Aquest estiu els @quatrequevolten hem descobert i gaudit d’un dels països més desconeguts i encantadors dels Balcans: Montenegro; un petit i muntanyós país de gran bellesa 😍, on destaquen les boniques ciutats medievals amb els seus palaus, esglésies i muralles, monestirs ancorats en el temps, els seus quatre parcs naturals amb boscos mil·lenaris i llacs d’aigües maragdes, el seu espectacular fiord, les seves increïbles illes i l’encant de la seva costa banyada pel Mar Adriàtic.

Tot el que cal saber abans de viatjar a Montenegro:

1. Com que Montenegro no pertany a l’espai Schengen necessitarem el passaport per poder entrar al país.
2. La seva moneda és l’Euro 💶 tot i que encara no pertany a la Unió Europea.
3. Hi ha vols ✈️ directes de Ryanair a Podgorica (la capital de Montenegro) els dijous i els diumenges o bé, es pot volar a Dubrovnik (Croàcia) amb Vueling i llogar un cotxe ja que la frontera amb Montenegro es troba només a 20 km.
4. A l’estiu es formen llargues cues 😱 per creuar les dues fronteres, nosaltres vam estar 1:30h a la frontera croata primer i 1:30h a la frontera de Montenegro després. Si podeu intenteu creuar-la ben aviat.
5. Montenegro no està dins la zona Roaming de la UE, així que és recomanable comprar una targeta SIM. Nosaltres vam comprar una targeta eSIM Telekom de 500GB per només 10€.
6. No necessitem cap adaptador pels endolls.
7. Com Montenegro no pertany a la UE no estem coberts amb la targeta sanitària europea, així que és aconsellable fer-se una assegurança de viatge si no disposes d’una assegurança privada que et cobreixi en aquest país. Nosaltres sempre viatgem amb l’assegurança del RACC.
8. En principi, pel que vam llegir, sembla que és vàlid el nostre carnet de conduir però com que no ens va quedar massa clar vam fer-nos el carnet de conduir internacional (taxa 10,51€)
9. Si lloguem un cotxe a països fronterers necessitarem la “carta verda” ja que ens la demanaran a la frontera. Això tindrà un sobrecost i cal preguntar amb anterioritat si l’agència ens ofereix aquest servei, per no tenir sorpreses d’última hora. Nosaltres vam llogar el cotxe a l’aeroport de Dubrovnik amb OK Rent a car i no vam tenir cap mena de problema.
10. La velocitat màxima permesa a tot el país és de 80km/h, ja que es tracta d’una zona molt muntanyosa.
11. El preu de la benzina a Montenegro (1,47€/l) igual que a Croàcia, és més econòmica que a Espanya
12. La majoria de platges de la costa montenegrina són de códols i pedres, així que caldrà portar escarpins.
13. Si llogueu un cotxe, heu de saber que a Montenegro s’ha d’anar amb les llums enceses tot el dia.

Dia 1: Arribada a Montenegro

Després de 2h15′ de vol vam arribar a Dubrovnik i vam anar a l’agència de lloguer de cotxes a recollir el nostre Fiat 500 que ens acompanyaria tot el viatge.

La nostra primera parada va ser a Virak, al bonic Parc Nacional de Durmitor . Es tractava d’una nova i encantadora cabana amb totes les comoditats, en una zona molt tranquil.la i amb unes vistes impressionants. A més es trobava a només 3,9km de Zabljak i del Llac Negre, la nostra excursió del dia següent.

Dia 2: Descoberta del magnífic Parc Nacional de Durmitor

La Reserva Natural de Durmitor , parc nacional de Montenegro i Patrimoni Natural de la Unesco  (des de 1980) comprèn una vasta àrea de l’interior muntanyós del país amb espais naturals on coexisteixen les serralades dels Alps Dinàrics, cinc profunds canons, llacs i quantioses cavernes i coves glacials (com la cèlebre Cova de Gel) en una extensió de 39 mil hectàrees. 

