Els quatrequevolten hem viatjat a la caòtica i a la vegada captivadora 🥰 ciutat de Nàpols, hem conegut les famoses ciutats sepultades per l’erupció del Vesubi 🌋: Pompeia i Erculano, hem pujat fins al con del volcà del Vesuvi i ens hem meravellat amb la bellesa i genuïtat de les illes de Procida i Ischia.

Dia 1: Volem fins a Nàpols

Avui tocava llevar-nos moolt aviat perquè el nostre vol 🛫 s’enlairava a les 7:25h del matí, així que cap a les 4 del matí ja vam posar els peus a terra i emocionats ens vam dirigir cap a l’aeroport.

Després d’unes dues hores de vol, vam aterrar puntualment a l’Aeroporto Internazionale di Napoli. Un cop ja teníem amb nosaltres la maleta 🧳 facturada, vam caminar uns metres fins a la parada del bus ALIBUS per apropar-nos a Nàpols en només 20 minuts per 5€/pna. Els autobusos surten cada 10-15 minuts de l’aeroport. Vam baixar a la parada Naples Immacolatella Porta Di Massa.

Un cop ja a la ciutat de Nàpols, vam caminar uns 12 minuts fins a l’apartament que havíem llogat al carrer peatonal de Via Guantai Nuovi, 30.

L’apartament de la Fabrizia, situat al cor del centre històric de Nàpols, era ampli, modern i encantador, amb la cuina molt ben equipada i un lavabo impecable. A més la Fabrizia ens va acollir amb un petit esmorzar.

La seva ubicació va ser perfecte, a pocs metres de la parada de metro de Toledo i a pocs minuts caminant de les principals atraccions de Nàpols i del port on surten els ferrys per apropar-te a les illes de Capri, Procida o Ischia.

Nàpols, fundada pels grecs i més tard governada per romans, bizantins, aragonesos, francesos i espanyols, té un gran patrimoni arqueològic i artístic. Sabíeu que es poden comptar més de 400 esglésies ⛪!!!?

Nàpols ostenta el rècord del centre històric patrimoni de la UNESCO més gran d’Europa 🔝🔝 , innombrables monuments de diferents èpoques, carrers i carrerons plens d’història i tradicions, vistes impressionants, una animada vida nocturna, una excel·lent cuina sense igual al món, i un estil de vida teatral, únic i original.

La nostra primera descoberta a aquesta bulliciosa, desordenada i plena de vida ciutat de Nàpols, va ser el Convent de Santa Chiara (Via Benedetto Croce). Ens vam encantar 🤩 amb el seu meravellós claustre, recentment restaurat, i que posseeix parets plenes de frescos en colors pastís i rajoles de majolica, embellit per un jardí classicista envoltat de columnates.  Els pilars de majòlica estan connectats entre si per seients sobre els quals, amb la mateixa tècnica, es representen escenes extretes de la vida quotidiana de l’època.  Vam acabar la visita observant un original pessebre napolità del segle XVIII. El claustre està obert els diumenges fins a les 14:30h.

Tot seguit vam visitar la Basílica de Santa Chiara (oberta els diumenges fins a les 13:00h).

Després ens vam apropar a Spaccanapoli, una de les artèries més conegudes i imprescindibles de Nàpols. Es tracta d’un carrer estret i completament recte que desafia els laberíntics carrerons del cor històric de la ciutat.

Sorolls, Vespes 🛵, cridòria, presses, roba estesa en carrerons estrets…Nàpols fa la sensació de ser una ciutat on impera el desordre, on res sembla ser on hauria de ser. Però enmig d’aquest caos aparent, tot té el seu ordre; un ordre marcat per les regles que els mateixos napolitans han anat establint.

Vam començar a la Piazza Gesù Nuovo, on ens trobem amb la façana de la chiesa del mateix nom (entrada gratuïta de 16-19h), llàstima que no vam poder veure-la perquè estava tapada per una lona degut a les obres de restauració que s’hi estaven fent.

