Aquest estiu els @quatrequevolten hem descobert i gaudit de les Dolomites ⛰️, una àmplia zona de muntanyes calcàries, situades als Alps Orientals, a la frontera d’Itàlia 🇮🇹 amb Àustria 🇦🇹.
El nom de Dolomites procedeix del geòleg Deodat Tancrede de Dolomieu, qui en una excursió per aquesta zona va descobrir una roca calcària que contenia magnesi i que és la base de la roca dolomítica. Degut a aquesta característica, al capvespre les muntanyes agafen la tonalitat rosada tan peculiar.
La muntanya més alta de les Dolomites 🔝 és la Marmolada (3342m), tot i que trobarem fins a 15 muntanyes al voltant dels 3000m.
La zona es caracteritza per ser un puzzle d’àmplies i verdes valls, d’infinits boscos, de carreteres panoràmiques espectaculars, de meravellosos llacs de color maragda, de massissos muntanyosos verticals i de deliciosos poblets enclavats en un paisatge únic.
Tota la regió de les Dolomites és una zona d’una gran bellesa 😍 i el 2009 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
En aquesta ocasió, després de set viatges, ja no ens acompanyarà la Grauvan, ara la Roller serà la nostra companya de viatge i aventures. No hi havia millor estrena que recórrer les Dolomites amb l’autocaravana. Ha estat una experiència inoblidable!!!
Dia 1: Nit de ruta
Com acostumem a fer els @quatrequevolten, les rutes llargues les recorrem de nit 🌙 perquè conduim més tranquils. Així que cap a les 7 de la tarda vam marxar de Montcada fins a Peschiera del Garda, primer punt de parada. Cap a les 10h del matí vam arribar a l’àrea d’autocaravanes de Peschiera, amb parcel.les de grava, oberta i vigilada les 24 hores.
Després d’esmorzar i descansar una mica vam anar a descobrir un dels poblets del Lago di Garda que encara no coneixíem. Situat a la seva riba sud, Peschiera és una autèntica ciutat fortificada, on al seu cor , encara conserva la seva forma pentagonal de les muralles erigides al segle XVI, quan la ciutat estava sota domini venecià.
El centre històric de Peschiera del Garda consta de diversos illots connectats per ponts . És força petit i es recorre molt fàcilment. Vam passejar pels carrerons dins les muralles , on vam trobar infinitat de botigues i restaurants, així com bells edificis històrics, places, esglésies i imponents estructures militars.
Després de dinar a l’autocaravana vam marxar cap a l’Agricampeggio Corte Comotto, on hi vam passar la nit. Es tracta d’un petit i acollidor càmping dirigit per una família d’agricultura ecològica, amb parcel.les de grava prou àmplies i instal.lacions sanitàries molt correctes.
Dia 2: Visitem Trento i dormim ja a les Dolomites
Abans d’endinsar-nos de ple a les Dolomites vam fer una parada a la bonica ciutat de Trento, la capital del Trentino Alto Adige. Vam deixar l’autocaravana a l’àrea situada a Via Fersina a 30 minutets caminant o bé a 10 minuts en bicicleta 🚲 del centre. També hi ha una parada d’autobus (línia 4) a prop.
Vam aprofitar per desenganxar les bicis dels nens i ells van fer la ruta de 2.5 km fins al centre pel carril bici que surt just davant de l’àrea d’autocaravanes, mentre el Jordi i jo ho feiem caminant.
El centre històric està esquitxat de meravellosos monuments i esglésies, destacant la catedral de Sant Vigili de Trento , un espectacular conjunt d’estil romànic construït l’any 1212. Amb vistes a la Piazza Duomo hi ha la Torre Cívica i el Palazzo Pretorio: el primer va ser construït abans del segle XI i el segon va ser la residència del bisbe fins a mitjans del segle XIII.