Primer ens vam dirigir al poble de Žabljak , on hi ha l’oficina d’informació del parc natural i a on es poden recopilar idees per a les rutes de senderisme, activitats nàutiques, parapent, esquí, circuits amb bicicleta de muntanya o els famosos ràfting que baixen pel riu Tara.

Tot i que es pot anar caminant des de Zabljak (45’) per accedir al famós Llac Negre (Crno Jezero), nosaltres vam accedir amb cotxe i vam aparcar al parking que està just al costat del sender que en 20 minuts caminant et porta fins al llac. Vam pagar 5€/adult per entrar al Parc, aquests diners serveixen pel manteniment i protecció d’aquest.

El llac Crno Jezero (Llac Negre) és una llacuna d’origen glacial situada a més de 1.400 metres d’alçada. És el llac més gran i profund de Durmitor, format quan les glaceres van retrocedir després de l’última edat glacial , fa uns 10.000 anys. És curiós perquè de negre no en té res 🤭. Les seves aigües són transparents i de cridaners tons maragda i turquesa , completament envoltats d’altes muntanyes i boscos densos de pi negre. En dies ennuvolats el reflex dels pins si que li donen una coloració negre. Una veritable meravella 🤩!!! No vam poder parar de fer fotos 📸 amb els impressionants reflexos que es formen al llac!

Primer vam fer la típica ruta circular pel llac (1:30h), on vam observar que realment són 2 llacs, anomenats Gran Llac (Veliko Jezero) i Petit Llac (Malo Jezero). Un petit estret d’aigua connecta els 2 llacs la major part de l’any, però a l’estiu normalment s’asseca i els llacs es separen, tot i que aquest any no ha estat així.

Després vam continuar la nostra excursió fins a Zminje Jezero (Llac de les serps) per un agradable sender dins el bosc envoltats de grans pins. El Parc està ben cuidat i els camins són fàcils de seguir. Vam seguir les senyals d’un cercle blanc dins d’un cercle vermell.

Un cop arribes, et trobes amb un llac cobert de nenúfars més petit però igual de bonic que el Crno Jezero. Vam aprofitar per fer parada i fonda i dinar amb unes increïbles vistes.

Mites i llegendes són inevitables quan s’explora l’àrea de Durmitor. Segons la llegenda, la regió de Durmitor en el passat era plena de serps 🐍. Però, una vegada, quan l’hivern va arribar inesperadament d’hora, per trobar un lloc més càlid, les serps van arribar fins a la zona del llac Zminje. Però l’hivern era massa fred i nevat, així que les serps es van congelar i desaparèixer. Quan l’hivern finalment va acabar i la neu va començar a fondre’s, el llac va ser creat i el bosc del voltant es reflectia a l’aigua amb una imatge similar al de la pell de les serps.

Després vam tornar fins al Crno Jezero; en total van ser uns 13,66km de ruta.

Per la tarda, ens vam apropar al mirador de Curevac, situat a 30 minuts en cotxe de Zabljak, de d’on vam gaudir d’unes de les millors vistes del Parc Nacional de Durmitor, amb el riu Tara al fons amb el cridaner color de les seves aigües.

Vam arribar amb cotxe fins a l’aparcament, seguint les indicacions que marquen la ruta panoràmica n.2 i després de 7km hi ha un moment que es bifurca el camí (contant els cartells de Panoramic View 2, és el quart) i en aquest punt s’agafa el camí de la dreta. L’accés al mirador costa 5€/adult però nosaltres no ens va caldre pagar perquè l’entrada que hem comprat anteriorment per veure el Llac Negre serveix per tot el Parc Nacional per un dia. La pujada fins al mirador (1625m) ens va portar uns 30 minuts de pujada, però val molt la pena l’esforç 🔝🔝.

Al capvespre vam poder gaudir d’una bonica posta de sol amb una copeta de vi 🥂, regal de la mestressa de la cabana on ens allotjàvem.

Dia 3 : Ens endinsem al Parc Nacional de Biogradska Gora

Ens vam acomiadar del Parc Nacional de Durmitor apropant-nos primer a veure el Riu Tara, molt conegut per l’impactant color maragda de les seves aigües.