Vam seguir avançant en direcció oest i a mà esquerra ens vam trobar la plaça i l’esglèsia gòtica de San Domenico Maggiore, una de les places més boniques de Nàpols.

Després vam pujar fins a la Via dei Tribunali i alhora vam començar a buscar lloc per dinar. Ens vam decidir pel Ristorante Casa Capasso on vam poder degustar unes autèntiques pizzes napolitanes 🍕: vam triar una sorprenent i boníssima de mortadela i festucs, una de pernil amb rúcula i una picantíssima 🥵 pizza Diavolo, tot acompanyat d’una ambientació típica d’un carrer de Nàpols amb la seva roba estesa.

Ja amb la panxa plena, una mica més endavant, vam girar a l’esquerra per la Via San Gregorio Armeno, petit carrer dedicat als pessebres, figures tallades, fonts fetes a mà i boles de Nadal. Vam aprofitar per comprar el nostre detall de Nadal, el cornicello o banya de la fortuna. Es tracta d’un objecte amb caràcter màgic amb una llarga història. A la ciutat de Nàpols s’usa per defensar-se de la mala sort o de les influències negatives. És una representació fàlica de color vermell relacionada amb el culte a la fertilitat; la seva forma i color recorda també el pebrot picant. A més, es pot veure a moltes cases de Pompeia i Erculano sobre les parets.

Com que aquell dia havíem matinat molt, vam donar per acabada la nostra visita a Nàpols i vam marxar cap a l’apartament a descansar 😴, l’endemà ens esperava un dia molt complet.

Dia 2: Ens submergim a la història: visitem les ruïnes de les vil·les romanes de Pompeia i Erculano

Aquest dia ens tocava matinar ⏰ un xic per fer una de les visites imprescindibles a Nàpols: el Vesuvi i les ruines de Pompeia i Erculano.

Vam sortir de l’apartament cap a les 8:15h amb dinar de motxilla ; ens vam apropar a agafar el metro a la parada de Toledo en direcció Piazza Garibaldi (hi arribarem en només quatre parades) que és la interconnexió amb el tren 🚉 de la Stazione Napoli Centrale.

Cal destacar la bellesa de la parada de metro de Toledo a la Línia 1, un autèntic museu a 50 metres de profunditat, obra de l’ arquitecte català Òscar Tusquets. L’any 2017 va ser considerada l’estació més bonica del món pel diari britànic  The Daily Telegraph. Destaquen també les estacions de Municipio i Dante.

Un cop a Stazione Napoli Centrale enllaçarem amb el tren de la línia Circumvesuviana (9:09h) i baixarem a Erculano Scavi (9:25h). El tren anava a petar 🤦🏼‍♀️.

Prop de la parada d’Erculano Scavi hi ha la parada del bus “Vesubio Express” que en uns 40 minuts et deixa al punt de partida per fer l’excursió a peu fins al cim del volcà (10€/pna). Si es vol es pot comprar l’entrada al volcà juntament amb el bitllet d’autobús, tot i que nosaltres ja havíem comprat les entrades prèviament a la web oficial del parc. Per un sender de muntanya s’arriba a quasibé 1000 metres d’altitud on vam poder gaudir d’una meravellosa panoràmica 😍 de tot el Golf de Nàpols.

Cap a les 12:30h ja estàvem de tornada a Erculano, així que vam aprofitar per dinar als jardins que hi ha just a l’entrada de les ruïnes d’Erculano abans de començar la visita.

Erculano és un dels jaciments més ben conservats d’Itàlia i visita imprescindible si estàs allotjat a Nàpols. Erculano juntament amb Pompeia va ser arrassat per l’erupció del Vesuvi 🌋 el 24 d’agost de l’any 79, enterrant Pompeia sota les seves cendres el mateix dia i Herculano durant la mitjanit del dia següent a l’explosió. Erculano era un centre d’estiueig senyorial, amb nombroses cases patrícies i pocs edificis destinats a les activitats laborals, i on la vida es devia desenvolupar amb un ritme més aviat relaxat.

