Llocs històrics i paisatges de somni. Normandia és això i molt més. Una de les regions més fascinants de França 🇫🇷, als seus 600 quilòmetres de costa hem trobat des de platges espectaculars fins a abruptes penya-segats. Tampoc hem deixat escapar l’oportunitat d’acostar-nos a les platges on va tenir lloc el Desembarcament de Normandia , episodi crucial de la Segona Guerra Mundial, on hem recorregut els principals vestigis de la batalla que ens han transportat a l’any 1944.

Durant una setmana hem recorregut Le Mont Saint Michel, els cementiris americà 🇺🇸 i alemany 🇩🇪, Omaha beach, diferents museus dedicats al desembarcament, la romàntica 🥰ciutat de Honfleur i els meravellosos penya-segat d’Etretat.

Ha estat una setmaneta de descoberta continuació del nostre viatge a la Bretanya que vam fer l’any 2019, aquell cop però, viatjàvem amb la nostra caravana.

DIA 1: Nit de ruta amb parada a l’àrea d’autocaravanes de Benet

A les 18:00h ens vam posar en ruta, patint les cues que cada cap de setmana d’estiu es formen a l’AP7. Després de conduïr uns 600km (a les 3h de la matinada) fam fer una parada per descansar i dormir 😴 a l’Àrea d’autocaravanes de Benet (on havíem pogut fer una reserva prèvia)

DIA 2: Excursió per la Costa de Granit Rosa

Cap a les 8h del matí vam reprendre la marxa fins a Louannec (Càmping municipal de Louannec) a la Bretanya, un bon punt de partida per descobrir la Costa de Granit Rosa. El càmping ⛺️ disposa d’amplies parcel.les de gespa, perfectament delimitades davant de la badia de Perros-Guirec.

Després de descansar i dinar vam agafar un bus 🚌 que te parada just davant del càmping (preu bitllet 1,40€) fins al poble de Perros-Guirec on teníem previst començar la nostra excursió. Podeu conèixer els horaris actualitzats del bus en aquesta pàgina web: https://www.lannion-tregor.com/fr/deplacements/le-transport-en-commun-tilt.html

Es tractava d’una ruta fàcil i de les més espectaculars de la costa bretona: durant el trajecte vam resseguir la costa de granit rosa (uns 10km, en 3 horetes), famosa pels colors i formes poètiques de les seves roques pulides per l’erosió. Durant la ruta vam seguir les marques del GR-34, fent part del sender dels duaners.  Le Sentier des Douaniers (el sender dels duaners), és un dels més emblemàtics de França, recorrent més de 1800km a tota la costa de la Bretanya, sense deixar de veure el mar.

Creat durant la Revolució Francesa, era el camí que seguien els duaners per controlar la costa a la recerca de contrabandistes i saquejadors de naufragis.  A partir del 1965, aquests camins que recorrien els duaners es van recuperar per convertir-los al sender GR 34, una ruta de senderisme que recorre tota la costa bretona, de Mount-Saint-Michel a Saint-Nazaire.

A la primera part del recorregut fins al far de Men Ruz, vam poder gaudirem de les roques, pel seu color i per les seves formes sorprenents. El granit és una pedra ígnia –procedent del magma refredat del centre de la Terra– que pot tenir diverses tonalitats. El rosa en realitat és gairebé un efecte òptic que es percep en observar la barreja de la mica –negra– el quars –blanc– i el feldspat vermell.

Al capvespre és el moment màgic on tot el paisatge es torna taronja, amb el granit rosa assolint la seva màxima brillantor.

El color rosa de les roques es combina amb el verd de l’herba 🌿 i el blau turquesa del mar 🌊, combinant un paisatge impressionant! A mesura que anàvem avançant ens trobàvem amb enormes roques que formaven caòtiques i capritxoses piles que amb molta imaginació us podran recordar un conill 🐇, el gorro de Napoleó…

Vam arribar al far de Men Ruz que està situat sobre una enorme roca amb un pont per poder-hi accedir. Molt a prop es troba la Maison du Littoral on es pot veure alguna exposició.