Finalment presidint el centre de la plaça , la Font de Neptú. Segons algunes fonts històriques, la ubicació de l’estàtua, que representa el déu romà sostenint un trident, està relacionada amb l’antic nom de la ciutat: Tridentum.
Vam quedar realment encisats de la bellesa 🤩de tot el conjunt, amb les verdes muntanyes del Trentino com a marc de fons.
A la tarda vam fer els últims 150km que ens separaven fins al Càmping Olympia; es tracta d’un càmping de 4 estrelles situat a Toblach, al Tirol del Sud, amb instal.lacions molt modernes, supermercat i piscina climatitzada a 28ºC. Les parcel.les són àmplies, planes i amb unes vistes excepcionals. El càmping te una ubicació meravellosa amb un agradable carril bici que t’apropa a Dobbiaco i Villabassa.
Dia 3: Trekking a Tre Cime di Lavaredo
Els Tres Cims de Lavaredo són un dels grups muntanyencs més coneguts dels Alps. És fàcilment reconeixible per la seva forma i disposició: tres gegantins pics que semblen queixals i que emergeixen de la terra com del no-res. Aquestes roques s’han convertit en tot un símbol i de visita obligada a qualsevol ruta per Dolomites.
Per fer el trekking a Tre Cime di Lavaredo havíem d’arribar fins al Refugi d’Auronzo (a 40’ des del càmping). Per tal d’evitar la cua, ja que és una excursió molt famosa, vam matinar i cap a les 7:15h del matí ja sortíem del càmping. La nostra sorpresa 🤦🏼♀️ va ser que per accedir al pàrquing del refugi has de passar una barrera de peatge i la cua era, ja a aquelles hores del matí, llarguíssima i amb la següent decepció perquè l’accés a les autocaravanes estava tancat, ja que no quedaven places lliures. Després de recuperar-nos de la notícia vam recordar que havíem vist una àrea uns kilometres abans i vam intentar trobar lloc. Vam estar de sort perquè vam poder aparcar i a més allà mateix paraven autobusos llençadora que t’aproximaven fins al refugi.
Més tard del que hauríem desitjat, vam començar la ruta circular des de la part del darrera del refugi d’Auronzo en direcció al Refugi Locatelli pel sender 101. Vam trigar uns 15 minuts a arribar a la Cappella degli Alpini , en memòria de les tropes alpines i als combats que aquí van tenir lloc durant la Primera Guerra Mundial. Després vam seguir pel mateix corriol, deixant la façana principal de l’ermita a les nostres esquenes, i en poc més de 10 minuts vam arribar al Refugi de Lavaredo. Aquí es trobava el mirador Forcella Lavaredo des d’on es tenia una de les millors prespectives dels tres cims 🔝.
El vent que bufava era gelat 💨 i la temperatura baixava en picat quan els núvols tapaven el sol, així que si us animeu a fer aquesta excursió porteu roba d’abric encara que sigui ple agost.
Finalment, després de 30 minuts vam arribar al Refugi Locatelli. Des d’allà vam gaudir d’ una vista fantàstica dels Tres cime di Lavaredo: Cima Ovest (2973m), la Cima Grande (2999m) i la Cima Picola (2857m).
Des de la part del darrera del refugi es tenia una panoràmica privilegiada dels Laghi dei Piani, sota la cara nord del Monte Paterno.
Un secret 🤫, si voleu aconseguir la MILLOR FOTOGRAFIA 📸 als Tre Cime di Lavaredo, aquí va la nostra recomanació: des del darrera del refugi pujeu al cingle que es veu a l’esquerra, prop dels llacs. Trobareu 3 coves excavades a la pedra. La de més a la dreta és la més amplia i des de la qual aconseguireu aquesta inigualable perspectiva.
La tornada fins al Refugi d’Auronzo la vam fer pel sender 105 gaudint de meravelloses estampes en tot el recorregut, com si tornessim pel darrera els tres cims, i fent així una ruta circular.
