enterrament de Santa Llúcia”, que es pot visitar d’11.00 a 16.00.
Per la Via Pompeo Picherali, vam baixar fins a la Fonte Aretusa, que situada al costat del mar, emana aigua dolça de forma natural. Es tracta d’un estany amb ànecs 🦆, peixos 🐠 i plantes de papir (planta poc comuna fora d’Egipte) on s’amaga la llegenda de la nimfa Aretusa que va ser transformada en font per protegir-se d’Alfeu, fill del Deu Oceà. Però Zeus va convertir a Alfeu en riu per arribar així a la seva víctima.
Seguint el passeig marítim del Lungomare Alfeo, vam arribar a la Piazza Fedrico di Svevia, on es troba el Castello Maniace, una fortalesa construïda per Federic II el 1239, per vigilar i defensar la península de Siracusa.
La segona tarda ens vam apropar a Siracusa amb taxi 🚕 i vam fer una altra visita imprescindible de Siracusa: Parc Arqueològic de la Neapolis. Dins del parc es pot admirar l’ Amfiteatre Romà , l’ Altar de Hieró , el Teatre Grec , la Latomia del Paradís , la Grotta dei Cordari i l’Orella de Dionís. Hem de dir que vam sortir una mica decebuts del que vam veure.
El que més destaca és el Teatre Grec. Si als romans els entusiasmava assistir a espectacles de sang i de mort, els grecs gaudien amb una bona obra de teatre, i en aquest espai es van representar les més importants de l’època.
Dia 13: Arribem a Catania
Una horeta en separava del nostre proper destí: el Campeggio Jonio🏕️. Aquest està situat en una ubicació meravellosa, en una terrassa de penya-segats de lava a la mítica costa dels Cíclops. A 10 minutets teníem la parada d’autobús per apropar-nos a Catània o bé a pocs metres començava un carril bici 🚴♂️ panoràmic que creuava tot el passeig marítim de Catània. Nosaltres vam fer servir el carril bici perquè era molt pràctic.
El càmping disposava d’una platja privada, equipada a l’estiu amb escales, passarel·les i un trampolí.
Catània, situada entre el mar Jònic i les faldes de la muntanya Etna 🌋, és la segona ciutat siciliana i ha guardat sempre una estreta relació amb el volcà; la majoria dels seus edificis han incorporat la seva lava negra com a material de construcció. La ciutat va ser fundada l’any 729 aC. per colons grecs de Calcis. Des de llavors ha patit inundacions de lava i terratrèmols; el 1693 la ciutat es va reduir a runes. La Catània actual és el resultat de la reconstrucció del segle XVIII, que va planificar carrers amples i rectes i àmplies places de formes irregulars en previsió de futurs terratrèmols. Tot i així, la ciutat està plena de nombrosos monuments, places, palaus, esglésies, catedral, mercats…, conservant-se també el teatre romà.
Catània té un aspecte preciós en el seu estil barroc sicilià. Gairebé 40 hectàrees de zones urbanes de Catània estan incloses a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Vam aparcar les bicis 🚲 al costat del Parc de Bellini (el pulmó verd de Catania) i prop de la famosíssima pastisseria Savia, a dalt de la Via Etna i vam aprofitar per berenar uns deliciosos Canoli. El disseny de Via Etna es caracteritza pel traçat lineal de quasi 3km, amb bonics palaus barrocs, amb les façanes ornamentades i la construcció en pedra volcànica. Si fa un dia clar podreu veure el volcà Etna emmarcat entre els edificis.
Vam caminar tota la Via Etna fins a la Piazza del Duomo, el cor de la ciutat de l’Etna, on hi vam trobar tot de bonics edificis barrocs. Destaca la Catedral, la Font de l’Elefant ⛲️, l’Ajuntament, la Font de l’Amenano i el Palau dels Chierici.
Just darrera la Piazza, es troba la llotja del peix (Peschiera), tot un espectacle caòtic, desordenat, amb un so ambient ensordidor, on cada venedor crida les delícies del seu génere (visitar de 7:00-12:00h)
Després ens vam apropar fins al Tetre Romà de Catània. El teatre refinat i elegant va ser dissenyat per allotjar fins a 7.000 espectadors. Va ser abandonat al segle VI dC. Durant l’època medieval, es van construir cases a Catània sobre i al voltant del teatre. A partir del segle XVIII, aquestes cases s’han enderrocat, s’ha dut a terme la reconstrucció i el teatre ara té gairebé el mateix aspecte que al segle II dC.