L’estat de conservació d’Herculano ha esdevingut millor que el de Pompeia, gràcies a l’erupció piroplàstica que la va sepultar sota 16 metres de lava. El parc arqueològic d’Erculano inclou moltes atraccions interessants que visitar. Tot i que només s’ha descobert una part petita de la ciutat, en les excavacions actuals es poden visitar villes nobles, tavernes, botigues i balnearis.

No deixeu de veure: la Casa de Neptú i Anfitrite, la terrassa de M. Nonino Balbo amb espectaculars vistes del jaciment amb el Vesuvi al fons, les termes centrals o el Fornici, on trobareu esquelets d’habitants d’Erculano que segurament buscàven refugi per escapar per mar durant l’erupció (va ser una imatge molt impactant per tots nosaltres 😔).

Després de la visita vam tornar a agafar el tren de la línia circumvesuviana fins a la parada de Pompeii Scavi – Villa dei Misteri  (21 minuts i 10 parades).

A les 16:00 començava una visita guiada amb un grup reduït de 2 hores per les ruïnes de la ciutat de Pompeia que havíem contractat amb GetYourGuide. La visita va ser molt amena i vam gaudir molt amb totes les explicacions de la nostra guia Maria Laura. Molt recomanable fer una visita guiada sobretot si aneu amb nens, ja que Pompeia és enorme i és fàcil dispersar-se.

De la visita no us podeu perdre la Porta Marina, el Foro, les termes, el lupanar (prostíbul), la Casa del Fauno, el forn de pa, el Termopolium, el Temple d’Apolo, els motlles de guix de les persones que van morir, l’Anfiteatre o els teatres grans i petits.

Un cop acabada la visita vam tornar a l’estació per agafar el tren de les 18:36 fins a Nàpols.

Avui el dia havia estat llarg i cansat però quina millor manera d’acabar-lo que sopant en una típica trattoria napolitana: la Trattoria Speranzella a tot just 10 minuts a peu del nostre apartament, on vam degustar uns bonissims spaghettis 🍝.

Dia 3: Gaudim dels millors miradors de Nàpols

Vam començar el dia apropant-nos al Castel Sant’Elmo, on en un dia clar, es gaudeixen d’unes vistes excepcionals de la ciutat, del Vesuvi i del Golf de Nàpols.

Vam agafar el funicular 🚇a la parada d’Augusteo fins la parada de Funicolare Centrale i després vam caminar fins al Castel Sant’Elmo uns 10 minutets. Com que era dimarts vam pagar la tarifa reduïda (2€/pna)🥳🥳.

El castell medieval de Sant’Elmo (any 1300) domina la ciutat de Nàpols des del punt més alt del turó de Vomero i la panoràmica que t’ofereix és impagable 😍. Va ser una de les sorpreses del viatge donat que molta gent deia que no calia pagar l’entrada ja que hi ha un mirador just sota el castell però la nostra opinió és que les vistes no tenen res a veure; per nosaltres sí paga la pena entrar i passejar-hi.

No us perdeu l’evocadora Piazza d’Armi des d’on contemplarem el golf de Nàpols, el centre històric i el passeig marítim. Vam passar una bona estona gaudint de les vistes i fent moltes fotos 📸, ja que la panoràmica s’ho valia.

Ja de tornada amb el telefèric ens aproparem a conèixer la Nàpols Reial i els principals llegats monumentals de la llarga successió de dinasties europees; farem una volta circular començant per la Galeria Umberto I, la Piazza del Plebiscito, en si mateixa un encant, i amb l’esglèsia de San Francesco de Paola a una banda i el Palazzo Reale a l’altra. A tocar d’aquest últim trobarem el Teatro de San Carlo i acabarem al majestuós Castel Nuovo.

La Galleria Umberto I és un edifici majestuós del segle XIX i  una de les galeries més famoses i importants d’Itàlia. Coberta per una estructura de ferro i vidre, la galeria està decorada amb estàtues impressionants i bells frescos , que representen els continents, les estacions de l’any i diverses divinitats clàssiques. 

A la planta baixa hi ha botigues, cafeteries i restaurants , mentre que a la part alta hi ha majoritàriament oficines i locals comercials.  