A 30 minuts en cotxe de Zabljak vam arribar al pont de Durdevica, un dels ponts d’arc més llarg d’Europa, des d’on podrem gaudir de les millors vistes del Riu Tara.

És molt habitual veure gent practicant rafting, descendint pel riu Tara. El riu Tara neix al sud de Montenegro, quasi a la frontera amb Albània i discorre durant 145km fins a juntar-se amb un altre riu ja a Bosnia. Més de la meitat dels seu recorregut ho fa en forma de canyó; diuen que és un dels canyons més grans d’Europa, amb zones on l’alçada arriba als 1300m. L’any 1977 va passar a ser una de les regions protegides per la UNESCO.

Després de gaudir de les vistes des del pont vam agafar la carretera que discorre paral.lela al canó del riu Tara fins arribar al Parc Nacional de Biogradska Gora de 50km2 amb espessos boscos d’arbres centenaris, pics de més de 2.000m d’altitut i tot un rosari de llacs glaciars. Situat a la part central del massís muntanyós de Bjelasica, entre dos bells rius (Tara i Lim), està considerat l’última jungla salvatge europea. Entre la seva verdor exuberant hi viuen ossos marrons centreeuropeus, llops, diverses espècies de vívores i aus ancestrals en perill d’extinció. Aquí la temperatura és uns 10 graus menor que a la costa.

El Llac Biograd (a 1000m d’altitud) destaca per la seva bellesa, per la riquesa de la seva flora i fauna, per les seves aigües cristal.lines i per la seva accessibilitat . Vam arribar a l’entrada del parc i vam pagar 4€/adult per poder-hi accedir. Tot seguit vam aprofitar per fer una senzilla excursió rodejant el llac. La ruta més cómoda circumval.la el llac durant uns 4km per passarel.les de fusta. El sender discorre una part per l’interior del bosc i creua entre una inmensa concentració de nenúfars 🪷, sorgides a expenses de les aigües del riu Jezerstica. Un magnífic regal per la vista!!

Aquella mateixa tarda, encara vam tenir temps de veure el llac Skadar al Parc Nacional de Skadar, el més extens dels Balcans i ubicat a la frontera amb Albània. El llac Skadar en forma de dofí 🐬, té la cua i dos terços del cos a Montenegro i el nas a Albània. A la part montenegrina, una àrea de 400 km² està protegida per un parc nacional des de 1983; avui, Skadar és conegut com un dels principals hàbitats d’ocells d’Europa, sobretot del pelicà cenyit. És una zona meravellosament bonica que inclou muntanyes escarpades, monestirs insulars, aigües clares i prats flotants de nenúfars. El riu Moraca omple el llac mentre que el riu Bojana el desaigua cap al mar Adriàtic.

Hi ha diverses possibilitats per explorar el llac i els seus voltants: es pot fer una excursió amb vaixell, reservar una excursió d’observació d’ocells, fer caiac o fer senderisme o bicicleta.

Nosaltres ens vam conformar en apropar-nos al Mirador Pavlova Strana, des d’on vam aconseguir la imatge més fotografiada del llac Skadar, i no és altre que la volta que forma el riu Crnojevica cap al llac. Just abans del mirador hi ha un trencall a ma dreta que porta al poble de Meterizi (3km). Si feu 1 km d’aquesta carretera us trobareu amb un altre mirador amb una prespectiva encara més bonica del riu 🤩📸 (Skadar viewpoint google maps).

Aquella nit la vam passar al poble de pescadors de Rijeka Crnojevika, en un bonic i acollidor apartament. Llàstima de la zona comunitaria de l’edifici, que estava molt deixada i bruta 🤦🏼‍♀️😱.

Dia 4 : Recorrem la costa montenegrina

Aquest dia el vam gaudir coneixent alguns dels bonics pobles de la costa, les perles adriàtiques de Montenegro.     