Després vam caminar per la Via Vittorio Emanuele II fins al Teatre Massimo Bellini, inaugurat el 1890 amb una representació de l’òpera més famosa de Bellini, “Norma”. El Teatre Massimo Bellini és una de les joies més belles i importants d’aquesta ciutat gràcies a la seva bellesa arquitectònica. El teatre té una meravellosa façana neobarroca i la millor acústica del món, segons molts artistes importants que hi han actuat.
Si aneu en època estival i passegeu pels carrers de Catània, molts els trobareu amb tota mena de colors per les ombres dels paraigües ☂️ penjats entre els edificis. Entre altres la via Gisira, via Mazza i via Zapallá-Gemelli.
Dia 14: Trepitjem el volcà Etna
Aquest dia faríem una de les rutes més imprescindibles 🔝🔝 si estàs de viatge a Sicília, visitar el volcà Etna 🌋, el volcà en actiu més gran d’Europa, així com un dels més alts ( 3342m) del món i que està inclòs a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO des de 2013, gràcies a les seves característiques úniques: cendres, cràters, coves, fluxe de lava i la depressió de la Vall de Bove.
Vam viure una experiència que no oblidarem. No sempre es pot caminar pels cràters d’un volcà 😉!
Sabíeu que a les fèrtils terres dels vessants de l’Etna es produeix formatge 🧀, vi, fruita i mel ?
Des de Catània la millor opció és visitar el costat sud, tal i com vam fer nosaltres. En canvi, si sou a la província de Messina (per exemple, Taormina), serà més recomanable visitar la part nord del volcà.
El costat nord de l’Etna és, sens dubte, el més exuberant. Acull una immensa pineda amb nombrosos senders per fer senderisme 🥾 i rutes per a bicicletes 🚵♂️ que s’entrellacen al seu interior. Per arribar a aquest costat, has d’ascendir per la famosa carretera Mareneve , caracteritzada per una densa i fragant vegetació de flors de ginesta i boscos de coníferes, fins arribar a la base de la lava que el 2002 va embolicar Piano Provenzana i va causar la seva destrucció.
Aquest costat del volcà és menys concorregut en comparació amb el costat sud , i és precisament per això que el fa ideal per a aquells que desitgen viure una experiència única i lluny de llocs concorreguts. Es pot visitar Cràter Central – Bocca Nuova a una altitud d’aproximadament 3300 metres.
El costat sud del volcà és el més popular, ja que a través del telefèric et permet arribar als cràters del cim. L’estació turística Rifugio Sapienza (un antic refugi alpí que avui s’utilitza com a petit hotel) es troba a la banda sud, al municipi de Nicolosi (CT) a una altitud de 1910 metres sobre el nivell del mar. Aquí trobarem moltes botigues i llocs per menjar.
El paisatge en aquesta part de l´Etna es caracteritza per boscos que s´alternen amb roca volcànica i antigues colades de lava d’erupcions passades.
Per arribar al Rifugio Sapienza es pot fer en bus 🚌 des de Catania, que és el que vam fer nosaltres. El bus surt cap a les 08:00 del matí de la Piazza Giovanni XXIII i arriba al Rifugio Sapienza a les 10.00, cada dia, amb l’empresa AST Autolinea Bus. En realitat el trajecte es podria fer en una hora però triga més perquè als 30 minuts de sortir de Catania fa una parada estratègica 🤪 davant d’una pastisseria i et deixen 30 minutets per esmorzar. El bitllet d’anada i tornada costa 6,60 euros per persona. Nosaltres el vam comprar amb anterioritat per web però no tries el dia, així que has d’anar aviat per no quedar-te sense pujar al bus.
La tornada des del Rifugio Sapienza és a les 16:30h.
Des del Rifugio s’agafa un funicular 🚡 (30€ anada/tornada) fins a 2500m. Des d’aquí fins als 2.940 metres d’altitud, on se situa la coneguda com a Torre del Filòsof, hi ha uns 4 km. de recorregut (unes 2 horetes). És un trekking molt interessant pel qual es pot caminar per la corona dels volcans de l’Etna; també es poden fer aquests 4km en vehicle tot terreny ( telefèric + vehicle fins a 2940 m. 70€ anada/tornada).