Després ens vam apropar fins a Ploumanach, nombrat poble més bonic 😍 de França l’any 2015. De les seves platges destaca la deliciosa plage 🏖️ de Saint Guirec, amb les seves aigües transparents i la seva sorra clara, conferint al conjunt  un paisatge paradisíac.

Després de caminar 8.5km vam tornar a agafar l’autobús de tornada cap al càmping.

DIA 3: Descoberta de Le Mont Saint-Michel

Després d’esmorzar vam deixar la Bretanya per adentrar-nos a Normandia i més concretament a l’àrea d’autocaravanes de “la Bidonniere”, amb una vista excepcional 🤩 de le Mont Saint-Michel. L’àrea té parcel.les àmplies i delimitades, amb taules de fusta per poder menjar, situat a només 3km dels autobusos llençadora fins a le Mont Saint-Michel o bé, com vam fer nosaltres, agafar el carril bici al final del poble.

L’àrea no disposa de wc ni dutxes, però si de connexió elèctrica i per omplir i buidar aigua. Es pot reservar pa i bolleria abans de les 19h per l’endemà (8:30h) i 4 cops per setmana ve un pizzaiolo amb un food truck.

Després de dinar vam preparar les bicis 🚲 per fer l’excursió fins a Le Mont Saint-Michel. Heu de pensar que Le Mont Saint-Michel és un dels llocs més visitats de França 🔝 i és considerat la joia 💎 de Normandia, és per això que si voleu evitar la marea de turistes un bon consell seria visitar-lo com nosaltres, a partir de les 18:00h i així gaudir del màgic capvespre.

De camí cap a le Mont Saint-Michel ens vam aturar primer a l’Auberge de la Baie on ens vam trobar una tanca perquè no s’escapin les ovelles 🐑, la vam creuar i ens vam apropar fins a la zona coneguda com els  meandres de le Mont Saint-Michel, una mena de rierol en ziga-zaga des d’on vam tenir una de les estampes més encantadores i famoses del lloc.

Aquestes ovelles són criades a les praderies salades. S’anomenen així perquè aquests camps es cobreixen d’aigua salada durant les marees altes. Això confereix a la carn de les ovelles un gust molt especial.

Després vam seguir amb les bicis 🚲 fins al pont-presa que creua el riu Couesnon des d’on també vam tenir una bonica panoràmica.

Vam recórrer la passarel.la fins a l’entrada de Le Mont Saint-Michel. Les bicis es poden aparcar còmodament a la porta de Fanils on hi ha un pàrquing 🅿️ de 70 places.

Ara si que vam poder gaudir de l’espectacularitat del lloc des dels peus de la fortificació. És realment impressionant!

Segons expliquen, la roca granítica de le Mont Saint-Michel es coneixia originàriament com a Mont Tombe. L’any 708, l’arcàngel Miquel va aparèixer en una visió onírica a sant Aubert, bisbe d’Avranches, i li va demanar que construís un santuari al seu nom. L’any 966, una comunitat de benedictins es va establir i va construir la primera església. Paral·lelament, sota la Muntanya començava a desenvolupar-se un poble per acollir els primers pelegrins.

Amb el pas dels anys s’ha convertit en una abadia protegida per unes muralles i declarada el 1979 com a monument Patrimoni Mundial de la Unesco.

Abans de visitar le Mont Saint-Michel una de les coses a conèixer és 🕐 l’horari de les marees. Cada dia la marea puja i baixa dues vegades.

Durant el mes de juliol’24 no s’esperaven grans marees, que és quan el coeficient és superior a 110m, la roca és transforma en una illa i el pont d’accés queda innundat durant unes hores. 

L’entrada al recinte de le Mont Saint Michael és totalment gratuïta, només es paga per entrar a l’abadia (entrada gratuïta pels menors de 18 anys). Nosaltres aquest cop ens vam saltar la visita perquè ja la vam gaudir en el nostre viatge a la Bretanya, però realment val molt la pena. Això si, és preferible que compreu l’entrada amb anterioritat.