La primera parada va ser al mirador de Sveti Stefan, el lloc que tothom que aterra a Montenegro va buscant. Aquest lloc de conte de fades és una ciutat fortificada del s.XV, situada en una illa i connectada al continent per una estreta franja de terra. Actualment és una propietat privada del luxós resort Aman, i a menys que tingueu la cartera molt plena 💶💶 i us pogueu allotjar en una de les 50 exclusives habitacions del seu complex hoteler, us haureu de contentar en veure les vistes des de la platja o el mirador.

Després de xalar amb les vistes vam marxar cap a Budva (19’) , l’anomenada Miami montenegrina; vam aparcar al Parking del centre comercial TQ Plaza (1€/hora).

Centre turístic per excel.lència de Montenegro, Budva és una ciutat que combina l’estètica medieval amb més de 25 platges i una increible oferta nocturna.

El Stari Grad, el casc antic, es va veure molt afectat per dos terratrèmols l’any 1979, però gràcies a una dura feina de reconstrucció, s’han pogut recuperar els seus carrers de marbre i les muralles on llueixen els emblemes venecians.

Com que feia molta calor 🥵 pel matí vam decidir fer-nos un bany i per la tarda ja passejaríem pel bonic centre medieval. Fora de les muralles en direcció nord-oest, hi ha un camí que voreja la costa pels penya-segats. Al principi del camí et trobes amb l’estàtua més famosa de Budva, la coneguda com a dona ballarina . Està inspirada en una llegenda sobre l’amor entre una ballarina i un mariner.

Després vam recórrer el bonic camí de la costa (500m) que ens va portar a les platges de Mogren 1 i 2, des d’on es tenia una bonica panoràmica de Budva.

Mogren 1 i 2 són unes de les platges ⛱️ més belles de la Riviera de Budva , que estan separades entre si per unes roques i envoltades d’enormes penya-segats. Primer vam accedir a Mogren 1, que té una extensió aproximada de 140 metres i després a Mogren 2, que té uns 200 metres. El mar és poc profund i el fons es troba cobert de petits còdols que es barregen amb la sorra. El mar és tranquil, ja que els penya-segats el protegeixen del vent, i l’aigua és molt neta i clara.

Vam gaudir d’un deliciós bany que ens va ajudar a suportar millor les altes temperatures, vam aprofitar per dinar i cap a la tarda vam anar a perdre’ns per l’entremat de carrerons i raconets encantadors del Stari Grad de Budva.

Als seus edificis i monuments predomina l’estil venecià, herència del seu passat més gloriós. Destaquen les esglésies de la Santíssima Trinitat (segle XIX) i la de Sant Joan (Ivan Church), del segle XIV, amb el seu famós campanar . Avui dia, el Stari Grad està orientat exclusivament al turisme, amb infinitat de botigues, restaurants i cafeteries. Actualment fusionada amb la costa, sembla que el Stari Grad va ser una illa davant de la costa que es va unir amb la sedimentació i els esforços humans en una península.

A la punta de la Ciutat Vella es troben les fortificacions de la ciutadella , un castell venecià que va jugar un rol clau en la defensa de la ciutat. Aquesta antiga fortalesa va constituir el principal bastió defensiu de Budva, protegint-la dels atacs marítims gràcies a les seves muralles, edificis militars i torrasses. 

Després de menjar-nos un deliciós gelat 🍦 de la geladeria Moritz Eis, ens vam apropar a la nostra destinació final: la bonica població de Kotor. Allà vam dormir tres nits en un nou i modern apartament ubicat a 7 minuts a peu del centre de la ciutat (PORTA MARINA) i amb vistes a les muralles del casc històric. A prop teniem 2 supermercats i un centre comercial (Centre Kamelija).

Al vespre vam recórrer Kotor intramuralles. Per la nit és quan es gaudeix més aquesta bonica ciutat ja que els turistes que desembarquen amb els creuers ja han marxat.

Dia 4 : Escape room pels carrers de Kotor

La badia de Kotor , també coneguda com Boka Kotorska  és una de les singularitats geogràfiques més belles de Montenegro. Denominat com el fiord més meridional d’Europa, la Badia de Kotor és de fet un antic canó submergit, erosionat pel riu Bokelj, protegit per les altes muntanyes dels Alps Dinàrics (Orjen a l’oest, i Lovcen a l’est) que oculten des del mar, l’afable badia Patrimoni de la Humanitat.