Des d’aquí si es vol ascendir fins al cim (3327m) caldrà fer-ho amb un guia vulcanòleg. Nosaltres vam fer la visita amb ETNA TOURING .
Un cop acabada l’excursió vam visitar els Crateres Silvestri , dos cons volcànics formats el 1892 com a resultat d’una erupció que va durar gairebé sis mesos.
Des d’aquí vam poder admirar el paisatge lunar dels cràters, l’encant dels paisatges i els senders de muntanya i si fa bo podreu gaudir d’una vista espectacular fins a la costa de Catània.
Podeu consultar la meteo de l’etna al Web.
Dia 15: Visitem la bonica Taormina
Ens vam desplaçar fins a la famosa Taormina; com que és molt complicat aparcar-hi ens vam allotjar a l’àrea d’autocaravanes Eden Parking, situada al poble de Giardini Naxos i que es troba a 6 minuts caminant de la parada d’autobús 🚌 que et porta a Taormina centre en pocs minuts.
També està situat a 6 minuts caminant de la platja Lido di Naxos.
Situada al cim del Monte Tauro, Taormina és una deliciosa terrassa natural amb vistes al mar, una ubicació meravellosa 😍 i una bellesa natural única que han fet que rebi el sobrenom de Perla del Jònic. Destaca el seu centre històric ple de monuments i l’espectacular teatre hel·lenístic que ofereix un panorama espectacular del mar turquesa i una vista que s’estén fins a les costes de Calàbria, la ciutat de Siracusa i el pic de l’Etna.
Als seus peus destaca Isola Bella, una de les platges i racons més famosos de Sicília. Coqueta i espectacular alhora és una de les típiques postals de l’illa siciliana. Com que està protegida del vent i dels corrents, la platja d’Isola Bella desplegada a banda i banda de l’illa està molt concorreguda a l’estiu.
És possible arribar a Isola Bella des de Taormina per Via Pirandello , passant per la terrassa Belvedere . Hi ha un camí esglaonat que porta directament a l’entrada d’Isola Bella. També des de Via Pirandello es troba l’ estació de sortida del telefèric 🚡 Taormina-Mazzarò . L´estació d´arribada és a 200 m de l´entrada a les escales. Els telefèrics passen cada 15 minuts, cada dia de 8:00 a 01:00.
La platja d’Isola Bella és d’accés lliure, ja que és una reserva natural. Per tant, no hi ha cap tarifa d’entrada per accedir-hi.
No obstant això, si voleu accedir a l’interior de l’illot (que s’ha convertit en el Museu Naturalístic Regional d’Isola Bella des del 2011), el cost és de 6 euros per persona. Està obert cada dia excepte els dilluns des de les 9:00 del matí fins a unes hores abans del capvespre.
Hi han dues portes d’entrada al centre històric: Porta Catània i Porta Messina, unides per Corso Umberto, el carrer més concorregut de Taormina, on hi trobareu palaus, restaurants i botigues.
Nosaltres vam començar la nostra descoberta per Porta Messina, fent una primera parada al Bam Bar (Via di Giovanni 45) per refrescar-nos prenent una granita, on diuen que fan el millor granissat de Sicília, la veritat és que estaven deliciosos 😋. El local té unes boniques rajoles a l’exterior.
Vam seguir passejant per Corso Umberto fins a topar-nos amb la millor terrassa panoràmica de Taormina: la Piazza IX Aprile, amb el mar sota els nostres peus, la costa siciliana a banda i banda i a la llunyania el volcà Etna 🌋 en tota la seva esplendor. A la Piazza hi vam trobar la Chiesa di San Giuseppe de principis del s.XVIII, la Chiesa di Sant’Agostino i la Torre del Rellotge del s.XII.
Uns passos després vam arribar a la Piazza Duomo, on hi destaca la catedral i la font barroca ⛲️ amb 4 cavalls.
Havíem comprat entrades per visitar el Teatre Grec, un dels teatres grecs més ben conservats amb una orientació de luxe amb l’Etna i el mar Mediterrani com a teló de fons. Es va construir al segle III aC i avui dia se segueix utilitzant per a espectacles teatrals i concerts. Nosaltres vam tenir la sort de presenciar els últims assajos d’una representació que feien a la nit.