Ens vam endinsar per les muralles des d’on vam tenir vistes de l’abadia, de les teulades de les cases, de la badia…ens vam perdre pels carrerons gaudint de les fascinants cases del s.XV i XVI, de les gàrgoles, vam pujar i baixar escales…

Una de les especialitats culinàries de le Mont Saint-Michel és la famosa truita a l’estil de la Mère Poulard, es tracta d’una truita soufflé que es cou en una xemeneia de llenya i que es caracteritza pel seu centre sucós i la seva lleugera textura.

Nosaltres ens vam quedar amb les ganes de probar-la! però si que vam poder veure com la cuinaven.

Vam tornar a l’àrea d’autocaravanes per sopar una deliciosa 😋 barbacoa amb unes vistes excepcionals.

Però si visitar le Mont-Saint-Michel de dia ja és una experiència excepcional si el podeu visitar de nit 🌜, és veritablement màgic, quan la multitud deixava pas a la tranquil.litat i la solitud.

DIA 4: Ruta per les platges del Desembarcament

El 6 de juny de 1944, homes del món sencer (anglesos, americans, canadencs…) van venir per combatre contra les tropes nazis de Hitler a Normandia. La data del Desembarcament i la Batalla de Normandia van marcar la Segona Guerra Mundial i les terres normandes. Els museus de les grans ciutats normandes, els cementiris militars alemanys o aliats i les seves cinc platges (Utah, Omaha, Gold, Juno i Sword) recorden el Dia D, l’operació Overlord i les diferents etapes.

Vam començar la nostra descoberta del Desembarcament al poble de Sainte-Mère-Église, on hi vam arribar després d’1:30h de camí.

La localitat de Sainte-Mère-Église, a la península de Cotentin, és famosa per haver estat una de les primeres ciutats alliberades el 1944. Les tropes alemanyes 🇩🇪, situades a pocs quilòmetres d’Utah Beach, una de les platges del desembarcament aliat, van perdre el control de la ciutat gràcies als soldats nord-americans 🇺🇸 aerotransportats que van aterrar el dia anterior al desembarcament.

Vam aparcar al parking d’AC situat a la Voie de la Liberté i vam apropar-nos fins a l’església on el soldat John Steele es va fer famós i es va quedar ferit i penjat del campanar de l’església d’aquest poblet durant l’operació Overlord. El soldat va presenciar impotent els combats que estaven tenint lloc just a sota d’ell.  Més tard Steele va poder escapar i es va reincorporar a la seva divisió quan les tropes nord-americanes del 3r batalló del 505è Regiment d’Infanteria Paracaigudista van atacar el poble. Durant l’estiu en homenatge als aliats i en concret, a John Steele, posen una figura del paracaigudista 🪂 penjat a Sainte-Mère-Église.

Davant de l’ajuntament hi ha el quilòmetre 0 de la Ruta de la Llibertat, que commemora els esdeveniments que van tenir lloc a Sainte-Mère-Église i que van marcar el començament de l’alliberament.

Després de veure l’església ens vam apropar a l’Airborne Museum, on a diferència d’altres museus del Dia D, ret un homenatge especial als soldats que van venir del cel. A través d’una impressionant i realista escenografia (reconstruccions hiperrealistes, pel·lícules, hologrames, tauletes digitals, etc.), vam descobrir de manera molt interactiva el paper decisiu que van exercir aquests soldats a la batalla de Normandia i vam poder viure l’aterratge al costat dels paracaigudistes nord-americans de la 82a i la 101a Aerotransportada.

El museu constava de 5 pavellons: el de l’Ocupació, el C-47, el de l’Operació Neptú, el Waco i el dedicat als planejadors americans

A l’edifici “Operació Neptú”, experimentareu les caigudes de paracaigudes del 6 de juny de 1944! Pujareu a bord d’ un autèntic avió C-47 de nit a Anglaterra, després aterrareu a la Place de Sainte-Mère-Eglise enmig dels combats i participareu a les batalles que van seguir.