Un cop recuperats de l’excursió vam agafar l’autocaravana i ens vam dirigir cap al parquing del telecabina situat a la strada regionale 48, prop del port de muntanya de Tre Crocci on vam passar la nit. Es tractava d’un ampli aparcament, gratuït i sense límit d’entrada.
Vam passar una nit molt tranquil.la, rodejats d’altres càmpers i autocaravanes amb unes magnífiques vistes, amb l’avantatge que estàvem a només uns 20 minuts caminant de l’inici de l’excursió al Lago Sorapis que fariem l’endemà.
Dia 4: Excursió al Llac di Sorapis
Aquest dia vam fer una de les rutes senderistes més popular de les Dolomites. El Llac di Sorapis és un llac d’origen glaciar situat a 1923m, amb unes aigües espectaculars de color maragda i envoltat d’esplèndides muntanyes que li confereixen al lloc una apoteòsica bellesa 🥰.
Vam agafar la pista n° 215. Es tracta d’una pista panoràmica, amb trams de pujada i baixada però sense massa desnivell. El sender va transcorre inicialment per un bosc de pins preciós, amb vistes als grups de muntanyes Cristallo, Popena, Cadini di Misurina i Tre Cime di Lavaredo.
El camí va començar a virar i endinsar-se cap a la vall que més tard ens portaria fins al Circ di Sorapis amb unes imponents parets verticals. Després d’1h15’ vam arribar al primer tram equipat amb un cable d’acer. Es tracta d’una pendent de roca de 6-8m que no presentava més dificultat. Uns metres més endavant vam arribar a un tram equipat amb escales metàl.liques amb barana que ens va permetre superar un ressalt de roques fàcilment 💪🏻.
L’últim pas equipat amb cable va ser potser el més delicat perquè era un tram estret d’un metre d’ample amb una caiguda vertical a l’esquerra de centenars de metres. És per aquest motiu que és important llevar-se aviat perquè com que no et trobes massa gent pots fer aquests trams més estrets tranquil.lament. A la tornada la gent fins i tot feia cua per creuar aquests passos, degut a la munió d’excursionistes que s’havia acumulat 🤦🏼♀️ …cosa que enlentia molt l’excursió.
Un cop superat aquest punt, el camí va tornar-se a endinsar al bosc. Quan ja ens quedava molt poquet per arribar vam deixar el trencall de l’esquerra que ens portava fins al refugi Vandelli i vam seguir fins al circ glacera del Llac Sorapis (1998m)
L’ arribada és descomunal amb les altes muntanyes que envolten i acaricien el llac, on destaca El Dito de Dio (Dit de Déu) amb els 2603 metres d’altitud .
Us recomanem que rodegeu el llac (45’) i així podreu contemplar la seva enorme bellesa desde diferents angles.
Per tornar al punt de partida s’ha de seguir el mateix itinerari, per la pista n°215. En total van ser quasibé unes quatre horetes d’excursió contant l’estoneta que vam trigar rodejant el llac.
Vam tornar cap al càmping Olympia per dormir.
Dia 5: Excursió al Llac di Braies
Aquell dia vam aprofitar el matí per descansar i fer la bugada. Per la tarda ens vam apropar al llac més famós i instagramer 📸 de les Dolomites: el Lago di Braies (Pragser Wildsee en alemany) amb l’autobús 442 (parada just davant del càmping; els bitllets es compren anticipadament a la web: https://www.prags.bz/en)
Aquest petit llac alpí està situat als peus de la paret rocosa de Croda del Becco i és molt apreciat pel color maragda de les seves aigües, que es gelen a l’hivern, transformant-lo en una enorme llosa gelada on es pot caminar. A l’època càlida, però, és possible llogar una barqueta de fusta de rem per admirar el panorama des d’una altra perspectiva.