Al final de l’elegant via Toledo, trobem la grandiosa Piazza del Plebiscito amb 25.000 metres quadrats. La plaça acull alguns dels principals monuments històrics de la ciutat. Juntament amb el Palau Reial, hi ha la basílica abovedada de San Francesco da Paola, construïda per imitar el Panteó de Roma . Els palaus bessons color pastel, el Palazzo della Prefettura i el Palazzo Salerno, que delimiten la plaça a banda i banda, mentre que dues estàtues eqüestres de bronze fan guàrdia al mig, una dedicada a Carles III d’Espanya i l’altra una representació de Ferran I. A poca distància a peu de la Piazza del Plebiscito hi ha el famós Teatro di San Carlo. La Piazza del Plebiscito resulta un espai molt agradable per passejar especialment en una ciutat amb un trànsit tan caòtic com Nápols.

Acabarem el matí apropant-nos al Castel Nuovo, una fortalesa medieval renaixentista d’aspecte imponent construït entre 1279 y 1282, i que es localitza al costat mateix del port de Nàpols. El detall més interessant del castell el va introduïr Alfons V; es tracta d’un magnífic arc de triomf ubicat entre les dues torres occidentals. Per admirar-lo no fa falta entrar al castell, ja que es troba en el seu exterior. Així que un cop fetes les fotos de rigor ens vam apropar a l’apartament a dinar.

Per la tarda vam començar la nostra ruta visitant la cafeteria Gran Caffè Gambrinus, ubicada a la Via Chiaia 1, prop de la Piazza del Plebiscito on ens vam deleitar amb un fabulós berenar 🤤.
Es tracta d’un dels emblemàtics cafès de la vella Europa on es reunien intel·lectuals de tot tipus, poetes , escriptors, filòsofs, polítics, etc.
És molt recomanable sentar-se en una taula amb vistes a la Piazza del Plebiscito a degustar un caffè espresso ☕ amb una sfogliatella o un babà, especialitats de la casa.

Ja amb la panxa plena, vam passejar fins al Castel dell’Ovo per Via Cesareo Console i després per Via Nazario Sauro. Vam pujar a les seves torres per gaudir de les vistes al Golf de Nàpols i a Borgo Mariano, el petit i rocós port, combinació evocadora de vaixells que ballen i petits restaurants vora el mar.

Segons la llegenda, la sirena Partenope 🧜‍♀️ va arribar a Borgo Mariano desconsolada després de no aconseguir seduir Ulisses amb la seva cançó. També és on els grecs van establir la ciutat per primera vegada al segle VIIaC, anomenat illa Megaris.

Del castell originari del reis Aragonesos no en queda pràcticament res perquè va ser destruït pels reis Espanyols. Segons la llegenda, el Castel dell’Ovo (Castell de l’Ou) deu el seu nom inverosímil al poeta romà Virgili, que suposadament va enterrar un ou al lloc, advertint de manera nefasta que quan l’ou es trenqui el castell (i Nàpols) caurà. Construït al segle XII pels normands, és el castell més antic de la ciutat. La seva particular posició havia estat apreciada des de feia temps –originalment pel general romà Lúcul, que hi tenia la seva vil·la– i es va convertir en una fortalesa clau en la defensa de la Campània. Posteriorment Alfons d’Aragó el va modificar per adaptar-se a les seves necessitats militars.

La Nàpols sorollosa ens deixarà descobrir un petit oasi, el Lungomare: es tracta d’un passeig marítim format per Via Partenope i Via Francesco Carrociolo (un és la continuació de l’altre). Un passeig de vianants molt tranquil. Son 3 kilòmetres amb hotels i cases luxoses a una banda i el mar a l’altre, en un dia clar com aquell vam poder veure fins i tot Capri!

Al final del passeig ens vam acostar fins a la parada del telefèric de Mergellina, perquè la nostra intenció era pujar al mirador de Posillipo però ens vam trobar l’estació tancada, es veu que els dimarts el telefèric tanca 😭🤦🏼‍♀️. Vam estar dubtant que fer però finalment vam decidir pujar a peu, 14 minuts de constant pujada, zigzaguejant per carrerons estrets.