El clima de la badia resulta benigne a l’hivern, protegit del fred que fueteja l’interior de Montenegro, gràcies a la barrera muntanyosa que l’envolta, i que propicia que flora com palmeres, atzavares, mimoses o herbes medicinals puguin sobreviure en els mesos hivernals per florir 🌼🌸 a la primavera.

La badia s’introdueix uns 28 km a la terra, amb una costa total de 107 km. La secció més estreta de la badia, l’estret de Verige, mesura només 340 m d’amplada al punt més estret, sembla mentida que puguin passar enormes creuers pel mig.

El matí el vam passar experimentant la màgia de Kotor, gràcies a un escape room a l’aire lliure organitzat per Secret City Trails. Vam haver de resoldre 13 endevinalles fetes per la creadora local Sarah, i desbloquejar les seves històries sobre alguns dels llocs més bells i interessants d’aquesta ciutat medieval emmurallada. Durant el camí vam visitar els millors racons i vam descobrir joies amagades, mentre descobriem la història i peculiaritats d’aquesta bella ciutat. Vam passar unes tres hores ⏰ ben entretingudes tots quatre. És una activitat molt recomanable per fer-la amb nens.

No és d’estranyar que les llegendes locals diguin que Kotor es va construir amb l’ajuda d’una fada. La ciutat compacta i en forma de triangle està flanquejada pels dos costats per aigua de safir i recolzada per una imponent muntanya de color verd maragda. Muntanya amunt, les parets de pedra van fent ziga-zaga fins a les ruïnes enfonsades del castell de Sant Giovanni. Només arribar a Kotor és impossible eludir la vista a les seves muralles, bé perquè se’ns presentin davant, a la nostra altura, i amb tres portes, una al centre i dues als extrems (una donant al riu Skurda i l’altra al seu dia oberta al mar); o bé perquè com un jardí penjoll van seguint l’orografia de la muntanya Lovcen (Parc Nacional i Reserva Natural) fins a tancar-se uns quants centenars de metres sobre nosaltres.

A l’interior de la ciutat, destaquen els sostres de terracota, les finestres gòtiques ornamentades que adornen els edificis i els palaus barrocs que s’amaguen als carrerons empedrats, les portes pintades de colors vius, els pous, les caixes de flors i una gran quantitat de gats 🐈🐈‍⬛ que caminen relaxats.

El poble es va arruïnar completament per un terratrèmol de l’any 1979 i, tot i que la major part va ser reconstruïda, algunes parts s’han deixat llanguir, cosa que la fa, si més no, encara més autèntica. La ciutat de Kotor és una ciutat viva i que respira amb ànima i és per això que els visitants continuem enamorant-nos 😍 d’aquesta vila medieval emmurallada.

Entrant per la “porta de Mar” (N.1) ens trobem amb la Plaça Oruzja (o plaça d’armes) amb els elegants edificis del Palau Ducal (N.45), el Teatre francès (N.46), l’Arsenal (n.47)  i la Torre del Rellotge (N.44), lleugerament inclinada degut a l’efecte de varis terràtremols sobre els seus fonaments.

A la Plaça Tripuna trobarem la Catedral de Sant Trifón (N.21), una de les catedrals romàniques més antigues d’Europa, tot i que els successius terratrèmols han provocat les posteriors reconstruccions amb una barreja d’estils: romànic, renaixentista i barroc. Al costat trobarem el Palau Drago (N.35), un dels més antics s.XII i l’Ajuntament (N.48).

A la Plaça Luke trobem l’església ortodoxa de Sant Nicolau (N.22), on destaquen els seus dos alts campanars que sobresurten per sobre de la muralla, l’antiga església de Sant Lluc (N.23) i el terra de rajoles de pedra que sembla ben bé un tauler d’escacs.