Degut a la gran fama que ha adquirit el llac, la millor hora per visitar-lo és a primera hora del matí (8:00-8:30h), quan el sol comença a il.luminar les seves aigües, les barquetes estan quietes a l’embarcador i encara l’afluència de gent no és exagerada, o bé al capvespre perquè les muntanyes agafen una coloració rosada i es reflexen al llac.
Es pot donar la volta circular al llac (1 h-1h30h aproximadament)
ACCÉS: del 10/07 al 10/09/2023, només es pot arribar a la Valle di Braies de 9.30 a 16.00 amb transport públic, a peu, en bicicleta o amb la presentació d’una reserva en línia o un permís de trànsit vàlid.
Fora d’aquest període, el llac de Braies es pot visitar sense restriccions.
Hi han 2 pàrquings de pagament (P2 i P4). Amb autocaravana P4
BARQUES: Horari d’obertura: de 9:30 a 6:30pm. Preu: 28 € per una hora i 18 € per 30 minuts.
Un cop de tornada al càmping vam agafar l’autocaravana i ens vam acostar a un dels ports de muntanya més bonic de les Dolomites: el Pas de Giau a 2200m on hi vam passar la nit.
Vam aparcar al voral de la carretera on ja hi havien altres autocaravanes aparcades. El paisatge era descomunal!!! Els nens es van apropar al prat que teníem just a sota i es van estirar a l’herba al costat de les vaques 🐄. Per ells, és un dels millors records que tenen de les vacances.
Per sopar ens vam menjar una deliciosa foundue 😋 🫕 per agafar forces per l’excursió de l’endemà.
Dia 6: Excursió TOP: ruta circular a Cinque Torri des del Pas de Giau
El sol ens va despertar ben aviat , i vam poder gaudir d’unes vistes exquisites davant nostre.
Aquesta va ser una de les rutes més boniques i mítiques que vam fer a les Dolomites. Les Cinque Torri és un conjunt format per cinc agulles de roca: la Torre Grande , la Torre Seconda anomenada Torre del Baranci o Torre Romana., la Terza Torre o Torre Llatina, la Quarta Torre, formada per dues dents de roca (la Torre Quarta Bassa i la Torre Quarta Alta)i la Cinquena Torre , o Torre Anglesa.
Cap a les 09:00h vam agafar el sender 443 direcció el refugi de Cinque Torri en sentit antihorari. Durant la ruta vam anar trobant diferents trencalls però nosaltres vam seguir sempre el camí principal.
Al cap de 40 minutets vam caminar per un tram de força pendent zig-zaguejant mitjançant un grans troncs de fusta que ens van facilitar la pujada. Just després, esbufegant una mica 🥵 vam arribar a una zona de prats: Crepe dei Rondi.
A partir d’aquí vam començar a veure l’espectacular mola rocosa de les Cinque Torri, amb la immensa Tofana di Rozes (3225 metres) de fons. Uns minuts després arribaríem al Rifugio Cinque Torri (3,7 km; 1 hora i 10 minuts; 2146 m).
Tot i que el nostre següent destí era el Rifugio Scoiattoli, no vam seguir les indicacions a aquest refugi, sinó que vam seguir pel sender 425 (Giro delle Torri). D´aquesta manera vam envoltar les torres per veure-les de més aprop i així gaudir d’una meravellosa panoràmica.
En un punt de la ruta el sender es va introduir sota les torres, aprofitant una gran escletxa entre elles. Vam creuar el túnel natural i vam aparèixer a l’altra banda de les torres.
Després ja vam començar a veure el refugi Scoiattoli, on hi vam arribar després d’una lleugera pujada. Vam aprofitar per descansar ens els bancs de fusta estratègicament situats i deleitar-nos amb un capuccino ☕️ i un tros de pastís 🍰
Poc després vam continuar l’excursió, des d’aquest punt, pel sender 440 en direcció al Rifugio Averau, enfilat dalt d’un coll sota el pic homònim. Més endavant vam prendre el sender 439 deixant enrere les Cinque Torri.