L’esforç 🥵 va valer molt la pena perquè la panoràmica des del Belvedere di Sant’Antonio a Posillipo és espatarrant, amb vistes del Vesuvi, del Castel dell’Ovo, Castel de Sant Elm, el Lungomare…🤩

Dia 4: Ens perdem pels carrerons del Quartieri Spagnoli

Aquest dia seria el nostre últim a Nàpols i el vam dedicar a recórrer el Quartieri Spagnoli, que guarda l’autèntica essència napolitana, amb carrers estrets, roba penjada als balcons, Vespes 🛵 que et van sortejant 🤯 i molt xivarri a tot arreu.

Fins i tot pels no “futboleros” ⚽️⚽️⚽️ és gairebé obligat apropar-se al gegantí mural dedicat a Diego Armando Maradona, tot un ídol per aquesta ciutat, tal i com vam poder comprovar amb el degoteig d’imatges i fotografies que vam anar trobant per tots els carrers i cantonades.

El napolità idolatra Maradona perquè amb ell a les seves files durant 7 anys, el Nàpols va guanyar 🏆 els seus 2 únics títols de la lliga italiana (Scudetto) , el seu únic títol de la Copa UEFA i la Supercopa d’Itàlia i una Copa d’Itàlia i a més va ser la primera vegada que el Sud va guanyar al Nord (el pobre va guanyar al ric); aquestes fites són les que mantenen viu, encara avui dia, l’orgull al napolità.

Un altre exemple clar i extravagant és el famós Bar Nilo (Via San Biagio Dei Librai, a tocar de Spaccanapoli) on podrem visitar la capella dedicada a Maradona, i a més degustar un deliciós cafè ☕ autènticament napolità.

Per la tarda ens vam dedicar a visitar la Cappella Sansevero, un dels monuments més importants de Nàpols on trobarem la famosa escultura del Cristo Velato (obert fins a les 19:00 entrada online), la imatge del qual ha recorregut el món pel prodigiós “teixit” del vel de marbre que li cobreix la cara. És realment impressionant 👏👏!

Situat al cor de l’antic centre de Nàpols, el Museo Cappella Sansevero és una joia del patrimoni artístic internacional. La creativitat barroca , la bellesa i el misteri s’entrellacen, creant aquí un ambient únic.

Després de la visita recorrerem primer Via dei Tribunali i després Via Duomo per acostar-nos a la Catedral Metropolitana de Santa Maria de l’Assunció, més coneguda como Duomo. Es tracta del principal edifici religiós de Nàpols a més d’una  fita artística, cultural i històrica de la ciutat. Encaixonada entre edificis, destaca la seva façana d’estil neogòtic.

Un dels punts més destacats de la catedral és la Capella di San Gennaro, patró de la ciutat , un espai d’estil barroc on es guarden les relíquies del sant a més de 50 figures de plata donades per rics devots.

Sabíeu que en aquesta capella es guarden també unes ampolletes amb la sang de San Gennaro, que segons diuen licúa miraculosament cada 19 de setembre, dia de l’aniversari de la mort del sant❓

Després de sopar encara ens vam animar a gaudir de la vida nocturna de Nàpols apropant-nos a la Piazza del Plebiscito, on posaríem punt final a la nostra descoberta de la ciutat ja que demà al matí marxaríem cap a les illes de Procida i Ischia, on passaríem les dues properes nits.

Dia 5: Naveguem cap a les boniques illes de Procida i Ischia

Vam sortir de l’apartament cap a les 7:30h. i en 11 minuts ja erem al moll de Beverello on agafaríem un ferry 🚢 cap a l’illa de Procida.

Un cop vam arribar a Procida ens vam apropar fins a la Via Roma 112 per deixar la maleta en una consigna i així poder passejar tranquil.lament. El dia malauradament s’havia llevat molt ennuvolat i plujós 🌧.