Calculeu unes 2 hores per fer la visita. Es poden comprar les entrades amb anterioritat a la seva pàgina web: https://airborne-museum.org/

Després de la visita al museu ens vam desplaçar fins al Pointe du Hoc .

El Pointe du Hoc és un penya-segat a la costa de la Manxa que fa 30 metres d’alçada. Situat al departament de Calvados , a la localitat de Cricqueville-en-Bessin, va ser l’escenari d’una operació decisiva del desembarcament del 6 de juny de 1944. Era un lloc estratègic pels alemanys 🇩🇪 que disposava  d’un adequat sistema de bunquers i construccions de defensa i vigilància, artilleria antiaèria i, fonamentalment, 6 canons  que podien arribar a assolir fins a 15Km de distància. Això implicava que aquesta posició defensiva permetia la defensa de tota la platja d’Omaha i Utah , així com el control visual sobre tota la zona de desembarcament; és a dir, permetria bombardejar tota la zona de desembarcament.

Pointe du Hoc és conegut per l’atrevit i quasi suicida assalt dut a terme el 6 de juny de 1944 pel 2n Batalló de Rangers dels Estats Units (225 homes dels quals només en quedarien 90) en un esforç per neutralitzar la bateria d’artilleria alemanya. El matí del dia D després d’una ascensió perillosa amb escales de corda i ganxos, els comandos nord-americans es van enfrontar amb artillers alemanys en una sagnant batalla. Un cop victoriosos, els Rangers es van sorprendre de trobar els búnquers buits i les armes desaparegudes. Semblava que els alemanys els havien traslladat recentment. Després d’una breu recerca, els Rangers els van trobar amagats en una carretera enfonsada propera…

Des del pàrking 🅿️ hi ha un recorregut per visitar els cràters provocats pels atacs marítims dels obusos aliats i que són molt il·lustratius de l’infern que s’hi va viure, també vam veure restes de les bateries alemanes i ens vam esgarrifar 😳 de comprobar per on van escalar els ràngers el famós dia D.

Posteriorment vam recorrer 13.5km fins al parking del Cementiri 🪦 americà 🇺🇸 on hi ha una zona habilitada per aparcar AC. Situat, a Colleville-sur-Mer, el cementiri americà d’Omaha Beach és un recés de pau i una invitació al recolliment. Omaha Beach o també anomenada “Bloody Omaha” va ser escenari d’un autèntic bany de sang per a les tropes aliades el 6 de juny de 1944 al matí.

En un espai verd enfilat en un penya-segat amb vista a la platja d’Omaha,  gairebé 10.000 creus i estrelles de David de marbre blanc es presenten perfectament alineades apuntant a Amèrica. El silenci del lloc i les creus creen una atmosfera molt especial. La visita va ser realment colpidora. En més de 70 hectàrees, el cementiri d’Omaha alberga les tombes de soldats nord-americans que van sacrificar les seves vides per la llibertat durant la Segona Guerra Mundial, durant el primer episodi de la Batalla de Normandia el 6 de juny de 1944.

Un dels noms que més es repeteixen a les creus és Ryan d’aquí ve el títol de la pel.licula🎥 “Salvar al soldado Ryan” tot i que la pel.lícula fa referència a la història dels  Germans Niland.

Es tracta d’un petit racó d’Amèrica cedida pels francesos als Estats Units, aquestes terres normandes són administrades per l’ American Battle Monuments Commission.

El desembarcament i la batalla de Normandia van causar nombroses baixes entre les tropes aliades. 😢 Desafortunadament, no es van poder trobar tots els cossos i la llista de desapareguts puja a 1557 noms.

El jardí dels desapareguts està format per un mur circular sobre el qual estan gravats els noms dels desapareguts . Aquestes inscripcions recullen els noms de les persones les restes de les quals no es van poder recuperar –com va ser el cas dels 800 homes de la 66a divisió d’infanteria que van perdre la vida durant un atac amb torpedes– o els cossos dels quals no van poder ser identificats.