Un cop al refugi (2416m), el punt més alt de la ruta, amb impressionants vistes a la Marmolada, vam començar el descens, per una àmplia i còmoda pista que surt per la dreta fins al parking del Passo Giau, on teníem aparcada l’autocaravana.
Aquella nit la vam dormir també al càmping Olympia.
Dia 7: Marxem cap a Vall di Fassa
A la Vall di Fassa ens vam allotjar al Càmping Familiar Vidor que formava part d’un autèntic resort que incloia apartaments, lodges i xalets de luxe. Hi havia parcel·les d’acampada en tres nivells de confort, que es diferenciaven per la mida de les parcel·les. Totes les parcel·les estaven distribuïdes en unes terrasses ordenades, que ens oferien una bonica panoràmica de les Dolomites.
El Vidor Resort disposava d’un parc aquàtic cobert amb tres tobogans aquàtics espectaculars i diverses piscines 🏊 i també una piscina exterior.
Aprofitant que era l’aniversari del Jan 🎂 (12 anyets ja…) vam passar la tarda gaudint de les piscines i dels tubogans. Per la nit vam encarrergar unes pizzes 🍕 al restaurant del càmping, i la veritat és que estaven molt bones.
Dia 8: Ruta al mirador de la Marmolada
L’inici de la ruta començava al Passo Pordoi, un port de muntanya llegendari per als ciclistes i etapa clau al Giro d’Itàlia 🚵. Vam aparcar en un revolt just abans d’arribar al coll. L’excursió començava darrera de l’Hotel Savoia, seguint les indicacions del refugi Viel del Pan, pel sender #601. Tota la ruta va ser un veritable mirador de la Marmolada i de la seva glacera. A la primera part de la ruta vam salvar un desnivell important de quasi 200m en només 1.5km Després el camí fins al refugi (1h10’) va ser molt còmode i planer; està considerat com un dels més bonics de les Dolomites 😍.
Un cop vam arribar a la terrassa del refugi Viel del Pan vam gaudir de les millors vistes de la Marmolada amb les aigües maragdes del Llac Fedaia als seus peus. Majestuosa i imponent, la Marmolada és la muntanya més alta de les Dolomites amb 3.343 metres d’alçada.
Després de gaudir del paisatge, vam continuar pel sender #601 fins un trencall on vam agafar el camí de l’esquerra #601A en direcció Porta Vescovo i el refugi Luigi Gorza i vam deixar enrera el sender que portava fins al Lago Fedaia.
Al refugi Baita Fredarola ens vam enamorar de les magnífiques vistes que teníem davant nostra del Grup Sella i de Val Badia.
Després vam agafar el sender #680 en baixada per una pista primer asfalatada i després per un camí més salvatge fins arribar al Paso Pordoi.
Dia 9: Trencacames a l’Altiplà de Seceda
L’Altiplà de Seceda està situat al vessant assolellat de la Val Gardena, als peus del Parc Natural Cisles-Odle (reserva natural) i representa una base ideal per a fer excursions i escalada (2500m).
Des del cim de Seceda es pot gaudir d’una meravellosa vista de les Dolomites i de totes les muntanyes del Tirol del Sud, des d’Ortles fins a Großglockner (Àustria).
Havíem d’arribar-nos a Ortisei i allà agafar 2 telefèrics fins al Refugi de Seceda, on començaria la nostra excursió; però havíem llegit que a Ortisei les autocaravanes no són benvingudes així que vam aparcar a Santa Cristina Valgardena al costat d’una parada d’autobús on hi caben unes 5-6 càmpers. Allà vam agafar el bus 350 que ens va deixar al mateix centre d’Ortisei en poc més de 8 minuts; si es vol també hi havia un camí peatonal que en 25 minuts t’hi portava.