Procida, d’origen volcànic,  és l’illa més petita (només 4 km2) i autèntica del Golf de Nàpols. El turisme s’ha inclinat més per visitar les veïnes Capri i Ischia, cosa que ha permès a Procida mantenir el seu encant. Destaquen els seus petits pobles de pescadors amb les seves cases de color pastel, els seus miradors d’escàndol i les seves platges de somni. S’hi han rodat diverses pel.lícules, com El Cartero y Pablo Neruda o El talento de Mr Ripley.

Al costat del port ens trobem la Marina Grande, el cor comercial de l’illa. Primer vam passejar sota el paraigües ☔ per la Via Roma, plena de restaurants i botigues d’artesania fins a l’Església S. Maria de la Pieta de color groc intens.

Després vam pujar per la Via Príncipe Umberto fins a las Plaça dels Màrtirs, on ens vam trobar amb la bonica església S. Maria delle Grazie, edifici d’estil barroc amb una cúpula de color groc visible des de gran part de l’illa. Aquí vam parar a fer una xocolata calenta ☕ perquè la pluja s’havia intensificat ⛈ i no valia la pena seguir passejant.

Després d’una horeta va parar de ploure i ens vam acostar a un dels més fascinants miradors 🥰 de Marina Corricella, on baixarem després; es tracta del Belvedere dei Cannoni Des d’aquí tenim la millor postal de Procida 📸, un espectacle de colors pastel barrejats amb el colors grisos del cel i blaus del mar.

Vam seguir caminant fins a Terra Murata, el barri més històric de l’illa, a 100m sobre el nivell del mar. Es on trobem l’atracció més important de Procida: el Palazzo d’Avalos (primerament una casa de la família que li donà el nom, després residencia reial del Borbons que venien a gaudir de la caça i finalment a partir de 1.700 va ser una presó), però malauradament no ens el trobarem en un bon estat de conservació.

Mitjançant unes escales de pedra baixarem fins a Marina Corricella, que és un idilic barri de pescadors: diuen que foren els mateixos pescadors que pintaren les seves cases del mateix color que les seves barques per tal de reconèixer-les des del mar quan feinejaven.

A Marina Corricella ens vam perdrem sense rumb pels seus carrers, tot deixant-nos abraçar per la flaira del temps aturat amb olor de sal i roba estesa. El temps ens va tornar a jugar una mala passada així que vam buscar refugi en algun dels restaurants de Via Marina Corricella. Vam dinar al Restaurant Caracalè on vam gaudir d’uns spaguetti alla Corricella, d’un peix espasa a la brasa i d’un fritto di calamari amb juliana de verdures…tot deliciós 😋!

Al sortir del restaurant el sol 🌞 havia començat a guanyar la partida als núvols i un fantàstic paisatge se’ns obria davant nostre. Des de l’altre costat de Marina Corricella vam trobar un altre mirador: Belvedere di Callia amb una altra bonica prespectiva de Procida.

Abans de marxar de l’illa encara vam tenir temps de tornar a pujar al Belvede dei Cannoni per veure una última deliciosa panoràmica de Marina Corricella, ara si amb sol 🙂😉.

Cap a les 15:00 vam agafar el ferry 🚢 que en només 30 minuts ens va portar fins a l’Illa d’Ischia.

Un cop a port ens vam dirigir fins a Via Lasolino 94 (Costabilerent) on tenim reservat un cotxe (un divertit Panda de color taronja) durant 2 dies.

Cal advertir lo estressant 🤯 que pot arribar a ser conduir per aquestes carreteres, motos i cotxes que t’avancen en doble línia continua, Vespes 🛵 que et surten de tots els costats…

Vam dirigir-nos fins a Via delle Ginestre, 22 Primo Piano, on havíem reservat un apartament.

L’apartament d’en Giovanni està situat en una zona residencial exclusiva i molt tranquil.la, molt próxima al port d’Ischia. El pis disposa de dues habitacions molt àmplies, una cuina-menjador gran i moderna equipada amb totes les comoditats i una fantàstica terrassa per poder fer els àpats. A més hi ha pàrquing 🅿️ a la finca per poder aparcar el cotxe. En Giovanni va ser molt amable de venir-nos a buscar perquè el google ens va jugar una mala passada i no trobàvem la ubicació correcte. A més ens va rebre amb una safateta de pastissets elaborats a la pastisseria on ell treballava.