Per la tarda ens vam escapar a una de les poblacions més boniques de la badia de Kotor: Perast, ple de palaus històrics, d’esglésies, de palmeres i buganvíl.lies morades brillants que s’enfilen per les terrasses.

Amb l’objectiu de protegir el patrimoni de la zona, el trànsit està restringit al casc antic de Perast. El millor és deixar el cotxe en un dels 2 aparcaments que hi ha i perdre’s a peu per l’entremat de carrers empedrats del municipi. Hi ha un aparcament de pagament al nord venint d’Herceg Novi i un altre al sud venint de Kotor. Tots dos estan situats a 500-700m del centre i haurem de pagar 8€/dia.

Perast és una d’aquelles joies dels Balcans que no us podeu perdre!! Un tranquil  poble de poc més de 400 habitants, amb bonics palaus venecians,  temples religiosos i la seva típica arquitectura tradicional que l’han consagrat com a Patrimoni de la Humanitat.

L’època de més esplendor de Perast va ser sota el govern de la República de Venècia als segles XVII i XVIII, convertint-se en un lloc estratègic per la defensa de la badia i de Kotor, bona mostra es reflexa en el seu enorme patrimoni format per 19 esglésies i 16 palaus.

L’edifici més famós és l’església de Sant Nicolau i el seu campanar de 55m, que combina els elements d’estil barroc, renaixentista i romànic. 

Vam poder gaudir d’un magnífic capvespre recorrent el passeig marítim, que és el carrer principal de Perast, on trobareu tot de restaurants, cafès i la majoria dels edificis històrics del municipi i gaudireu a més d’unes vistes increïbles de la badia de Kotor, amb tot de barques i creuers que van i venen. Caminant per la marina ens vam trobar alguns dels principals palaus: el Palau Smekja, el Palau  Zmajevic, el Palau Badovic i el de Bujovic.

Des del final del passeig marítim vam aconseguir una de les estampes més boniques de Perast 😍📸!!! fruint d’una deliciosa posta de sol. No deixeu d’apropar-vos a Perast si esteu per la Badia de Kotor.

Davant de Perast, al mig del mar s’aixeca la sorprenent església de Nostra Senyora de les Roques, un temple catòlic erigit sobre un illot artificial format per roques i restes de vaixells enfonsats. Segons explica la llegenda, uns mariners van trobar en aquest punt del mar una imatge de la verge i van decidir construir una església en honor seu, encara que per això necessitaven un tros de terra on emplaçar-la.

La tasca no va ser gens fàcil. Durant gairebé 100 anys, els mariners de Perast van portar roques, pedres, restes de vaixells i fins i tot cadàvers al lloc escollit per aixecar l’illa, que va emergir de l’aigua gairebé un segle després. Gospa od Skrpjela, Nostra Senyora de les Roques, rep cada 22 de juliol una processó de vaixells que la nodreixen de noves roques per assegurar que el temple es mantingui en peu. 

Es pot agafar una barca que t’apropa a l’illa en 5 minuts per 5€ des de la marina o des de davant de l’església de Sant Nicolau. Però nosaltres ho vam deixar per l’endemà perquè teniem contractada una excursió amb llanxa per la badia de Kotor fins a la Blue Cave amb parada a Nostra Senyora de les Roques. L’altre illa, la de Sant Jordi o Sveti Dorde, és un monestir benedictí privat, al que no es pot accedir.

Dia 5 : Navegant per la badia de Kotor

El matí el vam passar comprant algun regalet, passejant pels carrerons de Kotor i recreant-nos amb una deliciosa Krempita, un pastís de vainilla i crema pastissera molt semblant a la famosa Kremsnita que vam tastar en el nostre viatge a Eslovènia.

Per la tarda ens vam apropar fins al port on ens esperava la nostra llanxa 🚤 que ens portaria fins a la Blue Cave, es tracta d’una cova impressionant ubicada a la península de Lustica i és un dels principals atractius turístics de Montenegro. Es diu la Cova Blava perquè la manera com la llum arriba al fons de sorra i es reflecteix a través de l’aigua fa que tota la cova sembli blava.