Un cop a Ortisei vam agafar els 2 telefèrics, primer fins a Furnes i després fins a Seceda. Només baixar del segon telèferic ja vam poder contemplar la panoràmica increïble de la famosa Forcella Pana. Vam seguir el sender #1 fins a les icòniques vistes dels Pics Fermeda. Després ens vam desviar pel sender #2b en direcció al Rifugio Firenze (Regensburgerhütte) per un camí molt pla i senzill. Vam anar creuant diferents granges i prats.
La tornada la vam fer pel sender #4 fins al Coll Raiser i des d’aquí a Ortisei gaudint de boniques vistes de la muntanya Sassolungo, amb una forma inconfundible. Durant la ruta vam haver de superar un desnivell negatiu molt important 🤦🏼♀️💪🏻 fins arribar a Ortisei, cosa que es va convertir en un autèntic trencacames,; vam arribar molt cansats🥵 i amb els genolls ben tocats.
Encara ens van quedar forces per passejar pel bucòlic poble d’Ortisei, famós gràcies a les seves escultures de fusta artesanalment decorades i tallades. La zona peatonal que connecta la capella de Sant Ulric amb l’església d’Antoni, es descriu com el carrer comercial més bonic de les Dolomites, era realment encantador.
Un cop a l’autocaravana ens vam dirigir a l’àrea camper situada a Villnössertal, un bon lloc per aturar-se una nit ja que hi ha una parada d’autobús a només 5 minuts que et porta a Zannes Alm amb moltes opcions de rutes i al poble de Santa Magdalena, amb la seva icònica església de Sta. Magdalena, que data de l’any 1394. Si podeu feu com nosaltres i apropeu-vos a veure la bonica església cap a la tarda, perquè aconseguireu unes estampes delicioses.
Per tenir la millor panoràmica camineu uns 10 minuts fins a Panchina panoramica Magdalenaweg on trobarem un banc estratègicament situat.
Una altre de les localitzacions més icòniques de les Dolomites és l’església barroca de Sant Giovanni, ubicada també a la Vall de Funes, i que conforma una de les millors panoràmiques de Tirol del Sud. Nosaltres al final no ens hi vam poder apropar, però per les fotos que hem vist val molt la pena deixar-se caure. A vosaltres que us sembla 😃😉?
Corria 1744 quan als peus de les Dolomites, sota el grup Odle, es va erigir la petita església de San Giovanni. Va ser concretament a la granja de Ranui, on Michael von Jenner va encarregar construir-la. Des de llavors, els colors blanc i teula del seu exterior ressalten davant del verd del prat Ranui i una imponent cadena muntanyosa (el grup Odle) que a l’hivern s’entapissa de blanc.
Dia 10: Adolf Munkel Trail
L’Adolf Munkel Trail és una ruta de senderisme que recorre el peu nord del grup Geisler/Odle a Val di Funes (Villnösstal) al Tirol del Sud. Aquesta ruta de senderisme, a les Dolomites s’anomena Sentiero Adolf Munkel i Via delle Odle en italià i Adolf Munkel Weg en alemany.
Dramàtic, variat i inoblidable, l’Adolf Munkel Trail s’obre camí entre boscos i prats alpins, arribant al zenit a Malga Casanago/Gschnagenhardt Alm i al refugi Odle/Geisler Alm.
Des d’aquestes pastures alpines semblants a un conte de fades, els cims de dents de serra Odle/Geisler s’alcen com punyals que tallen el cel.
Hi ha algunes variacions de l’Adolf Munkel Trail, però la ruta més habitual és la que comença a Zannes/Zans.
Des de l’àrea d’autocaravanes vam agafar el bus 🚍 330 que en 20 minutets ens va deixar just a l’entrada del parc. Nosaltres vam fer la ruta en sentit contrari a les agulles del rellotge ⏱️ perquè així ens vam trobar davant dels cims Odle/Geisler a la part més memorable de la ruta Adolf Munkel.