En continuar pel passeig central, s’arriba al Memorial, un monument commemoratiu amb forma semicircular i amb una estàtua de 7 metres d’alçada al centre. Aquesta estàtua representa de forma al·legòrica l’ànima de la joventut americana sortint de les onades . Els mapes de les operacions militars estan plasmats als murs del Memorial i inclouen:

• El desembarcament de Normandia
• Les operacions aèries sobre Normandia de març a agost de 1944
• El 6 de juny de 1944 amb els desembarcaments i assalts amfibis
• Les operacions militars a Europa occidental del 6 de juny de 1944 al 8 de maig de 1945

A les 17:30h vam sentir les salves d’honor i l’himne americà. De pell de gallina 😓!

Després de visitar el cementiri americà ens vam dirigir cap al Flower càmping ⛺️ Omaha Beach on teníem reservada una parcel.la amb vistes al mar. El càmping es troba al cor de les platges del desembarcament, idealment situat als penya-segats de Bessin, amb una panoràmica excepcional. La platja 🏖️, era accessible a peu en menys d’un minut per un camí privat, que ofereix accés a restaurants, bars i passejades pel moll de Vierville-sur-Mer. Disposava de piscina coberta climatitzada.

DIA 5: Enamorament a la ciutat d’Honfleur

Aquest dia el vam començar apropant-nos al museu D-Day experience. Hi ha places de pàrquing 🅿️ per les AC.

El 6 de juny de 1944, dia D, es va llançar el desembarcament més gran de la història on més de 13.300 paracaigudistes 🪂 es van enlairar a bord d’avions C-47 en direcció a Normandia. En aquest museu vam reviure aquesta travessa llegendària a bord d’un autèntic C-47 d’època, transformat en un simulador de vol d’alta tecnologia. Va ser una experiència moolt recomanable sobretot si aneu amb nens 👏🏻📝.

També vam poder descobrir a través de diorames molt realistes i objectes com es va produir el desembarcament centrat sobretot en la Batalla de Carentan. Es va tractar d’una visita molt didàctica.

Després de la visita i amb el matí plujós 🌧️ ens vam desplaçar fins al cementiri 🪦alemany 🇩🇪 de la Cambe, inaugurat al setembre de 1961. Val la pena veure l’altra costat de la guerra, la dels perdedors. A les seves 7 hectàrees de superfície hi ha enterrats 21.222 soldats alemanys caiguts en combat a Normandia, la majoria entre el 6 de juny i el 30 d’agost de 1944. Fa fredat veure la joventut dels soldats enterrats 😭. L’accés al cementiri és lliure.

A diferència dels cementiris americans, el cementiri de La Cambe convida a un recolliment més gran en un entorn especialment sobri . Només el túmul central, on hi ha la fossa comuna, sobresurt al paisatge. Les tombes són plaques de pedra fosca repartides per la gespa. La presència d’arbres per tot el cementiri respon a una tradició nòrdica segons la qual els difunts reposen a l’ombra dels arbres.

El nostre destí final d’aquell dia seria la bonica 😍 ciutat d’Honfleur. Vam poder estacionar a l’àrea d’AC, molt ben situada per descobrir la ciutat.

Honfleur, situat a l’estuari del Sena, és un romàntic i preciós poble de pescadors que va capturar tant els cors ♥️ com els pinzells dels pintors 👨‍🎨 impressionistes com Monet, Boudin…És difícil no enamorar-se d’aquesta ciutat de postal, que ha sapigut conservar la seva essència i autenticitat. Destaca el seu pintoresc moll interior (Le Vieux Bassin) amb fileres d’edificis de colors i vaixells de vela reflectits en les seves aigües tranquil·les; darrere d’ell, un laberint de carrers arbrats i empedrats i tot de delicioses cases amb entramat de fusta.

Passejant per la Rue de la Ville vam trobar-nos amb els greniers à sel o magatzems de sal que es van construir al S.XVII amb pedres de les muralles de la ciutat i s’utilitzaven per emmagatzemar fins a 10.000 tones de sal 🧂 necessàries per a la conservació del bacallà. Actualment se’n conserven dos, catalogats com a monuments històrics des del 1916 i que ara acullen concerts i exposicions.