És molt bonic i és una peculiaritat perquè gairebé tota la costa aquí és rocosa, no sorrenca. Podem veure la llum blava que brilla de la cova quan ens acostem, però per veure-la realment hem d’entrar i ficar-nos sota l’aigua.

Malauradament aquella tarda hi havia força onatge i tot i que vam poder entrar a la cova no ens hi vam poder banyar.

De totes maneres el nostre capità ens va apropar a prop d’una bonica cala per poder-nos refrescar a les espectaculars aigües de la badia de Kotor.

L’excursió de tres horetes amb la llanxa va ser espectacular, amb parada també a la peculiar Illa de Nostra Senyora de les Roques, davant de Perast.

Després de l’excursió en llanxa, ens vam acostar a l’apartament a fer-nos una dutxeta per treure´ns la sal i refrescar-nos abans de pujar per les muralles de Kotor fins al castell de San Giovanni, un dels imperdibles de Montenegro i amb unes vistes increïbles de Kotor i de la badia. El complex de muralles i fortificacions deixen constància de la importància defensiva que va tenir Kotor a la seva època. La caminada fins al castell és de 1,2 km en constant pujada que no és fàcil, sobretot per la calor 🥵 , per això vam decidir fer-ho al capvespre. Heu de calcular unes 2 hores en total entre pujar i baixar i fer moooltes fotos 📸📸!!!!

En horari de 8:00h a 20:00h es paga 8€ d’entrada per persona.

Vam començar la caminada des de la porta del riu de la ciutat . Aquest carrer empedrat és realment relliscós, però és una bona prova de foc. Si les sabates són massa relliscoses per pujar per aquest carrer, seran massa relliscoses per a la resta de la caminada. 

El camí a peu fins al cim es troba dins de les muralles principals de la fortificació i serpenteja a la muntanya. Les vistes segueixen millorant a mesura que anem pujant i ens donarà la motivació per seguir endavant. Gairebé a la meitat de la pujada ens vam aturar a Nostra Senyora del Remei, una església catòlica romana del segle XVI. Aquest és un lloc fantàstic per fer fotos dels terrats de terracota de la ciutat i admirar la vista. Un cop recuperats de la primera part de la pujada, vam continuar pujant pel camí en ziga-zaga fins al castell de San Giovanni mentre gaudiem de la panoràmica i inhalàvem l’olor de la farigola salvatge.

Quan arribem al cim, uff! – som recompensats amb unes vistes increïbles de la ciutat de Kotor, de la muntanya de Vrmac Ridge davant i de la badia de Kotor. Inmillorable!!

Va ser una bona manera de dir: Dovidenja Montenegro, fins aviat! Quina setmaneta més xula vam passar! Un país més que recomanable i, si podeu, no trigueu molt a anar-hi a coneixe’l perquè ja comença a no ser un secret.

Dia 6 : Marxem cap a Dubrovnik

Després d’acomiadar-nos de Kotor ens vam apropar fins l’anomenada perla de l’Adriàtic: Dubrovnik (1h47’), una autèntica joia on l’intens blau maragda del Mar Adriàtic envolta les impressionants muralles medievals de la ciutat, els edificis barrocs  i les teulades vermelles, tot rodejat de muntanyes atorgant a tot el conjunt una brillantor molt  especial. Dubrovnik és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1979. La Guerra dels Balcans va ser terrible, va destrossar moltes vides i edificis, però els ciutadans han estat capaços de tornar a aixecar-se en un temps rècord, reconstruint-ne els monuments i els carrers.

La millor forma d’explorar Dubrovnik és donar un passeig per les muralles (s.X), quasi 2km de recorregut, però la calor era tan asfixiant 🥵🔥 que ho vam descartar i vam preferir perdre’ns pels carrerons i escaletes on hi havia molta més ombra.

Hi ha entrades amb tiquet a les muralles de la ciutat prop de la Porta de Pile, la Porta de Ploče i el Museu Marítim. El preu és de 35€/adult i 15€/nens fins 18 anys. Millor comprar online les entades https://shop.citywallsdubrovnik.hr. Es calculen unes 2 hores per recórrer la muralla.

