Aprofitant que per Setmana Santa els quatrequevolten havíem fet una escapada a Guipúscoa vam voler fer un tram del GR-121, concretament el que va de Zumaia a Deba. Aquest sender de Gran Recorregut (GR) que discorre entre Hondarribia i Mutriku travessa les antigues talaies de vigilància dels baleners, d’aquí el nom de talaia ibilbidea.

Durant aquesta etapa vam gaudir d’impressionants 😍 penya-segats, prats verds a tocar de mar, frondosos boscos, platges amb tot de roques erosionades i l’espectacular paisatge que formen els flysch. El nom de flysch prové de l’alemany 🇩🇪 flissen i significa fluir o lliscar. Flysch és el nom que rep una formació de capes rocoses d’origen sedimentari on s’alternen capes de roques dures (calcàries, pissarres o gresos) amb capes de materials tous (argiles) que degut a diferents erosions dóna lloc a aquest paisatge de capes rocoses , a manera de milfulls banyats pel mar.

La importància científica i paisatgística del flysch ha fet que formi part del Geoparc de la costa Basca i que s’hagi declarat, a la zona de Deba-Zumaia, com a biòtop litoral protegit (2009).

Un dels aspectes més importants abans de començar l’excursió és consultar l’estat de les marees . Si la marea està alta no es podrà passejar per la platja. En el nostre cas a les 13:13h teníem marea baixa, així que vam poder baixar i trepitjar el famós flysch.

La ruta comença des de l’ Ermita de San Telmo (escenari de la pel.lícula 🎬 “Ocho apellidos vascos”) a Zumaia fins a Deba. Una travessa trenca cames de 15km en constant puja i baixa que es fa en 4-5 hores 🕒.

Després de meravellar-nos amb l’espaterrant paisatge, vam agafar el sender que sortia just darrera de l’ermita, seguint en tot moment les marques blanques i vermelles. Uns minuts després vam trobar unes escales que baixaven cap al mar. Nosaltres vam seguir el sender de l’esquerra que pujava al costat dels penya-segats. Les vistes no ens deixaven de sorprendre 🤩!!!

El camí es va endinsar una mica cap a l’interior en constant pujada fins a l’àrea recreativa de Galarreta, on vam aprofitar per descansar i dinar. Els núvols es van començar a ajuntar mentre baixavem cap a la platja de Sakoneta, amb un cel cada cop més amenaçador 🌨️. Un cop al mirador de Portutxiqui la pluja va començar a fer acte de presència, complicant de quina manera el camí, ara enfangat i relliscós però sense impedir-nos gaudir de tot l’espectacle que ens acompanyava.

A la platja de la Sakoneta vam poder trepitjar el famós flysch i gaudir de la increïble bellesa del lloc, tot i la pluja.

Ara el sender es tornava a enfilar fins al mirador de Mendatagaina amb boniques vistes del penya-segats. Aprofitant que la pluja havia afluixat vam aturar-nos sota un arbre per descansar, menjar-nos un bunyols de l’Empordà i fer-nos un cafè ☕️ amb la nova cafetera espresso portàtil que ens havíem comprat. Tot un luxe, en una tarda fresca i plujosa 😜!

Després vam fer un tram de l’antiga via de ferrocarril, vam passar pel mirador d’Itxaspe i vam començara a baixar fins a la depuradora.

Ara ens quedava l’últim tram d’ascens, primer fins a la N634 que vam creuar per un pont elevat i després fins a l’Ermita de Santa Katalina, amb unes vistes increïbles de la costa i des d’on començàvem a albirar Deba.

Vam aprofitar per omplir les cantimplores a la font i vam començar la baixada fins a Deba, més concretament fins a l’estació on vam agafar el tren 🚆 de tornada a Zumaia. Cal tenir clar els horaris perquè només tenim un tren cada hora.

Així acabava una de les excursions més impressionants que es poden fer a l’agresta costa basca.