Honfleur és una combinació fascinant d’estils arquitectònics antics i moderns. El millor per explorar la ciutat és perdre’s pels seus carrerons. La médiathèque o biblioteca pública contemporània de la ciutat contrasta notablement amb La Lieutenance, l’edifici del segle XVI situat sobre les restes de les muralles fortificades de la ciutat. Aquest últim va ser una vegada la llar del governador d’Honfleur.

L’església de Santa Caterina, catalogada com a «monument històric » des de 1879, és l’església de fusta més antiga que es conserva a França i la més gran amb un campanar independent. Destruïda durant la Guerra dels Cent Anys, l’església de Honfleur, inicialment de pedra, va ser reconstruïda a la plaça Sainte Catherine al segle XV per una comunitat de constructors navals locals. Com que aquest material era menys car i menys complicat d’obtenir, l’edifici es va construir amb fusta del bosc de Touques. El seu sostre de roure recorda  el casc d’un vaixell bolcat!

Després de gaudir molt de la descoberta no podíem acomiadar-nos d’Honfleur sense provar uns sorprenents moules-frites (musclos i patates fregides) al curry i unes delicioses 😋 crepes bretones, sentats a un dels nombrosos restaurants que hi havien al Vieux Bassin.

DIA 7: La costa de l’Alabastre

Després d’acomiadar-nos d’Honfleur ens vam dirigir a Etretat, a l’anomenada Costa d’Alabastre, un dels llocs que més interès ens havia despertat.

La costa de l’Alabastre s’estén per una franja litoral de 130 quilòmetres i és una successió de platges rocoses i penya-segats de fins a 120 metres d’alçada. Els d’Étretat es consideren els més impressionants 🤩!

L’alabastre és un material blanc que va inspirar el nom d’aquests penya-segats blancs a finals del segle XIX. Els penya-segats estan formats per capes de roca calcària i de sílex, formant ratlles blanques i negres.

Vam aparcar a l’àrea d’AC just al principi del poble. Es tracta d’una àrea petita però molt ben situada per descobrir Etretat i així poder gaudir dels seus impressionants penya-segats, on destaquen la «Falaise d´Aval» i <<l’Aiguille>> i la «Falaise d´Amont», al cim del qual se situa la petita i coqueta Església Notre-Dame de la Garde i els jardins d’Etretat.

Els penya-segats d’Étretat han inspirat molts artistes 👨‍🎨 francesos: Corot, Delacroix, Matisse… però el més representatiu i el que més vegades els va fer protagonistes dels seus quadres és Claude Monet.

Els penya-segats d’Etretat són  també protagonistes d’una de les novel·les de Maurice Leblanc: Arsen Lupin i l’agulla buida . Segons el llibre 📗, a l’Aiguille  estaria amagat un gran tresor dels reis de França. Si voleu podeu descobrir més curiositats al museu dedicat a Lupin a Étretat, Le Clos Lupin – Maison Maurice Leblanc , l’antiga casa de l’escriptor.

Amb les motxilles 🎒i les botes 🥾 de muntanya a punt ens vam dirigir fins al passeig marítim. Ja des d’aquí la postal és encisadora😍!

Vam pujar per unes escales a ma esquerra fins dalt de le Falaise d’Aval, des d’on vam fer una ruta seguint les indicacions del sentier du litoral, passant per diferents miradors amb vistes espectaculars de la platja i dels penya-segats.

La millor panoràmica 🤩 de les falaises es te des de La Manne Porte, amb la Falaise d’Aval i l’Aiguille als vostres peus. Impressionant!

Durant tot el trekking els paisatges que ens envoltaven eren espatarrants! Nosaltres vam continuar la ruta fins a la plage d’Antifer des d’on ja es divisava el bonic far d’Antífer.

La tornada es pot fer pel mateix sender, tot i que hi ha una part que es pot fer arran de platja si les marees us ho permeten. A nosaltres se’ns va fer tard i com que la marea havia pujat, vam haver de tornar pel mateix camí.

