Avui els quatrequevolten hem fet una de les excursions 🥾 clàssiques de la Vall de Ribes ⛰: el camí de Queralbs a Núria però per Daiò. És un camí menys transitat que el Camí Vell de Núria i ens ofereix una bonica panoràmica de la vall, on veurem diversos salts d’aigua, cims espectaculars i un encisador paisatge de tardor 🍁🌰.

El camí vell de Núria era el camí tradicional que, ja a l’edat mitjana, seguien els pelegrins per accedir al Santuari de Núria. Tot i això cal tenir en compte que el traçat actual no deu coincidir exactament amb l’ancestral camí ja que la construcció del cremallera (inaugurat el 1931) obligà segurament a modificar-ne algun tram.

El camí per Daió, presenta un desnivell considerable, d’uns 850m, i la composició rocosa i costeruda d’alguns trams la fan especialment dura. Si la feu amb nens, millors que aquests estiguin acostumats a caminar. En Jan i en Gerard es van comportar com uns autèntics campions 🏆!

• Ruta: estació de Queralbs – La Farga – Pont de Daió – Tarter de les Rates – Pont del Cremal – Balma de Sant Rafael – Balma de Sant Pere – la Cua de Cavall – Pla de Sallent – Creu d’en Riba –  Santuari de Núria
• Durada: unes 4h amb parades per fer fotos 📸

Aparquem el cotxe al pàrquing 🅿️ del cremallera a Queralbs, perquè després baixarem amb el cremallera de Núria i s’agrairà no haver de caminar més. Baixem uns 700m per voral de la carretera fins arribar a la Farga, punt d’inici de la ruta on trobarem uns indicadors de Núria per Daió.

Uns metres més endavant travessem el riu pel Pont de Daió. Ja de bon principi trobarem la bifurcació de camins: cap a l’esquerra, amunt, surt el camí de Núria, i cap a la dreta tindríem el camí que va a Coma de Vaca i al Salt del Grill, una cascada d’uns 30 metres que es troba a uns 20-25 minuts des de Daió. Agafem el camí de l’esquerra, un sender que zigzagueja muntanya amunt entre bonics boscos. Aquest primer tram és un dels més drets del recorregut 💪i després d’uns 40 minuts  som al capdamunt de la gran tartera coneguda com Tarter de les Rates. Es tracta d’una àmplia tartera formada pels despreniments de les Roques de Totlomón i on les vistes panoràmiques de la vall són espectaculars, distingint el Balandrau i el Taga 😍.

Ara el camí planeja (cosa que s’agraeix després del primer esforç) per un tram penjat sobre el riu Núria amb una barana lateral de fusta fins a anar a buscar el Pont del Cremal, on enllacem amb el Camí Vell i el GR-11. Ens queden ara unes dues hores fins a Núria.

Enfilem una de les parts més dures de l´ascensió, la pujada a la Balma de Sant Rafael (1552 m) i les marrades del Salt del Sastre, al capdamunt de les quals estarem ja a 1690m,  des d´on agafem unes bones perspectives de la vall. Durant tot el recorregut anirem veient passar el cremallera.

Arribem a la Balma de Sant Pere (1749m) a tocar de la Cua de Cavall, una fotogènica cascada de 15m que fa el riu Núria en aquest punt de les gorges. Trobem un pal indicador que ens informa que per arribar a Núria ens queda 1h i 5min. Aprofitem per fer una parada per descansar i fer un petit vermutet per agafar forces per la pujada final 😋😨.

Ara el camí segueix pujant però amb més calma, sempre pel vessant oest de la gorja, fins al punt on creuem per sota les vies del cremallera (1770 m) a través d´un pont de fusta sobre el riu Núria.

A partir d’aquest punt el sender es fa més esquerp i incòmode, pujant entre bosc de pi negre pel vessant més assolellat, amb una pujada bastant notable fins al coll de la Creu d´En Riba (1.983 m) punt màxim del recorregut i des d´on per primer cop, podem veure l’emblemàtica panoràmica del Santuari de Núria al fons de la vall amb el seu llac. En aquest punt hi ha uns bancs i un magnífic mirador. Repte superat 🤗🥰👏!!!

Aprofitem per descansar i gaudir del bonic paistage que se’ns presenta davant nostre. Núria és a només 10 minuts de passejada i amb tot el camí fent baixada. Un cop als peus del llac gaudim del nostre dinar de pícnic 🥪🥤mentre fem petar la xerrada sobre les nostres impressions de l’excursió.

Després visitem l’ermita de Sant Gil (s. XVII) i el Santuari de Núria.

El santuari està presidit per una església neoromànica beneïda el 1911, que té al costat l’hotel i quatre cases d’edificació dedicades als sants Jeroni, Antoni, Josep i Gil. Davant del santuari, a la dreta, hi ha la capella de Sant Gil, construïda el 1615 i ampliada posteriorment. A prop seu, i al costat del llac, es troba la font de Sant Gil, famosa per la gelor de les seves aigües, molt agraïda quan arribes de fer l’excursió.

La llegenda diu que sant Gil, un penitent, va arribar a Núria cap a l’any 700 i allà va amagar la imatge de la Mare de Déu, una talla policromada de gran bellesa, juntament amb altres estris com una creu, una campana i una olla, objectes que ara estan exposats i que van ser trobats l’any 1079 per un pelegrí procedent de Dalmàcia de nom Amadeu.

Començava així la llarga història del santuari, que va començar com a parròquia perquè els pastors de les muntanyes poguessin pregar, i que al llarg dels segles ha estat hospital, alberg, lloc de peregrinació i fins i tot presó.

De tornada podem desfer el camí o com vam fer nosaltres baixar amb el cremallera de Núria, des d’on vam ser concients de tot l’esforç i desnivell superat.