La primera part del sender #36 va transcorre per un bonic bosc alpí fins arribar al refugi Glatsch Alm (50’), des d’on ja vam tenir una fantàstica panoràmica del grup Odle.
Després vam seguir les indicacions del sender però ara cap al refugi Odle, un dels punts més elevats i espectaculars de la ruta on hi vam arribar després d’uns 40 minuts més.
Podreu parar a descansar en algun dels bancs tallats en fusta, estratègicament situats, mentre gaudiu de la meravellosa 😍 panoràmica davant vostre amb tots els pics de 3000m del grup Odle.
D’esquerra a dreta, veurem els cims de: Campiller Turm (2599 m), Wasserstuhl (2610 m), Wasserkofel (2924 m), Odla di Valdussa (2942 m), Furchetta (3025 m), Sass Rigais (3025 m), Nordwandtürme (2920 m), Mainzer Nade (2770 m), Mittagscharte (2597 m), Cumedél-Sass de Mesdi (2762 m), Villnösser Odla-Gran Odla (2832 m), Cisleser Odla (2780 m) , Villnösser Turm (2834 m), Grosse Fermeda (2873 m), Kleine Fermeda (2814 m), Fermeda Turm (2660 m), Vilnösser Rotwand (2580 m), Brogles Rotwand (2590 m), i Seceda (2519 m).
Vam caminar per una pista de grava fins al refugi Malga Casano i des d’allà vam seguir el camí #36 direcció Adolf Münkel Trail.
Després d’un parell de km vam agafar el trencall #35 direcció el Refugi Gampen Alm. El sender Adolf Münkel (# 35) transcorre al peu dels cims Geisler/Odle al parc natural de Puez-Odle . Tot i que la major part del camí travessa boscos de pi pinyer i avets 🌲, hi ha algunes obertures que ofereixen unes vistes meravelloses dels cims.
Després d’una pujada pronunciada vam arribar al refugi Gampen Alm on vam parar a fer un mos i a descansar. No deixeu de provar la frittata dolce, una mena de truita dolça que et serveixen amb mermelada de maduixa 🍓molt típica de la regió.
Després de dinar vam baixar pel sender #6 (40 minuts) direcció al pàrquing de Zannes. La pista 6 baixa lentament pel bosc per la riera de Sankt Zenon .
Després de retornar amb bus a l’àrea càmper per agafar l’autocaravana, ens vam dirigir al Càmping Vidor Resort on vam gaudir d’una tarda de piscina i jacuzzi espectaculars!!
Dia 11: Ruta en bici
Aquest dia els quatrequevolten ens vam pujar a les bicis 🚲 i vam fer un tros de la pista ciclable que connecta la Val di Fassa amb la veïna Val di Fiemme, en una ruta panoràmica de 47,5 km. La pista va desde Canazei fins a Molina, en continua baixada. De maig a octubre hi ha un servei llançadora que us porta de tornada de Molina a Canazei. Durant la ruta es van trobant zones de pícnic i fonts.
Nosaltres vam començar la ruta des de Sén Jean di Fassa fins a Molina i la tornada també la vam fer en bici, en total 58 km.
Dia 12: Lago di Carezza
Per acabar la nostra aventura per les Dolomites ens vam aproximar a veure un dels llacs més singulars i impressionants 🤩 de la zona: el Lago di Carezza o com el coneixen els locals “Lec de ergobando” o Llac de l’arc de Sant Martí.
Segons explica la llegenda a les profunditats del llac habitava una sirena 🧜🏻♀️. De la seva extraordinaria bellesa es va enamorar el mag Masarà. Després de molts intents fallits de segrestar-la i per guanyar el seu amor 🥰, va consultar a una bruixa de les muntanyes anomenada Langwerda. Ella li va aconsellar al mag que es disfressés de venedor de joies 💎 i creés un arc de Sant Martí 🌈 perquè la sirena quedés seduïda per la bellesa de la creació i ell aprofités per segrestar-la.