Un cop desfeta la maleta, vam agafar les tovalloles i els banyadors i vam marxar cap a una de les platges que ens havíen recomanat: la Spiaggia di Citara, on vam gaudir d’un capvespre de postal.

Dia 6: Recorrerem i ens enamorarem de l’Illa d’Ischia

Aquest dia el vam dedicar a recórrer l’illa d’Ischia, triada com a més bonica del món per la reconeguda revista nord-americana Travel+Leisure, gràcies als seus pintorescs pobles, les seves aigües termals i les seves platges verges, que inclouen Le Fumarole i la seva sorra escalfada geotèrmicament.

Ischia és la més gran de les illes Flègrees i és famosa des de l’època grega i romana per les propietats de les seves aigües termals. Entre els nombrosos parcs termals, hi ha Poseidón, Els Jardins d’Afrodita, les termes de Castiglione o Bagnitiello.

Vam començar la nostra ruta per la Chiesa del Soccorso, una bonica església situada en un promontori que mira al mar, a la ciutat de Forio. Destaca el seu color blanc i la seva senzilla arquitectura amb influències gregues, bizantines i morisques. Diuen que moltes parelles italianes escullen aquesta església per venir a casar-se 👰‍♂️🤵…i no ens estranya, perquè l’entorn davant el Mar Tirrè és encantador 😍! ..

Després ens vam apropar fins  al pintoresc poble de  Sant’ Angelo, banyat amb les seves cases de colors.

A Sant’Angelo s’hi pot arribar fàcilment amb  cotxe,  autobús o  taxi ja que hi ha una zona d’aparcament 🅿️ especialment dissenyada als afores de la ciutat, perquè la població és totalment peatonal i lliure de cotxes, excepte pels petits cotxets de golf que porten la gent que està allotjada als diferents hotels de la zona. Des d’aquest punt, una carretera baixa fins al centre. Aquest tram el podem fer caminant o amb autobús.

Sant’Angelo és un petit poble del municipi de Serrara Fontana, construït al costat d’una roca gegant amb una petita franja de platja que uneix les dues parts del poble. 

Les seves cases de color pastís, les rajoles decoratives, les glamuroses botigues i els petits restaurants donen un toc chic a aquest llogaret mariner.

Sant’Angelo es divideix en dues parts: la part més alta és la llar de l’església de San Michele Arcangelo i dels carrerons estrets, i la part inferior té el port esportiu i el passeig marítim, la plaça principal i “La Torre”, un petit illot de pedra de toba adjunt fins a Sant’Angelo per un estret tram de terra.

Ens vam enamorar ❤ d’aquest petit i idíl·lic poblet mariner per la seva tranquil.litat, color i bellesa.

A prop de Sant’Angelo hi ha la platja de Le Fumarole: hi vam accedir caminant per un camí (10 minuts) que serpenteja al voltant de les cases del turó de la ciutat, oferint fantàstiques vistes panoràmiques a la propera platja de Maronti i fins i tot vam veure l’illa de Capri a la llunyania.

La platja de Le Fumarole de Sant’Angelo, es caracteritza pels dolls de vapor que s’eleven a través de la sorra, creats per l’activitat volcànica sota l’illa. La sorra és tan calenta que els locals utilitzen recipients fets especialment per cuinar aliments com el pollastre o els ous sota la sorra.

Vam passar el matí refrescant-nos a la platja i reposant en unes hamaques.

La tarda-vespre la vam aprofitar per passejar i conèixer el monument més icònic de l’illa d’Ischia: el Castell Aragonès.

El  Castell Aragonès  és avui un dels llocs més fascinants d’Ischia. Aquest apareix il·luminat pel sol, besat pel mar i emmarcat per un cel impressionant en qualsevol època de l’any.