Dia 16: Bodyrafting a la Gole dell’ Alcantara
Aquest matí teníem una sorpresa espatarrant pels nostres fills. Teníem reservada una experiència de bodyrafting amb Sicily Adventure a la Gole dell’Alcantara.
La Gole dell’Alcantara o Gorges de Larderia són el resultat d’una activitat eruptiva ancestral que va tenir lloc fa aproximadamen 8000 anys. La trobada entre els fluxos de lava basàltica i les aigües del riu va donar origen a aquest paisatge amb innombrables peculiaritats. Amb el temps, el riu Alcantara ha llaurat el seu camí a través d’aquests fluxos per formar un canó que atrau milers de turistes cada any.
L’aventura consistia en un descens on s’havien de superar diferents obstacles naturals: cascades, ràpids i parets rocoses. Vam fer salts de 6,4 i 2 metres a delicioses piscines naturals, vam tirar-nos per un parell de cascades petites i ens vem deixar anar per la corrent del riu.
Va ser una experiència increïble, a més vam anar amb 2 monitors que es preocupaven de tu en tot moment.
A la tarda ens vam desplaçar amb l’autocaravana fins a Milazzo perquè l’endemà faríem una excursió per les Illes Eòlies i volíem dormir a prop del port. Vam estacionar en un pàrquing 🅿️ vigilat (25€/24h) molt tranquil i a només 6 minuts caminant del port.
Dia 17: Excursió a les Illes Eolies
Les Illes Eolies són set illes volcàniques de la costa nord de Sicília, reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, perquè l’arxipèlag volcànic representa un important model per a l’estudi de la vulcanologia a tot el món.
Es caraceteritzen per la seva naturalesa salvatge, per la bellesa dels seus racons, per les seves platges de somni 🏖️ i per dos volcans 🌋 sempre actius: Stromboli i Vulcano .
Les set illes són: Lipari, Salina, Vulcano, Stromboli, Filicudi, Alicudi i Panarea.
Nosatres havíem contractat una excursió amb NAVI.SAL de 14 hores on vam poder visitar tres de les illes: Lipari, Panarea i Stromboli.
Vam agafar un vaixell 🛥️ al port de Milazzo cap a les 09:15h i al cap d’una hora i mitja vam fer la primera parada a l’Illa de Lipari; és l’illa més gran i la “capital” de les Illes Eòlies, amb l’oferta més extensa en allotjaments i restauració. La primera estampa quan arribes amb vaixell a l’illa és la seva acropòlis emmurallada, presidida per la catedral. És molt recomanable perdre’s pels carrerons del seu centre històric.
Un cop al vaixell vam aprofitar per dinar els entrepans 🥪 que portàvem mentre ens apropàvem a la següent destinació: l’Illa de Panarea, que és la més petita i luxosa de les illes. Amb la seva exhuberant vegetació, les seves típiques casetes blanques plenes de flors 🌺, la seva atmosfera romàntica i la seva animada vida nocturna, és molt famosa entre les “celebritis”.
Si us agrada la ginebra sapigueu que Panarea Gin és una exclusiva línia de ginebra destil·lada creada per la família Inga. Tenen dues ginebres d’altíssima qualitat, compostes amb botànics naturals, frescos i especiats: infusió de taronja 🍊 i llimona 🍋: Panarea Island Gin i Panarea sunset Gin.
Després d’un parell d’hores a l’illa on a part de passejar vam gaudir d’unes refrescants granites, vam tornar a pujar al vaixell 🛥️ fins a la propera illa: Stromboli. Només baixar del vaixell ens va rebre una terra negríssima, on vam poder fer l’últim bany de les vacances en terres sicilianes.
Després, ja al capvespre el vaixell ens va apropar a veure la famosa Sciara del Fuoco , un pendent que des del cràter del volcà 🌋 baixa fins al mar, format per lava, lapili i escòries incandescents. I on vam poder fruir d’un espectacle natural incomparable amb la visió de les explosions de Stromboli.
Després ens esperaven una 1h30′ de retorn al port de Milazzo.
Dia 18: Tornada cap a Civitavecchia amb aturada a Roma
Per fer una tornada més tranquil.la vam matinar per fer les quasi 8 horetes que ens separaven de Roma.