Però tot i que la sirena va emergir de les aigües i va quedar meravellada, al veure al mag es va escapar i mai més va aparèixer pel llac. El mag desesperat va trencar l’arc de Sant Martí en milions de trossets i van caure al llac. És per aquest motiu que el Lago di Carezza encara està ple dels colors brillants de l’arc de Sant Martí.
Sigui con sigui no deixeu d’apropar-vos al llac i aprofiteu per rodejar-l’ho. Els colors i els reflexos del llac canvien segons l’hora del dia que el visiteu.
ALTRES EXCURSIONS
LLAC DE MISURINA
Visita al romàntic llac de Misurina, enclavat entre les muntanyes de Sorapis (3.205 metres), de Piz Popena (2.152), de Cadini, del Tre Cime di Lavaredo i del grup Cristallo. El seu nom i popularitat estan lligats a una antiga llegenda.
Segons la tradició, Misurina era filla d’un gegant, el rei Sorapis. La nena, més aviat capritxosa i mimada, va voler que el seu pare li regalés el mirall Tuttosò, de la fada del Monte Cristallo. La fada, molt astuta, va proposar un pacte: només li donaria el seu mirall a la petita si el rei acceptava convertir-se en muntanya. A Misurina no li va importar i de seguida va agafar el mirall i en aquell instant el rei Sorapis es va convertir en una muntanya. La noia, presa per la desesperació, es va marejar i va caure des d’una alçada important, juntament amb el mirall que tant havia desitjat. Va ser aleshores quan les llàgrimes de dolor van començar a brollar dels ulls avorrits del bon rei Sorapis, formant així el llac de Misurina.
Es pot fer una caminada rodejant el llac.
ALLEGHE
El poble d’ Alleghe , també gràcies al seu llac homònim, és una de les destinacions turístiques més populars de la regió del Vèneto: es troba a la província de Belluno i està ubicat just a l’ombra de la bella Muntanya Civeta, amb una alçada de 3220 metres. Destaca, entre tots els pics de les Dolomites, per tenir una paret vertical que sobresurt del buit de fins a 1000 metres d’alçada.
Uns dels millors miradors els tindrem des del Chalete al lago Alleghe i des de la Via Lungo Lago
Una llegenda envolta el Llac d’Alleghe. Es diu que el 1771 l’esfondrament de la Muntanya Pizz va produir una enorme onada d’aigua que va arribar fins al poble i amb ella va destruir part de la seva església. En conseqüència el campanar es va esfondrar i les campanes van quedar submergides al llac. La llegenda diu que avui dia encara es poden escoltar les campanes al seu interior.
Es recomana passejar pels seus bonics carrerons amb tot de casetes amb balcons plens de flors, porxos de fusta, façanes amb finestres de colors, figures de fusta decorant les entrades i la deliciosa església de San Bagio amb la seva característica torre del rellotge.
A l’estiu, les tranquil·les aigües del llac , amb el seu reflex d’Alleghe i Monte Civetta, són mogudes suaument pels pescadors en les seves barques de rem. La millor manera d’apreciar la seva bellesa i els múltiples colors de les seves aigües és fer una passejada pel llac en barqueta o pedals o fer el recorregut circular a peu o en bicicleta.
Des d’Alleghe podem fer una bonica excursió al llac Coldai. El llac Coldai és un preciós llac glacial situat entre els vessants del Monte Coldai i la impressionant cara nord-oest del Monte Civetta. A les seves aigües cristal·lines és fàcil d’arribar, només cal agafar els remuntadors d’Alleghe fins al Col dei Baldi (1920m d’alçada), des d’aquí es baixa cap a Malga Pioda i després es pren el camí 556 que, tenint com a fons constant el Monte Pelmo, arriba primer al Refugi Sonino i després al Llac Coldai.
Quatre que volten 