Vam entrar a la ciutat emmurallada per la Porta de Pile, una de les coses que més sorprèn de Dubrovnik és el marbre brillant dels seus carrers i els edificis plens de llum de tota la ciutat.

Després vam passejar pel carrer Stradum, l’eix principal de Dubrovnik i el més concorregut de la ciutat (això si, sempre buscant les ombres). Aquí trobareu alguns dels edificis més importants, com el Monesteri Dominico i la Font d’Onofre, del s.XV.

Al final del carrer s’arriba a la Plaça de la Luza, una de les places més boniques de Dubrovnik. S’hi troben diversos llocs turístics destacables, com la Torre del Campanar, el Palau de Sponza, antic centre de duanes i un dels principals edificis econòmics de l’antiga República de Ragusa, l’estàtua del paladí Orlando, heroi que va defensar la ciutat en un atac turc segons diu la llegenda, erigit com a símbol de la ciutat i la petita Església de Sant Blai. La catedral de Dubrovnik, anomenada la Catedral de l’Assumpció de la Verge Maria , és un dels imprescindibles a veure a Dubrovnik.

Un recomanació és que pujeu al cim del turó Srd a més de 400 metres d´alçada, des d’on s’obté la millor panoràmica de la zona emmurallada, de l´illa de Lokrum i del blau intens del Mar Adriàtic;  és la típica imatge que surt a totes les postals. Hi ha tres maneres d’arribar: a peu, amb telefèric o amb cotxe.

https://www.dubrovnikcablecar.com/buy-tickets/

Preu: 203,43 kunas (27€/adult i 7€ de 4-12 anys) anada i tornada

Nosaltres vam decidir anar-hi en cotxe (14 minuts des del Parking de Dubrovnik), ja que després ja marxàvem cap a l’aeroport per agafar el vol de tornada a Barcelona.

✏️ Altres excursions:

A tots els viatges sempre queden coses pendents i en aquest cas ens vam quedar sense conèixer la ciutat D’Herceg Novi.

A l’entrada de la Badia de Kotor s’assenta com una escala que baixa fins a la riba la petita ciutat d’Herceg Novi , que com el seu nom indica novi (nou) és la població més jove de les boques de Kotor, encara que compta amb una llarga història.

La seva vocació marinera és palpable en la gran quantitat d’espècies de plantes i flors que es troben disperses als parcs de la ciutat, palmeres, eucaliptus australians, xiprers, cactus, mimoses….., portades pels mariners dels seus viatges.

Herceg Novi és un balcó que mira al mar i encara que les muralles no es conserven intactes (en part a causa del terratrèmol del 1979) encara hi ha restes apreciables de la fortalesa i del recinte que la protegia. Fa segles el control de la ciutat donava un clar avantatge al domini del territori, i per això els turcs van aixecar la fortalesa de Kanli-Kula (La torre sanguinària nomenada així en els temps que va albergar la presó). Actualment és un dels millors miradors d’Herceg Novi des d’on es té una vista meravellosa del nucli antic , de les pintoresques esglésies i del mar blau profund. D’altra banda es troba el bastió que treu el cap a la costa, anomenat Fortemare que és obra dels venecians.

S’entra al Stari Grad d’Herceg Novi pel carrer Nikola Durkovic fins a la plaça del mateix nom on es troba un dels símbols de la ciutat: Sahat Kula, la torre del rellotge. Bonica torre de 16 meters construida pels turcs al s.XVII i que és protagonista de l’escut i l’emblema de la ciutat.

Es pot pujar les escales i creuar la porta sota la torre del rellotge fins a la plaça Belavista on es troba l’església ortodoxa de l’arcàngel Sant Miquel (principis s.XX). Especialment meravellosa és la barreja dels elements constructius orientals i romànic-gòtics així com la petita font de pedra al costat de l’església.

Un altre racó interessant d’Herceg Novi és la plaça San Jerònim on s’erigeix l’església del mateix nom, amb unes bones vistes de la badia.