Ens vam aturar a la Camper Stop Area, un aparcament vigilat (35€/24h) i on davant mateix te la parada el bus 🚌 n.118 (1.5€/pna) que et porta en pocs minuts al centre històric de Roma.
Vam passejar pel barri del Trastevere i al vespre fam fer un free tour amb GuruWalk: Màgica nit romana; llegendes i tresors ocults. Vam recórrer la Piazza Farnese, Campo de Fiori, el Pantheon, Iglesia de San Ignacio de Loyola i vam acabar com no podia ser d’altra manera a la Fontana di Trevi.
La guia va ser una noia argentina que ens va explicar moltes peculiaritats i històries curioses del que va ser el gran Imperi Romà.
Dia 19: Visitem el Coliseum i marxem cap al port de Civitavecchia
Pel matí vam fer una visita guiada al Coliseum, al Fòrum i al Turó Palatí.
Després de dinar ja vam recollir l’autocaravana i vam recórrer la horeta que ens quedava fins al port de Civitavecchia, on cap a les 20:00h salpava el ferry ⛴️. Ens quedaven unes 22 hores fins a casa. Hem gaudit moltíssim d’aquestes vacances en terres sicilianes!!!
MENJARS TÍPICS DE SICÍLIA
- Arancini: són una mena de bola d’arròs empanada i fregida farcida habitualment de mozzarella, beixamel i pernil, de ragú… però també els podem trobar de festucs, espinacs…Són molt típics dels street food i s’anomenen així perquè recorden la mida d’una taronja petita, tot i que en podem trobar de més grans. Són d’origen àrab.
- Pasta alla norma: es tracta del famós plat de pasta sicilià amb tomàquet, albergínies, all, alfàbrega i ricotta salada, molt típic de Catania.
- Caponata: és un guisat clàssic de la cuina siciliana fet d’albergínies, api, tomàquets, olives… que habitualment se serveix com aperitiu. Hi ha almenys 30 versions diferents , depenent de les diferents províncies on es prepara. Algunes versions de Caponata s’enriqueixen amb pinyons i ametlles torrades, mentre que a la zona d’Agrigento el sabor de la Caponata se sol enriquir amb mel .
- Pasta pesto alla trapanese: és un plat de pasta servit amb una variació del pesto genovès típica de la província de Trapani. Està fet d’all, alfàbrega, ametlla, pecorino sicilià ratllat, tomàquet, sal i pebre negre i lligat amb oli d’ oliva verge extra.
- Pasta con le sarde: està compost de pasta, sardines, anxoves, fonoll, safrà i pinyons. És un plat popular de Palerm, típic dels mercats i dels street food.
- Pasta amb pesto de festucs: Una de les combinacions típicament sicilianes resulta d’unir la salsa de pesto i el pistatxo. Aquest darrer ingredient abunda a l’illa ja que es recullen a terres de Bronte, un petit poble prop de Catània on el pistatxo és considerat l’or verd. A més, és un producte regulat com a DOP (Denominació d’Origen Protegida).
- Polpo Bollito: A les aigües que envolten Sicília abunda el pop. En conseqüència, trobarem pop bullit a la majoria de les cartes dels restaurants i a totes les guies gastronòmiques de Sicília. La recepta del plat és força senzilla, però els vilatans colpegen el pop contra una superfície dura per estovar-lo abans de bullir-lo. És molt apreciat pels sicilians com a refrigeri lleuger, el pulpo bollito es troba tant en restaurants com en parades de carrer. En la seva forma més bàsica, el pop cuit es talla en trossos petits i es ruixa lleugerament amb llima i sal.
- Cassata siciliana: És la reina de la rebosteria tradicional siciliana. Està elaborada a base de ricota, sucre, pa de pessic, massapà i fruita confitada. La versió petita s’anomena cassatina.
- Granita: Són granissats 100% artesans de llimona, cafè, maduixa, festucs, ametlles que se sol acompanyar d’un brioix.
- Cannoli: són els dolços més coneguts de Sicília. Són una mena de petit tub de massa fregida i cruixent farcits de ricotta dolça i festucs, xocolata o fruita gebrada. La massa porta una mica de cacau, cosa que li dóna el seu color característic, i una culleradeta de canyella, que n’és un dels sabors principals. Els millors són els que et preparen al moment.
Quatre que volten 