Després de l’excursió, com a recompensa, ens vam prendre un deliciós gelat 🍦mentre recorríem els carrers d’Etretat. Aquella nit la vam passar al 🏕️ càmping Abie&June. Es tractava d’un càmping de 3* situat al cor d’un parc boscós amb piscina climatitzada i estratègicament situat a només 2.5km d’Etretat. Cada hora hi havia un autobús per apropar-te al poble d’Etretat o 10min en bici.

DIA 8: Jardins d’Etretat

Després de passar una setmaneta per Normandia quina millor manera d’acomiadar-nos que fer-ho que des de l’Església Notre-Dame de la Garde i des dels jardins d’Etretat.

Le Falaise d’Amont, la més petita de les “portes” que formen els penya-segats a Étretat, se la compara amb un elefant que submergeix la seva trompa al mar… Després de pujar per un camí de sorra amb força pendent fins dalt de la falaise, vam poder visitar els jardins d’Etretat, un autèntic museu de paisatgisme i art contemporani a l’aire lliure. La visita és molt recomanable i les vistes de l’Aiguille Creuse i el penya-segat són esplèndides 😍!

Madame Thébault, una famosa actriu de principis del segle XIX, és la propietària de la Villa Roxelane, nomenada així en memòria de l’esposa rebel del sultà Soliman el Magnífic, el paper de la qual va interpretar.

L’any 1905, inspirada en l’obra del pintor impressionista Claude Monet, va plantar un arbre 🌳 al seu jardí i així va crear el primer espai arbrat del penya-segat aigües amunt. Aquest és el primer pas que portarà més d’un segle després a la creació dels Jardins d’Étretat. L’any 2017, l’arquitecte paisatgista Alexandre Grivko va descobrir les restes del jardí i va decidir donar nova vida al lloc. Va voler honorar la història del jardí creat per Madame Thébaut alhora que inculcava principis arquitectònics més contemporanis.

Després de la visita, vam apropar-nos a la Chapelle de Notre Dame de la Garde, llàstima 😢 que estava en obres. La capella d’estil neogòtic i la seva nau en forma de quilla fan referència al seu paper com a lloc de culte dels mariners locals. Va ser construïda pels habitants i mariners d’Etretat. Si us hi fixeu hi podreu distingir unes gàrgoles en forma de peix.

Les vistes des d’aquí de le Falaise d’Aval són exquisites. Fins hi tot hi ha un banc estratègicament instal.lat 👌🏻.

DIA 9: Camí de tornada amb parada a la Dune du Pilat

Vam llevar-nos aviat per recorrer els 759km que ens separaven del càmping “Les Flots Bleus” situat als peus de la Dune du Pilat. Va valdre molt la pena allotjar-nos en aquest càmping 🏕️ perquè tenies accés lliure a la duna. A més el càmping disposava de piscina climatitzada.

Classificada com a Grand Site de France, la Dune du Pilat es troba a l’entrada de la conca d’Arcachon, al litoral aquità del golf de Biscaia. És la duna més alta d’Europa (110m d’alçada) i ofereix unes vistes extraordinàries de l’Oceà Atlàntic i del bosc de les Landes. 

Entre bosc i oceà, la Duna de Pilat està formada per aproximadament 60 milions de m3 de sorra i ofereix un paisatge excepcional. 

És fins ara l’única duna que segueix en moviment en aquest sistema. Entre l’oceà i el bosc, es desplaça de 1 a 5 m per any cap a l’est sota la influència dels vents 💨 i les marees predominants.

Només arribar vam pujar al cim de la duna per unes escales instal·lades pel càmping des de Pasqua fins al dia de Tots Sants. A mesura que pujàvem anàvem prenent conciència de la meravella del lloc. Els nens van xalar de valent corrent i baixant per la pendent de la duna.

Vam passar la tarda caminant al llarg de la duna, mentre gaudiem als nostres peus, de la platja de Corniche. Si el paisatge ja és meravellós de per si imagineu-vos al capvespre…impressionant😍!

DIA 10: Tornada a Montcada