El Castell Aragonès és una fortificació medieval que es troba en un illot  connectat a Ischia per mitjà d’un pont de 220 metres, conegut com el Pont Aragonès. L’illot sobre el qual es va construir el castell prové d’una erupció produïda fa més de 300.000 anys. Aconsegueix una alçada de 113 metres sobre el nivell de la mar i té una superfície d’aproximadament 56.000 m². Geològicament és una bombolla de magma que es va consolidar durant les erupcions.

Els grecs van construïr la primera fortalesa en aquest illot rocós el 474 aC. Va ser ampliada pels subsegüents gobernants i el 1441 Alfons d’Aragó va reforçar les defenses i va afegir el pont.

Per arribar-hi només ens caldrà creuar el pont des d’Ischia Ponte. El Castell tanca a les 20:30h i l’última entrada és a les 19:00h (de totes maneres si voleu anar a última hora del dia per no trobar massa gent i no passar calor com nosaltres, pregunteu abans a quina hora 🕥 tanquen perquè va variant segons l’època de l’any).

Un cop dalt es pot visitar l’Església de la Immaculada Concepció i la seva terrassa, un bonic mirador d’Ischia, la Catedral de l’Anunciació amb la seva cripta, el Convent de les Clarises i bonics jardins i torres de guaita. Va ser una descoberta d’una hora i mitja simplement deliciosa, amb unes vistes d’Ischia i del Golf de Nàpols espatarrants 🤩; els quatrequevolten ens enduem un molt bonic record d’aquell vespre.

Per acabar aquell dia, no podíem marxar d’Ischia sense tastar unes boníssimes pizzes 🍕 al Ristorante Pizzeria Pirozzi , on vam gaudir d’una magnífica vetllada a la terrassa del restaurant. Ens vam cruspir una pizza marinera, amb musclos, pop i gambes, una croqui pizza amb croquetes i una altra amb botifarra i patates al caliu.

Dia 7: Retornem cap a casa

Aquell dia ja només ens quedava agafar el ferry cap a Nàpols i des d’allà amb el bus Alibús anar fins a l’aeroport ✈.

Ha estat una escapada magnífica i ens enduem moltes ganes de tornar, sobretot a Ischia on ens han quedat coses per descobrir com fer un trekking per l’illa, passejar pel volcà del Monte Epomeo o relaxar-nos i gaudir d’algun bany termal tan famosos a Ischia.

💡INFORMACIÓ DE CAPÇALERA

✏ Principals Restaurants de Nàpols

Geladeries:

Mennello 

Remullada

Casa Infante

Gelatosità

Pizzeries:

Pizzeria da Michelle 

Pizzeria Sorbillo 

Pizzeria Napoli in Bocca 

Pizzeria Starita a Matèries

Ristorante Casa Capasso

Restaurants de pasta:

La locanda del grifo

Trattoria Speranzella

La Scialuppa

Sea front pasta Bar

Trattoria da Nennella 

Restaurants de peix:

Osteria della Mattonella 

Pescheria azurra

✏ Les ruïnes d’Ercolano tanquen els dimecres, tingueu en compte!

🍪 DOLÇOS TÍPICS DE NÀPOLS

Sfogliatetta: La sfogliatella riccia és un dolç típic molt antic i una de les obres mestres de l’alta pastisseria napolitana. Es tracta d’unes postres que es prepara amb una pasta de full treballada a mà. El seu farcit pot variar, però en general pot portar ricotta, fruita confitada, crema pastissera i sèmola. La delícia pren el seu nom per emprar la pasta sfoglia o pasta de full (moltes fulles).

La podem degustar al famosissím Gran Cafe Gambrinus o a Vicenzo Bellavia (també la trobarem a l’aeroport)

Babà: El Babà al rom és un dolç tradicionalment preparat pels mestres pastissers napolitans. És un producte a base de llevat de cervesa. La seva dimensió pot variar dels 5 als 40 cm i es pot presentar de dues maneres diferents: dividit en dos farcit de xocolata i nata.

Taralli: rosquilles (al natural o amb pebre)